26 de gener de 2010

Romania ha de posar fi als desallotjaments forçosos de famílies romanís

“Som gitanos i per això no ens escolten”.
 Monika, maig de 2009

Londres.- Les autoritats romaneses han de posar fi al desallotjament forçós de famílies romanís i reallotjar immediatament a les que porten anys vivint en condicions perilloses al costat d'abocadors d'escombraries, plantes de tractament d'aigües residuals o zones industrials als afores de les ciutats, ha afirmat Amnistia Internacional.

 “A tot el país s'està desallotjant a famílies romanís de les seves llars contra la seva voluntat. Quan això ocorre, no només perden les seves cases, sinó també els seus béns, els seus contactes socials i el seu accés al treball i als serveis públics” va afirmar Halya Gowan, directora del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a Europa i Àsia Central.

“La pràctica sistemàtica del desallotjament forçós, sense el degut procediment de consulta, notificació i oferiment d'allotjament alternatiu, perpetua la segregació racial i vulnera les obligacions internacionals contretes per Romania.”

En el document Treated like waste: Roma homes destroyed, and health at risk, in Romania, Amnistia Internacional narra un desallotjament massiu en concret per posar en relleu les terribles condicions que suporta la comunitat romaní.

El 2004, més d'un centenar de romanís, entre els quals hi havia famílies amb nens de poca edat, van ser desallotjats per la força per les autoritats municipals d'un edifici situat al centre de Miercurea Ciuc, capital del departament d'Harghita, al centre de Romania.

La majoria d'aquests romanís van ser reallotjats per les autoritats en barracons metàl·lics situats als afores de la ciutat, darrere d'una planta de tractament d'aigües residuals. Alguns van decidir traslladar-se a un abocador d'escombraries proper en lloc de quedar-se a viure al costat d'una planta d'aigües negres.

Erszebet, que viu a prop de la planta de tractament amb el seu espòs i els seus nou fills, va explicar a Amnistia Internacional com és la vida en un barracó metàl·lic: “És estret, quan tota la família se’n va a dormir no cabem. No podem banyar-nos; no podem endreçar-nos. És massa petit. No volem que les nenes majors es banyin davant del seu pare”.

Les casetes i barracons metàl·lics provisionals estan a prop de la planta de tractament d'aigües residuals, dins de la zona de protecció de 300 metres establerta per la legislació romanesa per allunyar els habitatges de possibles riscos d'intoxicació. No protegir el dret a la salut també vulnera les obligacions nacionals i internacionals de Romania.

Llana va dir a Amnistia Internacional: “Les cases estan envaïdes per aquesta olor. A la nit [...] els nens es tapen la cara amb el coixí. No volem menjar quan notem aquesta olor [...] tenia un altre fill que va morir amb quatre mesos [...] No vull perdre als meus altres fills”.

“El suplici de les famílies romanís dura ja sis anys. És el moment que les autoritats locals els proporcionin un habitatge adequat i propera a instal·lacions i serveis en una ubicació segura i saludable” va afirmar Halya Gowan.

“Alguna cosa ha d'ocórrer ja. S'ha de donar exemple; cal posar fi als desallotjaments forçosos i garantir el dret a l'habitatge. I les autoritats de Miercurea Ciuc poden i han de fer-ho.”

Amnistia Internacional demana al govern de Romania que reformi la seva legislació sobre habitatge perquè incorpori les normes internacionals de drets humans, amb especial atenció a l'habitatge.
Informació complementària

A Romania hi ha gairebé 2,2 milions de romanís, que representen el 10 per cent de la població total. Com a conseqüència de la discriminació generalitzada, tant per les autoritats com per la societat en el seu conjunt, el 75 per cent de la població romaní viu en la pobresa, a diferència de la població romanesa (24 per cent) i la comunitat d'origen hongarès, la minoria més nombrosa a Romania (20 per cent). Els índexs de salut i les condicions de vida dels romanís estan entre els pitjors del país.

Encara que una part de la població romaní viu en estructures permanents amb seguretat de tinença, el govern considera que molts altres habitatges habitats des de fa temps pels romanís són “provisionals” i no oficials, i els seus habitants estan més exposats al desallotjament perquè no tenen cap prova de tinença.

El desallotjament forçós vulnera les obligacions contretes per Romania en virtut de normes internacionals i regionals com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Conveni Europeu de Drets Humans, que exigeixen que totes les persones tinguin un grau mínim de seguretat de tinença i els garanteixen protecció legal enfront del desallotjament forçós, la fustigació i altres amenaces.