Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament en la Vellesa
Amnistia Internacional presenta una guia amb set recomanacions bàsiques que han de traduir-se en canvis legals perquè les autoritast estatals i autonòmiques protegeixin els drets humans de les persones grans que viuen en residències.
En el Dia Mundial de Presa de Consciència de l'Abús i el Maltractament en la Vellesa que se celebra avui, Amnistia Internacional recorda que les persones grans que viuen en residències han estat les víctimes més vulnerables de la Covid-19.
“Les residències s'han convertit en el trist exemple del que és una mala gestió i la manca de resposta de les autoritats, les conseqüències de les quals les han sofert milers de persones grans, que han estat tractades com a ciutadanes de segona. Moltes han mort i altres han vist greument vulnerats els seus drets humans.
Les retallades pressupostàries i l'escassetat de personal en la sanitat pública no han fet sinó agreujar l'oblit sofert per aquest col·lectiu”, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. Amnistia Internacional considera imprescindible i urgent que s'incloguin canvis legislatius que protegeixin els drets humans de les persones grans en residències i s'harmonitzi la diferent normativa que existeix sobre centres residencials en els àmbits estatal, autonòmic i local.
D'altra banda, cal que tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic s'engeguin investigacions independents que avaluïn el grau en què les Comunitats Autònomes i l'Estat van complir amb les seves obligacions de garantir la qualitat de l'atenció en les residències i els drets de les persones grans durant la pandèmia, i engeguin mecanismes de millora amb avaluacions periòdiques per evitar que això pugui repetir-se en el futur.
“No pot ser que una persona gran que viu en una residència de Madrid o Barcelona no tingui els mateixos drets que una que visqui a Sòria, Saragossa, Càceres, Bilbao, Sevilla o la Corunya. És moment de pensar en les persones grans i de legislar tenint en compte les seves circumstàncies sense oblidar que tenen els mateixos drets que tothom”, assegura Beltrán.
Aquests canvis han de tenir un enfocament intersectorial, de gènere i de drets humans, adoptant-se criteris comuns que evitin l'arbitrarietat en les polítiques públiques que es desenvolupin i implementin, cobrant especial rellevància per a això les autoritats de salut pública i la dels serveis socials en cada àmbit territorial.
L'organització presenta una guia amb set recomanacions que han de tenir-se en compte per part de les autoritats i òrgans competents a l'hora d'adoptar canvis legals que es tradueixin en canvis reals que millorin la vida de les persones grans en residències.
Aquests són les set mancances que ha detectat Amnistia Internacional en la gestió de les residències finsara i que han provocat l'abandonament de les persones grans:
1. Negació de l'atenció individualitzada i de les derivacions hospitalàries
La decisió pràctica de no derivar les persones grans malaltes als hospitals es va aplicar de forma automatitzada i en bloc durant la primera onada de la pandèmia, sense dur a terme valoracions individualitzades.
2. Règim d'inspeccions insuficient
Malgrat que, segons informacions aparegudes en mitjans de comunicació, i que el propi Defensor del Poble ha destacat que s'ha adoptat un paper més actiu en matèria d'inspecció en gairebé la totalitat de les Comunitats Autònomes passada la primera onada de la pandèmia, en general no ha existit informació
pública per part dels governs autonòmics ni per part de Fiscalia General de l'Estat sobre el nombre d'inspeccions en residències ni sobre els seus resultats fins a dia d'avui.
3. Règim de visites incomplert
La restricció que va suposar el tancament de facto a les residències, acompanyat en la majoria dels casos del confinament a les seves habitacions per temps indefinit, afegit a la manca de supervisió per part de les autoritats estatals (Fiscalia) i autonòmiques (serveis d'inspecció), va suposar una vulneració dels drets a la vida privada i familiar de les persones grans.
4. Absència en la recollida de dades
Ni el govern central ni les comunitats autònomes ofereixen dades desagregades de les persones grans en residències, la qual cosa impedeix fer una adequada anàlisi de necessitats de col·lectius específics i engegar mesures focalitzades en els grups que més ho necessitin.
5. Ràtios insuficients
D'acord amb les dades recollides en la base de dades de l'OCDE, la ràtio de treballadors per cada 100 habitants més grans de 65 anys en 2018 i 2019 a Espanya es trobava en 4,7 i 4,8 respectivament, per sota de la mitjana dels països OCDE, que se situa en 6 (aquestes dades inclouen tant treballadors en residències com de cures a casa). En aquest sentit es va manifestar al maig de 2020 la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, que va
realitzar un estudi comparatiu de la normativa de les Comunitats Autònomes aplicable a les residències de grans. Una de les principals conclusions de l'informe és que “les ràtios actuals de personal de les normatives (fins i tot les de les més exigents) són insuficients”.
6. Manca d'inversió pública en residències
D'acord amb les dades que consten en Eurostat sobre cures de llarga durada, el 2018 la despesa mitjana dels països de la Unió Europea ha estat d'1,6% del PIB, situant-se Espanya per sota de la mitjana, amb un 0,9% del PIB (10.305,18 milions d'euros). D'acord amb les dades recollides en l'Informe Espanya 2050 presentat pel Govern estatal, la mitjana 2015-2019 de despesa pública a Espanya destinat a Cures de Llarga Durada representa el 0,8% del PIB enfront de l'1,1% de la UE-27 i el 2,3% de la UE-8.
7. Participació
Viure en una residència és una circumstància que no pot ser privativa de drets humans. Les persones grans segueixen sent titulars dels seus drets humans: a la vida, a la salut, al lliure desenvolupament de la seva personalitat (a triar les seves relacions personals), a la llibertat de moviments, a la intimitat, a la vida familiarinclòs al màxim nivell de qualitat de vida. Cal que persones residents i els seus familiars participin en la presa de decisions que els afecten,
I aquestes són les set recomanacions que l'organització proposa per solucionar la situació:
1. Assegurar que les decisions mèdiques es basaran sempre i únicament en avaluacions clíniques individualitzades, de necessitat, criteris ètics i sobre la millor evidència científica disponible i que les instruccions i criteris per decidir la derivació de persones grans de residències a centres hospitalaris en cap cas inclouran criteris discriminatoris en l'accés a l'atenció sanitària en el futur.
2. Disposar d'un sistema d'inspeccions de residències que inclogui:
• Transparència: publicació periòdica de dades sobre el nombre de visites i els seus resultats.
• Visites regulars als centres residencials sense avís previ, i comptant amb indicadors d'inspecció que assegurin una vigilància eficaç del compliment dels requisits normatius, amb atenció especial a les condicions i conductes que poden afectar als drets humans de les persones residents.
• Sistema de denúncies que garanteixi anonimat, i recursos adequats per al seu seguiment efectiu que assegurin l'adopció de mesures de correcció sense retards.
3. Garantir el contacte regular entre residents i famílies, en línia amb els acords del consell Interterritorial de desembre de 2020. Ha de complir-se amb el règim de visites i eliminar la discrecionalitat en la seva aplicació en algunes residències.
4. Desenvolupar un procediment unificat per recollir i proporcionar dades sobre les persones grans en residències amb una anàlisi de gènere, edat i discapacitat. Aquestes dades han de ser utilitzades per desenvolupar les polítiques públiques adequades per a la gestió de la pandèmia, garantint els drets de les persones grans, inclòs el dret humà a la salut. Les dades han de ser homogènies i estandarditzades.
5. Tenir criteris i mecanismes per adequar les plantilles del personal de residències a les necessitats reals d'atenció de les persones que hi viuen i assegurar formació obligatòria i especialitzada en l'aplicació de protocols, utilització dels EPIs, entre altres, especialment al personal de cures directes.
6. Incrementar els recursos, i assegurar la seva suficiència tenint en compte una avaluació real de les necessitats de la població i la seva previsió d'evolució.
7. Involucrar les persones grans i els seus familiars en decisions que els afecten relacionades amb el model residencial i que també hi participi la societat civil que treballa amb les persones grans i les representen.
Informació sobre la situació actual en les residències
La vulneració dels drets de les persones grans residents ha anat més enllà de les morts esdevingudes a causa del virus. L'informe d'Amnistia Internacional presentat al desembre de 2020 “Abandonades a la seva sort. La desprotecció i discriminació de les persones grans en residències durant la pandèmia COVID-19 a Espanya” va posar en relleu que durant la primera onada de la pandèmia es van vulnerar els drets a la salut, a la vida, a la no discriminació, a la vida privada i a una mort digna dels usuaris de les residències de l'estat.
Actualment, la situació ha canviat substancialment. Amnistia Internacional no té constància que en els últims mesos (segona onada i posteriors) no s'hagin produït derivacions de forma generalitzada en cap comunitat autònoma. En particular, les autoritats dels Governs de Catalunya, Astúries, Balears, Castella i Lleó, Castella-la Manxa,Comunitat Valenciana, Extremadura i Madrid han informat a l'organització que deriven les persones grans a hospitals quan és necessari.
En la majoria de les Comunitats Autònomes s'ha flexibilitzat i ampliat el règim de visites de familiars a les persones residents després de la vacunació. Malgrat això, familiars i plataformes d'afectats/as han transmès a Amnistia Internacional que les direccions d'algunes residències han actuat amb discrecionalitat i encara no es permet l'accés dels/as familiars als espais privats dels residents, com ara les habitacions.
Segons el propi Defensor del Poble en el seu últim informe anual (2021), les comunitats autònomes han de reforçar els serveis d'inspecció perquè estiguin suficientment dotats i puguin dur a terme la seva funció de forma eficaç, vigilant que els centres mantinguin els requisits exigits per al funcionament i la qualitat del servei d'atenció residencial de grans. No hi ha de forma general dades públiques sobre les inspeccions, excepte en algunes comunitats autònomes com Castella i Lleó o La Rioja, entre altres.
Segons apareix en l'Estratègia de Vacunació enfront de la Covid 19, a Espanya d'11 de maig de 2021, pràcticament totes les persones amb 80 i més anys han estat vacunades amb almenys una dosi i el 96,4% amb la pauta completa.Al març de 2021, un any després de l'inici de la pandèmia, el Govern espanyol va fer pública per primera vegada la xifra de persones mortes per Covid 19 que vivien en residències de grans. Segons dades del Ministeri de Sanitat, a data de 23 de maig de 2021, 29.558 persones que vivien en residències de grans a Espanya van morir a causa del coronavirus o amb símptomes compatibles. A data 1 de juny, 79.983 persones han mort a causa de la pandèmia de la Covid-19. Aquesta xifra continua augmentant cada dia.