Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Sèrbia / Kosovo: Ferides encara obertes 10 anys després de l'inici de la guerra de Kosovo

Deu anys després de la guerra de Kosovo, la majoria dels responsables de les desaparicions forçades i segrests de persones d'ètnia albanesa i sèrbia no han respost encara dels seus actes davant la justícia, ha declarat Amnistia Internacional la vigília del desè aniversari del començament dels bombardejos de l'OTAN sobre Sèrbia, el març de 1999. L'organització reitera les seves crides perquè s'adoptin mesures urgents destinades a resoldre l'enorme quantitat de crims de guerra pendents i la impunitat per les violacions de drets humans.  “Les autoritats de Kosovo i de Sèrbia han incomplert la seva obligació d'iniciar investigacions independents, exhaustives i imparcials. Pocs responsables de desaparicions forçades i segrests han estat enjudiciats en cap de les dues jurisdiccions”, ha manifestat Nicola Duckworth, directora del Programa per a Europa i Àsia Central d’Amnistia Internacional.  Amnistia Internacional té constància d'un historial d’exhumacions indocumentades, documentació perduda, ingerències polítiques en el sistema de justícia, investigacions avortades i duplicació massiva d'esforços per part de diferents organismes. Tot això s'ha conjuminat per negar a molts familiars de les milers de persones en parador desconegut la devolució de les seves restes mortals, mentre que a la majoria també se li ha negat l'accés a la justícia.  Més de 3.000 persones d'ètnia albanesa “van desaparèixer” a mans de la policia, els grups paramilitars i les forces militars sèrbies; d’altres van ser segrestades per membres dels grups armats d'oposició d'ètnia albanesa.  Es calcula que 800 serbis, romanesos i membres d'altres grups minoritaris van ser també segrestats, segons informes per membres de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo, molts d'ells després que finalitzés el conflicte armat internacional, el juny de 1999, davant mateix de la força de pau a Kosovo dirigida per l'OTAN.  Al voltant de 1.900 famílies tant a Kosovo com a Sèrbia segueixen esperant notícies sobre la sort i el parador dels seus familiars. Amnistia Internacional va entrevistar familiars de persones en parador desconegut d’ambdós costats del conflicte quan aquest va finalitzar i ha tornat a Sèrbia i a Kosovo el febrer de 2009 per parlar de nou amb ells.  “Els familiars de les persones desaparegudes i en parador desconegut segueixen vivint enmig de l'ansietat i l'angoixa, sense saber què els va succeir als seus éssers estimats i sense poder plorar les seves morts o dignificar la seva memòria enterrant-los en tombes adequades. Fins ara, només s'han retornat als seus familiars per ser enterrats els cossos de la meitat de les persones desaparegudes o en parador desconegut”, ha dit Nicola Duckworth.  “Els familiars són al seu torn víctimes d'una violació continuada del seu dret a conèixer la sort i el parador dels membres de la seva família. No se'ls ha donat accés a la justícia, ni un rescabalament i una reparació per la seva pèrdua.”  Amnistia Internacional demana a les autoritats de Sèrbia i de Kosovo, inclosa la Missió de la Unió Europea per l'Estat de Dret a Kosovo (EULEX), que cooperin en la investigació dels casos per tal d'informar els familiars de la sort dels seus éssers estimats i fer que els perpetradors responguin dels seus actes davant la justícia.    Informació complementària  El 24 de març de 1999, l'OTAN va llançar l'Operació “Força Aliada” contra Sèrbia per tractar de prevenir els atacs contra persones d'ètnia albanesa a Kosovo per l'exèrcit, la policia i les forces paramilitars sèrbies. Finalitzat el conflicte, el juny del mateix any, Kosovo va ser posat sota l'administració de l'ONU.  El 17 de febrer de 2008 Kosovo va declarar unilateralment la seva independència de Sèrbia.  El 9 de desembre de 2008, una nova missió de la Unió Europea (EULEX) va assumir les responsabilitats de la Missió d'Administració Provisional de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK). El seu mandat inclou la investigació i l’enjudiciament dels crims de guerra i altres crims greus pendents de resoldre.