Les organitzacions que conformen el Grup de Monitoreig de la Societat Civil per al compliment dels dictàmens del Comitè DESC a l'Estat espanyol s'han adreçat per carta al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i al Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 per demanar l'adopció urgent d'una Llei d'Habitatge a Espanya.

Les organitzacions fan públics els set elements indispensables que ha de contenir aquesta Llei, set mesos després que s'obrís la recollida de comentaris per a l'Avantprojecte i estan a l'espera que el Govern espanyol informi del calendari d'adopció de la nova normativa, així com de l'estat de tramitació.

Les organitzacions emplacen al govern central perquè la llei d'habitatge:

• Defineixi l'habitatge com un dret humà subjectiu, detalli el contingut i abast d'aquest dret i les obligacions de les administracions, i estableixi recursos judicials davant de la seva vulneració, incrementant-ne així les garanties de protecció.
• Estableixi l'obligació de disposar d'un parc social d'habitatges que asseguri l'accés a l'habitatge, especialment de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat i inclogui l'obligació de progressivitat en el nombre d'habitatges que l'integren.
• Inclogui l'obligació d'assegurar que les persones que han estat desallotjades del seu habitatge tinguin accés a un habitatge alternatiu adequat que respecti els estàndards internacionals del dret a l'habitatge i per tant inclogui la prohibició de desallotjaments quan aquests puguin tenir com a conseqüència situacions de carrer i sinhogarismo.
• Inclogui l'obligació de recopilar estadístiques de manera desagregada per edat, sexe, entre altres, sobre les persones que han perdut casa seva.
• Comprengui l'obligació que els jutges puguin considerar la situació d'una persona en risc de pèrdua de la seva llar abans de dictar l'ordre de desnonament. En aquest sentit, és necessària una modificació de la Llei d'Enjudiciament Civil.
• Introdueixi un mecanisme de control de preus en els habitatges de lloguer que garanteixin l'assequibilitat de l'habitatge.
• Contempli les reformes legals necessàries perquè es compleixin les recomanacions de Nacions Unides que exigeixen reparació efectiva a les víctimes la situació de les quals ha estat objecte d'un dictamen condemnatori per part del Comitè de Drets Econòmics, Socials i _Culturals i s'adopti un protocol per al compliment de les sol·licituds de mesures provisionals emeses pel Comitè, informant a totes les autoritats pertinents de la necessitat de respectar-les.

Incompliment freqüent d'obligacions internacionals en relació amb el dret a l'habitatge

Les organitzacions recorden que Espanya ha estat objecte de sis dictàmens de 2015 a 2021 en els quals el Comitè de drets econòmics, socials i culturals de Nacions Unides -òrgan que s'encarrega de vigilar el compliment del Pacte Internacional de drets econòmics, socials i culturals, ratificat per Espanya en 1977- ha conclòs que Espanya estava vulnerant el dret a l'habitatge.

Per la seva banda, el Relator especial sobre l'extrema pobresa i drets humans de Nacions Unides després de la seva visita a Espanya va instar les autoritats a "prendre's seriosament el dret a l'habitatge", i aprovar una nova llei sobre el dret a l'habitatge, augmentar considerablement les inversions en habitatge protegit, adoptar mesures per reduir els habitatges buits, controlar els lloguers a les principals ciutats, protegir millor a les llars vulnerables contra els talls d'electricitat i donar suport a les persones que corren el risc de quedar-se sense casa, entre altres qüestions.

El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides també ha instat Espanya a assegurar-se que la seva legislació i la seva aplicació siguin conformes amb les obligacions establertes en el Pacte internacional i ha recordat la seva obligació de prevenir violacions del dret a l'habitatge.

Informació sobre el dret a l'habitatge a Espanya

Les organitzacions reconeixen que s'han adoptat algunes mesures positives durant aquesta legislatura, però que han estat insuficients per abordar la crisi d'habitatge que pateix el país en els últims anys. En aquest sentit, destaquen les següents dades que mostren la situació d'aquest dret a Espanya:

Alt nombre de desallotjaments: Des de l'any 2013 fins al 2021, s'han produït a Espanya 469.513 desallotjaments, 274.618 per impagament del lloguer, 172.693 per impagament de la hipoteca i 22.202 per altres qüestions. El 2020 va haver un total de 29.406 desallotjaments. 21.145 per impagament del lloguer, 6.915 per impagament de la hipoteca i 1.346 per altres motius, destacant un repunt dels desallotjaments en l'últim trimestre de l'any.

Absència d'estadístiques sobre persones que han perdut el seu habitatge: Gairebé una dècada després que Nacions Unides demanés desglossar les xifres de persones sense habitatge, les estadístiques sobre desallotjaments no mostren el nombre de persones que han perdut el seu habitatge com a conseqüència d'un desallotjament, ni per tant existeixen dades desagregades que permetin obtenir un diagnòstic sobre l'accés i gaudi del dret a l'habitatge a Espanya i dissenyar estratègies ajustades a la realitat.

Escàs parc d'habitatge social: Espanya compta amb un parc d'habitatges que representa el 2,5% del total d'habitatges. Es troba a més de 6,5 punts percentuals per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea, que se situa en el 9% aproximadament. Espanya només supera Eslovàquia, Bulgària, Portugal, Estònia, Croàcia, Romania, Grècia o Xipre i està molt allunyada de països com Holanda (30%), Àustria (24%) Dinamarca (20%) Suècia (19%), el Regne Unit (17,6%) i França (16%).

Assequibilitat de l'habitatge: El 37% de la població que viu en un habitatge de lloguer, dedica a les despeses d'habitatge més del 40% dels seus ingressos, percentatge només superat a l'OCDE per Grècia (83%), Macedònia (61%) i Montenegro, Bulgària, Sèrbia i Romania amb percentatges que van del 39,8% al 56%.

En els últims deu anys, l'habitatge en lloguer ha pujat de mitjana un 40,6% i durant els últims cinc un 50%.

Habitatges buits: Segons l'últim cens de 2011, existeixen 3,4 milions d'habitatges buits a Espanya.

Les organitzacionss del Grup de Monitoreig de la Societat Civil per al compliment dels dictàmens del Comitè DESC a l'Estat espanyol són: Amnistia Internacional, Arquitectura Sin Fronteras (ASF), Càritas Espanyola, Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES), FEANTSA, Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid (FRAVM), Fundación del Consejo General de la Abogacía, Observatori DESC, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Provivienda, Sindicato de Inquilinos y Red-DESC internacional (ESCR-Net).