Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

República Democràtica del Congo: Nens i nenes soldats abandonats

11/10/06 - El programa de desarmament, desmobilització i reintegració del país (DDR) no satisfà les necessitats de protecció i suport dels menors.

amnistia amni, 

Almenys 11.000 menors encara s?estan amb grups armats o no se n'ha tornat a saber res, més de dos anys després que el govern llancés un programa nacional per alliberar els nens i nenes soldats i reintegrar-los a la vida civil. Amnistia Internacional ha publicat avui, 11 d'octubre, un nou informe en el qual adverteix que el programa de desarmament, desmobilització i reintegració del país (DDR) no satisfà les necessitats de protecció i suport dels menors.

 

De la majoria de les nenes que es van emportar els grups armats del país continua sense saber-se?n res, abandonades o mal identificades com ?dependents? de combatents adults. Fins a la data el govern no ha pres cap mesura per seguir-los el rastre i recuperar-les.

 

"En algunes zones, les nenes constitueixen menys del 2 per cent dels menors alliberats dels grups armats, que s'incorporen al programa DDR, a pesar que són aproximadament el 40 per cent dels menors que utilitzen les forces i grups armats?, ha dit Tawanda Hondora, sotsdirector del Programa Regional per a l?Àfrica d'Amnistia Internacional.

 

Diferents fonts van dir a Amnistia Internacional a la República Democràtica del Congo, que els caps i els combatents adults sovint no se senten obligats a deixar en llibertat les nenes, les quals consideren propietats sexuals. Aquesta discriminació és perpetuada per alguns funcionaris del programa DDR, que accepten sense més que aquestes nenes són ?dependents? de combatents adults, i no nenes vinculades a les forces o grups armats, que tenen dret a incorporar-se al programa DDR per a menors.

 

Algunes nenes creuen que no tenen més remei que quedar-se amb el grup armat, tement que les torturin o les matin si tracten d'escapar.

 

Quan els mayi-mayi van atacar el meu poblat, tots vam fugir. Els soldats van capturar totes les nenes, fins i tot les molt petites. Quan eres amb ells, t'obligaven a ?casar-te? amb un. Fora vell com el teu pare o jove, dolent o bo, havies d'acceptar. Si et negaves, et mataven, com li va passar a una de les meves amigues. Mataven la gent com si fossin pollastres. Ni tan sols els enterraven [...] Fins i tot vaig veure com torturaven una nena que es va negar a ?casar-se? [...].

 

Són paraules de Jasmine, de 16 anys, reclutada pel grup armat mayi-mayi a Kivu Meridional quan tenia 12 anys i que ara és mare d'un bebè de quatre mesos.

 

Les nenes associades amb forces i grups armats sovint estan traumatitzades per anys d'abusos i de vegades tenen fills. Malgrat això, es fa poc perquè rebin el suport necessari i l'ajuda a la qual tenen dret.

 

De fet, la majoria dels menors que han estat alliberats i s'han reunit amb les seves famílies o comunitats, siguin nens o nenes, han rebut poc o cap suport per tornar a la vida civil, com ara oportunitats educatives o professionals. Alguns tenien només sis anys quan els van reclutar.

 

Molts menors, entrevistats pels investigadors d'Amnistia Internacional, admetien descoratjats que, a pesar dels horrors que havien patit durant la seva vida militar, temien veure's obligats a tornar a unir-se als grups armats simplement per sobreviure.

 

Alguns grups armats continuen preparats per tornar al conflicte en cas que l'actual procés de pau fracassi. Aquests grups consideren que l'alliberament dels seus menors soldats és una amenaça a la seva força si es reprèn el conflicte.

 

"El govern no només no ha alliberat milers de menors que segueixen amb les forces o grups armats, sinó que continuen reclutant-se nous menors soldats, entre ells alguns que acaben de ser desmobilitzats i de reunir-se amb les seves famílies?, ha dit Tawanda Hondora.

 

"Mentre el govern i la comunitat internacional continuïn sense cobrir les necessitats dels menors alliberats, aquests estaran en perill de tornar a ser reclutats ràpidament per les forces o els grups armats, o de ser abandonats a una existència de pobresa i desemparament.?

 

"La prioritat màxima del nou govern ha de ser garantir que tots els menors relacionats amb forces i grups armats siguin alliberats i protegits i accedeixen a bones oportunitats d'educació i obtenció d'ingressos que els permetin romandre a les seves comunitats. Aquesta és l'única forma d'evitar que tornin a ser reclutats i quedin abandonats una altra vegada.?

 

Fins avui, el govern ha aprovat i aplicat amb molta lentitud els projectes de reintegració dels menors a la comunitat.

 

Amnistia Internacional també ha demanat al govern entrant de la República Democràtica del Congo i a la comunitat internacional que donin prioritat a la inversió en el sistema d'educació estatal i facin realitat com més aviat millor el dret humà a l'educació primària gratuïta.

 

Actualment, només el 29 per cent dels menors de la República Democràtica del Congo acaben l'educació primària, i es calcula que són 4,7 milions, els menors en edat de rebre educació primària que estan sense escolaritzar. D'aquests, 2,5 milions són nenes. Almenys 6 milions d'adolescents no reben educació formal. Aquesta falta d'oportunitats educatives contribueix en gran mesura a la inseguretat econòmica i social dels menors congolesos, un dels factors que originen el reclutament i l'ús generalitzat de menors en aquest país.

 

 

 

Informació complementària

 

El conflicte que es desenvolupa actualment a la República Democràtica del Congo ha deixat en ruïnes comunitats de l'est del país, la població civil del qual ha mort o s'ha desplaçat. Es calcula que fins l'any 2006, 3,9 milions de congolesos han mort com a conseqüència del conflicte, i que unes 1.200 persones segueixen morint cada dia a causa de la violència, de malalties que es poden prevenir o de fam.

 

Com a part d'un procés de pau nacional i de la transició política que va començar el juny de 2003, el govern de la República Democràtica del Congo, amb 200 milions de dòlars nord-americans de finançament internacional, va llançar un programa nacional per al desarmament, la desmobilització i la reintegració (DDR) a la vida civil d'uns 150.000 combatents, 30.000 d'ells menors, segons els càlculs. L'aplicació del programa s'ha vist obstaculitzada per la falta de voluntat política i militar, per greus problemes tècnics i de gestió i per la inseguretat que encara regna a l?est de la República Democràtica del Congo. El juny de 2006, la comissió governamental responsable del DDR va afirmar que només havia desmobilitzat poc més de 19.000 menors.

 

El dret internacional prohibeix el reclutament i l'ús de menors de 18 anys. El reclutament i l'ús de menors de 15 anys es considera crim de guerra.

 

Es calcula que els menors constitueixen fins al 40 per cent d'algunes forces que lluiten en el conflicte de la República Democràtica del Congo. Aproximadament el 40 per cent d'aquests menors són nenes.

 

La despesa estatal en educació ha descendit radicalment en els últims anys i actualment és, en termes reals, menys del 4 per cent del que era el 1980. En no existir un suport adequat del govern, els col?legis públics depenen del pagament directe dels pares per cobrir entre el 80 i el 90 per cent de les seves necessitats de finançament. Moltes llars no poden permetre's pagar aquestes quantitats. Molts mestres en la República Democràtica del Congo han de viure amb només 10 dòlars nord-americans mensuals.

 

(11/10/2006)