En un nou informe publicat avui, Amnistia Internacional adverteix de la desatenció que pateixen les persones supervivents d'experiències traumàtiques i altres persones que necessiten assistència sanitària a Sierra Leone per l'enorme manca de serveis de salut anys després de la brutal guerra civil i la devastadora epidèmia d'ebola que van assotar el país.

En l'informe, titulat ‘They Are Forgetting About Us’: The long-term mental health impact of war and Ebola in Sierra Leone, diferents supervivents relaten la seva lluita contínua contra diversos símptomes d'angoixa, com el dol prolongat.

No obstant això, els serveis de salut del país queden molt lluny de satisfer les necessitats de la població per l'existència de nombrosos i importants obstacles, entre els quals cal destacar la manca de despesa pública, el suport insuficient dels donants, l'escassetat de professionals de salut mental qualificats i la concentració dels pocs serveis disponibles sobretot a les ciutats.

"A Sierra Leone, la població ha suportat traumes espantosos en els últims decennis i ara a més el país ha d'afrontar les conseqüències de la pandèmia de COVID-19", va afirmar Rawya Rageh, assessora general d'Amnistia Internacional sobre resposta a les crisis.

"Les limitacions econòmiques i els reptes d'un sistema de salut deteriorat són qüestions que Sierra Leone ha d'afrontar, com a molts altres països, però la salut mental no és un luxe, és un dret humà fonamental".

"El govern de Sierra Leone ha de convertir els seus compromisos polítics en accions tangibles mitjançant la inversió en la millora dels serveis de salut mental. Treballant colze a colze amb actors nacionals, els governs i les agencies donants haurien de proporcionar l'assistència que es necessita de forma desesperada per donar prioritat a aquests sistemes d'atenció mèdica tan necessaris".

Amnistia Internacional també demana al govern que agiliti el procés d'aprovació de noves lleis de salut mental per substituir a la discriminatòria Llei de Demència de 1902, de l'època colonial, i ajustar la seva legislació a les obligacions internacionals en matèria de drets humans.

Traumes del conflicte

L'exposició periòdica a situacions traumàtiques en conflictes accentua les possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental. Moltes de les persones que van sobreviure a la guerra civil han explicat a Amnistia Internacional que van presenciar com les forces rebels arrasaven casa seva i pobles sencers. Moltes van veure com mataven éssers estimats o van trobar els seus cadàvers mentre fugien per salvar la vida.

Moltes altres van resultar afectades per lesions i discapacitats permanents després de rebre trets o l'impacte de metralla. Cinc persones entrevistades van ser sotmeses a amputacions cruels per les forces rebels, una de les atrocitats típiques de la guerra. En el seu relat, expliquen com suplicaven per la seva vida, mentre els soldats els tallaven una o ambdues mans o braços.

Marie* va explicar a Amnistia Internacional que les forces rebels havien atacat el seu poble a finals de la dècada de 1990 i que li van tallar la mà esquerra. Ho recorda així: "Els vaig suplicar. Els vaig demanar que, per favor, em perdonessin en nom de Déu... Però ells em van contestar: "Nosaltres som Déu, aquí. I som nosaltres els que decidim si viuràs o moriràs". Marie explica que van decidir deixar que es morís dessagnada i que va haver de ser ella mateixa qui s'acabés d'amputar la mà esquerra per sobreviure.

Traumes de l'ébola

Les persones que van sobreviure a l'ébola han descrit a Amnistia Internacional l'intens impacte psicològic de la malaltia i les seves seqüeles. Molts recorden que estaven tan malalts que no sabien si sobreviurian. Expliquen que la confusió que regnava, la falta d'informació i la deficient gestió general que va fer el govern de la crisi de llavors va augmentar el seu patiment.

La majoria de les persones que van sobreviure a l'ebola entrevistades per Amnistia expliquen que l'estigma i la discriminació que van sofrir els han afectat profundament fins i tot després de la seva recuperació. Moltes asseguren que membres de la seva comunitat les han culpat per haver portat l'ebola a la seva zona.

Algunes afirmen que el virus es va cobrar la vida de varis dels seus familiars. Kaday* descriu la seva experiència compartint l'habitació d'hospital amb els seus germans i germanes, quatre en total, després de contreure la malaltia el 2014. Explica: "Van morir, i només quedava jo per tapar els seus cossos. Malgrat estar amb el sèrum posat, em vaig arrossegar i els vaig cobrir la cara".

La majoria de les persones entrevistades segueixen patint problemes de salut, com ara dolor i debilitat muscular, problemes oculars, pressió sanguínia alterada i pèrdua de memòria. Moltes expliquen que la COVID-19 els ha fet recordar moments de sofriment i reviure la por constant a la mort.

Estigma social i falta de suport

A Sierra Leone, encara hi ha un gran estigma respecte als problemes de salut mental, amb mites estesos que els atribueixen a causes sobrenaturals. Les persones amb angoixa psicològica i problemes de salut mental sovint sofreixen abusos, però el govern no fa prou per combatre la situació mitjançant campanyes de sensibilització i informació públiques.

Malgrat la necessitat clara i enorme que hi ha, els serveis de salut mental són escassos. Amb una població de set milions de persones, Sierra Leone disposa només de 20 professionals d'infermeria de salut mental i 3 psiquiatres.

El minso nombre de professionals d'infermeria de salut mental que exerceixen la seva feina als hospitals generals del país no reben en absolut l'ajuda suficient, treballen en condicions laborals molt difícils i no disposen de serveis de transport oficials per a visites a domicili.

De les 25 persones que van sobreviure a la guerra i a l'ebola entrevistades per Amnistia Internacional, 15 admeten que desconeixen l'existència de serveis d'atenció psicològica, ja sigui a través de centres de salut governamentals o d'alguna ONG. En general, els serveis de salut mental oficials disponibles encara estan extremadament centralitzats, mentre que l'atenció comunitària és clarament insuficient.

Amina*, una supervivent de la guerra, ha explicat a Amnistia Internacional: "Necessitem aquest tipus d'ajuda en la nostra comunitat i aquest tipus de serveis d'atenció, amb la finalitat de que els qui han sofert experiències traumàtiques i els qui han passat per tot aquest tipus d'estrès siguin capaços d'entendre que la vida ha de continuar, que hi ha vida i que cal viure-la".

No obstant això, moltes de les persones supervivents depenen de xarxes de suport mutu que, encara que són importants, no basten per substituir als serveis de salut mental professionals de forma adequada.

La pobresa és un factor addicional que afecta greument a la salut mental. Moltes de les persones supervivents expliquen que l'incompliment de les promeses de protecció social i la reducció de les oportunitats dels mitjans de vida han menyscabat més el seu benestar i que s'han sentit abandonades tant pel govern com per les organitzacions internacionals que anteriorment els havien ofert ajuda.

Mariatu*, una supervivent de l'ebola, explica: "En molts sentits, ens estan abandonant".

Si bé els programes d'ajuda humanitària en situacions d'emergència van contribuir a a brindar un suport temporal pel que fa a salut mental, molts d'ells van acabar després de desencadenar-se les imminents crisis respectives. L'informe posa de manifest que cal inversió a llarg termini en serveis públics per proporcionar una atenció que sigui sostenible i efectiva.

"La salut mental no és només un dret humà, és també un bé públic. El govern de Sierra Leone ha de donar la suficient prioritat a la salut mental immediatament i sol·licitar recursos específics de donants per ampliar de manera adequada els seus serveis psicosocials i de salut mental", va declarar Rawya Rageh.

"Formulem també una crida als donants internacionals perquè ampliïn el seu suport a campanyes per combatre l'estigma que perdura entorn de la salut mental. Aquesta crisi no pot allargar-se més".

Metodologia

Entre novembre de 2020 i maig de 2021, Amnistia Internacional va dur a terme un estudi i va entrevistar 55 persones, entre elles, 25 persones de 5 districtes de Sierra Leone que havien estat exposades directament a situacions de violència durant la guerra o que havien contret l'ébola. Les edats de les persones entrevistades -16 dones i 9 homes- oscil·len entre els 28 i els 73 anys.

Amnistia Internacional també va entrevistar, entre altres persones de Sierra Leone, professionals de salut mental, funcionaris, personal d'organitzacions de la societat civil com Mental Health Coalition, especialistes en salut pública i experts en salut mental.

Informació complementària

Entre març de 1991 i gener de 2002, Sierra Leone va patir un conflicte armat que es va resoldre amb desenes de milers de morts entre la població civil i més de dos milions de persones desplaçades.

El 2014, mentre Sierra Leone seguia intentant refer-se de la guerra, un brot d'ebola va esclatar a l'Àfrica Occidental. Segons l'Organització Mundial de la Salut, entre maig de 2014 i març de 2016, es van registrar 14.124 casos al país, amb 3.956 persones mortes.