Després d'una llarga campanya per aconseguir justícia de les supervivents, el Senat txec ha votat avui finalment a favor d'indemnitzar milers de dones romanís que van ser esterilitzades il·legalment per les autoritats, primer txecoslovaques i després txeques, entre 1966 i 2012. Barbora Černušáková, investigadora d'Amnistia Internacional sobre la República Txeca, ha manifestat:

"Milers de dones, en la seva majoria romanís, van ser esterilitzades a l'antiga Txecoslovàquia. A les dones se les coaccionava perquè firmessin formularis de consentiment, sovint mentre estaven de part o recuperant-se d'una cesària. En molts casos no els deien a què estaven donant el seu consentiment. Va ser una greu violació dels seus drets, inclòs el dret a no patir tortura o maltractaments, i també va ser un vergonyós capítol en la història del país".

"La votació d'avui proporcionarà per fi una via per a la justícia a les supervivents d'esterilitzacions il·legals. Durant decennis, aquestes valentes dones han hagut de viure amb el trauma que van patir a mans de les autoritats, però mai hno an deixat de lluitar pels seus drets".

Elena Gorolová, supervivent d'esterilització il·legal que porta anys fent campanya per la justícia, ha declarat: "El projecte de llei d'indemnització significa molt per a mi després de tots aquests anys de lluita. Encara que el govern ens va demanar disculpes eln 2009, no n'hi havia prou. El que em va mantenir en marxa van ser les companyes que havien sofert esterilitzacions i havien de viure amb això".

"No hi ha diners que pugui retornar-nos l'oportunitat de tenir més fills, però la indemnització és important perquè es faci justícia. Durant tots aquests anys han passat moltes coses. Hem envellit, i algunes han mort, però jo no faig més que repetir-me: no pots deixar-ho estar. La lluita no ha acabat. Ara, el nostre grup de voluntàries ajudarà les supervivents a preparar les proves i presentar les seves sol·licituds d'indemnització. No serà fàcil, però aquestes dones s'ho mereixen".

Les esterilitzacions il·legals van tenir lloc en un context de discriminació generalitzada contra la població romaní, que va afectar tots els aspectes de la seva vida quotidiana i continua fent-ho: des de les escoles fins a l'ocupació, passant per l'habitatge, àmbits en els quals aquesta població patia habitualment segregació racial i es veia empesa als marges de la societat.

El relator especial d'ONU sobre la tortura va deixar clar que les esterilitzacions constituïen un tracte intrusiu i irreversible. Quan no hi ha cap propòsit terapèutic i es practiquen sense el consentiment lliure i informat, les esterilitzacions constitueixen tortura o maltractaments, prohibides per l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Informació complementària

Després d'anys de campanya per part de les supervivents, inclosa Elena Gorolová, el govern txec es va disculpar amb elles el 2009 per les esterilitzacions il·legals. No obstant això, fins ara se'ls ha negat el seu dret humà a la reparació pel greu dany que han sofert, i a la majoria de les supervivents els ha resultat impossible accedir a qualsevol forma de reparació judicial a causa de la prescripció del delicte.

Segons la Defensoria del Poble txeca, milers de dones romanís van ser esterilitzades a l'antiga Txecoslovàquia. El projecte de llei d'indemnització adoptat pel Senat s'aplica a qualsevol persona que hagi estat esterilitzada il·legalment entre 1966 i 2012.

Les supervivents d'esterilitzacions il·legals podran optar a una indemnització de 300.000 corones txeques (10.000 lliures esterlines), que ha de ser sol·licitada a través del Ministeri de Salut en un termini de tres anys des que la llei entri en vigor. La nova llei estableix un procediment perquè les dones que van ser sotmeses a aquesta pràctica sol·licitin la indemnització. Aquest procediment requereix que presentin proves que donin suport a la sol·licitud, i una descripció del cas, inclòs el nom de l'hospital on es va dur a terme l'esterilització il·legal.

Tal com ha documentat el Centre Europeu de Drets dels Romanís, el procediment d'esterilització sovint es realitzava al mateix temps que les cesàries, o a les dones se'ls presentaven formularis de consentiment quan estaven amb forts dolors o en situacions d'angoixa durant el part o l'enllumenament. No obstant això, també va haver-hi casos de dones romanís a qui es va sotmetre a aquesta pràctica després d'amenaçar-les d'internar els seus fills en institucions o retirar-los les prestacions socials.