Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

República Dominicana: violacions i altres formes de tortura de la policia a treballadores sexuals

La policia de República Dominicana viola, colpeja, humilia i insulta habitualment les treballadores sexuals per exercir un control social sobre elles i castigar-les per transgredir les normes socials sobre sexualitat i feminitat que els són acceptables. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.
 
"Si ellos pueden tenerla, por qué uno no?" exposa les històries de 46 treballadores sexuals cisgènere (paraula que fa referència a qui s'identifica dins del gènere assignat en néixer) i transgènere dominicanes, moltes de les quals van denunciar haver sofert diverses formes de violència, gran part de la qual constitueix tortura i altres maltractaments infligits per motius de gènere.

La criminalització de les treballadores sexuals, combinada amb el profund masclisme, alimenta les detencions arbitràries a mans de la policia i permet que aquestes greus violacions de drets humans es cometin impunement.

"La violència de gènere és epidémica a tota l'Amèrica Llatina i el Carib, i les treballadores sexuals corren especial risc de patir-la a mans d'agents tant estatals com no estatals", ha manifestat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Américas d'Amnistia Internacional.

"Els testimonis esgarrifosos que Amnistia Internacional ha recopilat a República Dominicana revelen que la policia té com a objectiu les dones que venen sexe i els infligeix abusos sexuals i humiliació amb el propòsit de castigar-les i discriminar-les. En virtut del dret internacional, aquest tracte pot constituir tortura i altres maltractaments per motius de gènere".

A República Dominicana, únicament eln 2018, la Procuraduría General de la República va rebre més de 71.000 denúncies de violència de gènere i intrafamiliar, i més de 6.300 denúncies de delictes sexuals, entre elles 1.290 denúncies de violació.

El país també compta amb una de les taxes de feminicidi més altes de la regió, amb més de 100 casos registrats el 2017, segons l'Observatori d'Igualtat de Gènere d'Amèrica Llatina i el Carib, de l'ONU. De la mateixa manera, 47 dones transgènere han estat assassinades des del 2006, segons l'ONG liderada per persones transgénere Trans Siempre Amigas (TRANSSA).

Persones expertes en salut pública calculen que hi ha fins a 97.000 dones cisgènere que exerceixen treball sexual a la República Dominicana, i hi ha almenys 3.900 dones transgènere, moltes de les quals exerceixen treball sexual.

Aproximadament la meitat de les dones entrevistades per Amnistia Internacional eren dones cisgènere, i l'altra meitat eren dones transgènere. Per a la majoria, el treball sexual era una de les escasses opcions que tenien per cobrir les seves necessitats bàsiques. Per a algunes altres, oferia flexibilitat i control sobre la seva jornada laboral o ingressos més alts comparats amb altres alternatives, i els donava independència econòmica.

Almenys 10 de les 24 dones cisgènere entrevistades per a aquest informe van declarar haver estat violades per policies, sovint a punta de pistola. La majoria de les dones transgènere també havien sofert a mans de la policia actes discriminatoris i violents (normalment centrats en la seva identitat o expressió de gènere) que podrien constituir tortura o altres maltractaments.

Amnistia Internacional va entrevistar moltes dones que van descriure com havien estat violades per grups de policies armats i uniformats en circumstàncies similars: en plena nit, en cantonades fosques, i sovint en la part posterior de vehicles policials.

Una dona va explicar a Amnistia Internacional com l'havien violat una nit d'octubre de 2017.

"N'hi havia tres. Jo era en una cantonada esperant clients i [...] van abusar de mi", va explicar. "Em van pujar a la camioneta [policial] [...] Ells, en veure la zona buida, [...] van començar a grapejar-me, treure'm la roba. Em van trencar la brusa [...] Un rere l'altre", va dir.

Va continuar: "Tenia por, estava sola. No podia defensar-me. Vaig haver de deixar que ells fessin el que ells volguessin amb mi [...] Em van amenaçar, que si jo no estava amb ells m'anaven a matar. Que jo era un cuero [una prostituta], i que per què amb ells no?

"Em deien gossa, moltes paraules ofensives [...] Em van veure, aparent, potser, i van pensar, "Bé, si ells [els clients] poden fer-se-la, per què nosaltres no?"

L'informe exposa també amb detall com les treballadores sexuals que viuen amb identitats de discriminació múltiple -com les dones transgènere- pateixen una exclusió encara més pronunciada i corren un risc més alt de patir tortura a mans de l'Estat i de persones particulars.

Les dones transgènere van explicar que els policies les anomenaven "marietes" i "diables" (o "marietes del diable"), i van dir que creien que les veien com a "extraterrestres" o "animals". Nombroses dones transgènere van denunciar que la policia els havia cremat les seves perruques o les havia obligat a netejar cel·les cobertes d'excrements.

La impunitat per la tortura sexual és el norma. República Dominicana no recopila dades que ajudarien a determinar l'abast i la gravetat del problema de la tortura i els maltractaments per motius de gènere a mans de la policia, i aquesta recopilació és un pas fonamental per combatre aquesta greu violència i fer retre comptes a qui la perpetra. La impunitat alimenta la normalització d'aquests delictes per part de les autoritats, així com, en alguns casos, per part de les pròpies víctimes.

Les autoritats poques vegades es prenen de debò les denúncies de les persones que exerceixen treball sexual. Una dona va explicar a Amnistia Internacional: "Si tu vas al destacament a presentar una denúncia, et tracten com una puta. No et fan cas. No paren atenció".

Malgrat haver ratificat múltiples instruments internacionals de drets humans que prohibeixen la tortura, les autoritats dominicanes no prevenen o investiguen aquests possibles casos de tortura ni tampoc els atorguen reparació, segons allò que disposa el dret internacional.

Al llarg dels últims decennis, República Dominicana ha pres mesures per abordar les epidèmies coexistents de violència contra les dones i el VIH / sida, que afecten desproporcionadament les persones que exerceixen treball sexual. No obstant això, no ha escoltat les necessitats de qui fa treball sexual ni n'ha protegit els drets, ni tampoc ha introduït les reformes jurídiques tan necessàries per abordar les causes subjacents de l'estigma i la discriminació contra aquestes persones.

Amnistia Internacional demana al president dominicà, Danilo Medina, que reconegui públicament i condemni l'ús de la violació i altres formes de tortura i maltractaments per motius de gènere a mans de la policia, i demana a la Procuraduría General de la República que elabori un protocol per a la investigació de possibles casos d'aquest tipus.

Alhora, els òrgans legislatius dominicans han d'aprovar urgentment el projecte de llei que actualment s'està estudiant i que està concebut per abordar les múltiples formes de discriminació, amb la finalitat de garantir que es realitzen canvis estructurals profunds i que es protegeixen els grups històricament marginats de l'estigma i la discriminació que alimenten els abusos contra els drets humans.

"En aprovar una llei per prevenir la discriminació contra algunes de les dones més marginades del país, la República Dominicana podria servir d'exemple perquè la resta del Carib lluiti contra l'estigma, el masclisme i altres causes de violència extrema contra les dones", ha manifestat Erika Guevara-Rosas.

"Això ahora ajudaria el país a abordar l'epidèmia més àmplia de violència de gènere que, igual que la violència contra les treballadores sexuals, està arrelada en el masclisme i l'odi".