Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Rússia: el clima de repressió creixent converteix el treball pels drets humans en un camp de mines

Des que Vladimir Putin va tornar a la presidència el 2012, les noves lleis i polítiques repressives i les represàlies contra activistes i defensors i defensores dels drets humans han tingut un efecte paralizador en el fonamental treball de drets humans realitzat al país. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe titulat Unfair Game: Persecution of Human Rights Defenders in Russia Intensifies, publicat avui.

"Treballar sobre drets humans a la Rússia actual és com travessar un camp de mines. Cada dia constitueix una nova amenaça per als qui defensen els drets humans: pallisses brutals a mans d'agressors "desconeguts" a qui mai no es troba, processament penal i empresonament per un delicte que no s'ha comès, paràlisi econòmica mitjançant congelació de comptes bancaris i multes desorbitades, o atenció intrusiva dels mitjans de comunicació contra familiars propers", ha manifestat Natalia Prilutskaya, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Rússia.

L'informe exposa l'àmplia gamma de mitjans que les autoritats han utilitzat en els últims set anys per restringir, obstaculitzar o frenar el treball de drets humans a Rússia. Entre aquests mitjans es troben l'aprovació de noves lleis restrictives, la persecució de defensors i defensores dels drets humans i l'aprovació dels atacs i amenaces contra activistes.

Segons l'informe, entre els qui més atacs reben es troben els qui protegeixen els drets humans a Txetxènia i els activistes LGBTI de Rússia, contra els qui s'han registrat cruels agressions. Per exemple, Igor Kochetkov, de Sant Petersburg, l'organització del qual Xarxa LGBT Russa va treure a la llum els delictes comesos contra homes gais a Txetxènia, va rebre amenaces de mort al gener de 2019 mitjançant un vídeo que es va distribuir a les xarxes socials. Fins al moment no hi ha cap indici que la policia hagi investigat el tema de manera efectiva.

Des que el director del Centre Rus de Drets Humans Memorial, Oyub Titiev, va ser empresonat per possessió de drogues, en uns càrrecs de motivació política, a Txetxènia ha estat gairebé impossible realitzar treball de drets humans, multitud d'activistes han abandonat la seva labor i els pocs que queden actuen en la seva majoria des de llocs llunyans. Aquestes restriccions han tingut un fort impacte en la resta del Caucas Septentrional.

"Demanem a les autoritats que posin fi a les represàlies i les campanyes difamatòries que s'han convertit en el seu modus operandi, i que investiguin de manera imparcial i efectiva tots els delictes comesos contra activistes i defensors i defensores dels drets humans. També han de derogar les lleis excessivament restrictives que soscaven el treball de les ONG, i han de complir les obligacions internacionals en matèria de drets humans contretes per Rússia respecte a protegir els qui protegeixen els drets d'altres persones", ha manifestat Natalia Prilutskaya.