Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

S'agreuja la crisi de la Covid-19 en els centres de detenció de tot el món

Amnistia Internacional denuncia en un nou informe publicat avui com la població penitenciària ha estat oblidada a tot el món, mentre les presons s'han enfrontat a deficiències sistèmiques per frenar la propagació del virus i han aplicat mesures de control que han provocat violacions greus de drets humans. L'organització demana que s'inclogui als programes nacionals de vacunació als milions de persones que es consumeixen en cel·les massificades.

Forgotten Behind Bars: COVID-19 and Prisons revela que, amb una població penitenciària mundial calculada de més d'11 milions de persones, en nombrosos països les presons podrien convertir-se en focus de propagació de la malaltia. Nombrosos presos i preses es veuen en un compromís per aconseguir sabó, sanejament adequat o equips de protecció individual, mentre tenen dificultats per mantenir la distància física i reben atenció mèdica limitada.

"Mentre la COVID-19 continua assolant les presons de tot el món, les mesures introduïdes pels governs per evitar la propagació de la malaltia han portat a violacions de drets humans; em refereixo, per exemple, a l'ús excessiu del règim d'aïllament per garantir la distància física, i a l'aplicació de mesures inadequades per pal·liar els efectes perjudicials d'aquest aïllament", revela Netsanet Belay, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional.

Com que els governs no publiquen informació actualitzada i fiable, és difícil determinar la xifra real de contagis de COVID-19 i de morts relacionades.  Tot i així, les dades disponibles reflecteixen preocupants pautes de contagi de la COVID-19 a les presons de tot el món. Alhora, mentre van dissenyant plans i estratègies de vacunació, nombrosos governs guarden silenci pel que fa a la vacunació dels presos i preses en situació de risc.

Un perillós amuntegament que segueix sense remetre

En l'actualitat, l'amuntegament està àmpliament reconegut com un dels problemes més greus dels establiments penitenciaris. Uns 102 països reflecteixen nivells d'ocupació superiors al 110%, amb una proporció considerable de persones condemnades o declarades culpables de delictes no violents.

Encara que s'han pres mesures per alliberar les persones preses que en aquestes circumstàncies reuneixen els requisits per a això, les investigacions d'Amnistia Internacional revelen que els actuals índexs d'excarceració segueixen sent insuficients, i que no redueixen l'enorme risc que comporta el virus.

"Nombrosos països amb nivells de massificació perillosament alts a les presons -com ara Bulgària, Egipte, Nepal i la República Democràtica del Congo- continuen sense abordar els motius de preocupació que despertem els brots de COVID-19. En altres països, com l'Iran i Turquia, centenars de persones preses recloses de manera arbitrària, com defensors i defensores de drets humans, van ser excloses dels programes d'excarceració de la COVID-19", explica Netsanet Belay.

Crisi de salut

La COVID-19 també ha posat al descobert els anys de manca d'inversions i d'abandonament dels serveis de salut a les presons. Les autoritats penitenciàries no han pogut -o no han volgut- respondre a la necessitat de millorar les mesures preventives de salut i els serveis mèdics de la població penitenciària Durant les primeres fases de la pandèmia, Amnistia Internacional va observar que, en nombrosos països, els presos i preses no podien fer-se proves de COVID-19 a causa de la greu escassetat d'aquestes, mentre que a l'Iran i Turquia es negava arbitràriament atenció mèdica a algunes persones preses.

Així mateix, certs països, com Cambodja, els Estats Units, França, el Pakistan, Sri Lanka i Togo han estat incapaços d'aplicar mesures adequades de protecció i prevenció a les presons per frenar la propagació de la COVID-19.

"Sigui qui sigui, i estigui on estigui, tota persona té dret a màscares, a quantitats adequades de sabó, a articles desinfectants i a aigua corrent potable", assegura Netsanet Belay. "A les presons, especialment, cal facilitar equips de protecció individual gratuïts, i els governs han de fomentar l'accés a proves i tractaments de COVID-19 per prevenir i gestionar possibles brots".

Mesures de control que donen lloc a abusos

Per combatre la crisi de COVID-19, les autoritats penitenciàries de nombrosos països han recorregut a mesures perilloses, com ara confinaments i quarentenes excessives i abusives, que han donat lloc a violacions greus de drets humans. En determinats llocs, com a l'Argentina i el Regne Unit, es van aïllar persones detingudes fins a 23 hores al dia, sovint durant setmanes o mesos.

"En presons de tot el món s'han imposat aïllaments i quarentenes excessius i abusius per contenir la propagació de la COVID-19. En algunes circumstàncies, això podria constituir tracte cruel, inhumà o degradant. Cal aplicar mesures humanes per protegir la població penitenciària!, afirma Netsanet Belay.

Algunes mesures de confinament per la COVID-19 han afectat també a les visites de familiars a les presons, amb la qual cosa s'ha posat en perill el benestar mental i físic de les persones detingudes. En certs casos, això ha provocat protestes i disturbis generalitzats a les presons, als quals les autoritats han respost, sovint, amb força excessiva.

"Mentre algunes autoritats penitenciàries han adaptat les condicions per mantenir les visites, unes altres les han prohibit, i s'ha privat la població penitenciària del fil que la manté connectada al món exterior, soscavant així el seu benestar emocional i físic", conclou Netsanet Belay.

Donar prioritat a la vacunació de les persones detingudes

Almenys 71 països han engegat polítiques de vacunació per a un grup vulnerable, com a mínim. Encara que certs països han inclòs la població i el personal penitenciaris entre els grups prioritaris de vacunació, les investigacions d'Amnistia Internacional han permès comprovar que molts altres, alguns d'ells de renda alta, guarden silenci o no són clars pel que fa als seus plans.

"Les presons són els llocs més exposats a brots de COVID-19, i no podem descuidar més temps el dret a la salut de la població penitenciària. La falta de claredat sobre els programes de vacunació, les polítiques i el tractament de les persones recloses és un problema global urgent", assegura Netsanet Belay. "A mesura que es van definint les estratègies de vacunació, la no consideració de les persones detingudes com a grup prioritari tindrà conseqüències catastròfiques per als presos i preses, per a les seves famílies i per al sistema públic d'atenció a la salut".

Amnistia Internacional insta als Estats al fet que, quan desenvolupin polítiques i plans de vacunació, no discriminin les persones preses. És més, l'organització demana als Estats que facin tot el possible per donar prioritat a la població penitenciària en els seus plans nacionals de vacunació, sobretot tenint en compte que les seves condicions de reclusió no els permeten mantenir la distància física, i que garanteixin que les persones preses especialment vulnerables a la COVID-19 (com les d'edat avançada i les que pateixen malalties cròniques) tinguin la mateixa preferència en els plans de vacunació que les de la seva mateixa categoria de la població general.