Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Romanís: La discriminació comença a l'educació primària

16/11/06 - La pobresa extrema, la discriminació a les escoles i la falta de currículums veritablement globals i multiculturals impedeixen als menors romanís de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia gaudir del seu dret a l'educació.

amnistia amni, 

La pobresa extrema, la discriminació a les escoles i la falta de currículums veritablement globals i multiculturals impedeixen als menors romanís de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia gaudir del seu dret a l'educació. En el seu últim informe, Amnistia Internacional tracta l'exclusió dels menors romanís de l'educació primària en aquests països i el fet que els governs no hagin abordat fins ara les seves necessitats.

 

"Les barreres que troben els menors romanís per accedir a l'educació els priven de l'oportunitat de desenvolupar el seu potencial i perpetuen la marginació de les seves comunitats", ha manifestat Omer Fisher, investigador d'Amnistia Internacional sobre Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia.

 

"És responsabilitat dels governs ocupar-se d'aquestes barreres en l'educació."

 

El dret a l'educació i a no sofrir discriminació es troba recollit en el dret internacional dels drets humans i en la constitució dels tres països de què s'ocupa l'informe. Els seus governs han adoptat programes i plans d'acció especials per a la inclusió de la població romaní a l'educació. Malgrat això, tant ells com les organitzacions no governamentals admeten que l'accés dels menors romanís a l'educació és, en el millor dels casos, parcial.

 

De vegades es proporciona als menors romanís menjadors llibres de text i transport gratuïts, però el simple fet d'arribar a l'escola pot resultar impossible si és que està massa lluny per anar-hi a peu o si no es té roba per abrigar-se prou durant els hiverns freds. Sovint, els menors no poden estudiar ni fer els deures escolars perquè a casa seva fa fred o la família viu amuntegada. Membres de la comunitat romaní d'Eslovènia van explicar així aquesta situació a Amnistia Internacional: "Alguns vivim en barraques. Com els pot anar bé als nens l'escola?".

 

En alguns casos, els menors romanís són discriminats pels seus propis mestres. De vegades, se?ls segrega en grups o classes de ?només romanís? i se'ls ofereix un currículum reduït. Amb freqüència s'utilitzen estereotips negatius sobre la "forma de vida" dels romanís o la seva actitud cap a l'educació per explicar la seva escassa assistència a classe i les qualificacions dolentes. Els docents de l'escola primària de Macinec, Croàcia, van exposar en un informe judicial els següents arguments per explicar la seva decisió de segregar els menors romanís: "Els pares romanís solen ser alcohòlics, els seus fills tenen tendència a robar, dir paraulotes i barallar-se, i quan els professors es tomben desapareixen coses, normalment objectes insignificants i inútils, però el que és important és que els roben".

 

Tant el personal docent com les famílies i els menors romanís reconeixen en general que moltes de les dificultats que se'ls presenten als nens a les escoles primàries es deuen a barreres lingüístiques. Molts menors romanís tenen un domini limitat o nul de l'idioma que parla la majoria de la població. Actualment, les llengües que parlen els menors romanís estan pràcticament absents de les escoles a tots tres països, a diferència de les d'altres minories. Altres mesures que podrien contribuir a superar els obstacles que representa l'idioma, com ara millorar l'accés dels menors romanís a l'educació preescolar i contractar auxiliars docents romanís degudament formats, no s'han aplicat de manera sistemàtica i exhaustiva. La cultura i la història romanís en general no s'inclouen de manera sistemàtica en els currículums de les escoles de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia.

 

"Les autoritats de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia han d'aplicar a l'educació dels menors romanís un enfocament basat en la seva integració en un sistema escolar que s'adapti a les seves necessitats i cultura", ha assenyalat Omer Fisher.

 

Amnistia Internacional demana que es prenguin immediatament mesures per plantar cara a la discriminació dels menors romanís a les escoles, garantint que cap menor romaní és inclòs en classes o grups especials pel simple fet de ser romanís, vigilant la composició de les classes i, si fos necessari, les activitats del personal docent que treballa amb romanís i impartint als docents d'ensenyament primari formació dirigida a eliminar els prejudicis i estereotips negatius.

 

Ocupar-se dels obstacles en l'accés a l'educació que siguin resultat de la pobresa i incloure la cultura i la llengua romaní en les escoles forma part del procés a llarg termini que ha de seguir-se per a la inclusió plena dels menors romanís a l'educació primària.

 

"Els menors romanís, igual que tots els altres, tenen dret a rebre una educació que els capaciti per ocupar el seu lloc en la societat del país en què viuen i contribuir a ella", ha manifestat Omer Fisher.

 

"És responsabilitat dels governs trencar el cercle viciós d'analfabetisme, pobresa i marginació i integrar la part més vulnerable de les seves poblacions.

 

(16/11/2006)