Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

República Democràtica del Congo: el president oblida la promesa de justícia i deixa les víctimes desemparades

AFP via Getty Images

El president de República Democràtica del Congo, Felix Tshisekedi, ha abandonat les promeses que va formular en la seva investidura sobre enfortir l'Estat de dret, lluitar contra la impunitat i garantir la justícia, i ha deixat desemparades les famílies de centenars de persones que van morir durant la crisi preelectoral que va viure el país.

El president Tshisekedi va ser investit el 24 de gener de 2019 després de guanyar les eleccions que van tenir lloc, amb dos anys de retard, el 30 de desembre de 2018. Després de nou mesos en el poder, va manifestar que no "furgaria en el passat". Des de llavors no ha fet cap esforç per garantir que s'investiguen les morts d'almenys 320 persones durant les protestes ocorregudes entre 2015 i 2018.

"El president Tshisekedi i el seu govern han de reconèixer el patiment de les víctimes i els seus familiars i comprometre's públicament a jutjar amb rapidesa i eficàcia els responsables", ha afirmat Deprose Muchena, director d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental i Austral.

En el nou informe Dismissed! Victims of 2015-2018 brutal crackdowns denied justice in the DRC, Amnistia Internacional ha parlat amb 115 supervivents i familiars de víctimes sobre la seva recerca de justícia. Molts van expressar la seva frustració davant la inèrcia de les autoritats per investigar i perseguir els responsables.

"Quan Tshisekedi encara era a l'oposició, va venir i em va dir: "Sempre podreu comptar amb nosaltres". Però des que és president, no ha donat senyals... Els qui van matar al meu pare han de ser jutjats i castigats", creu Kelly Tshimanga, de 15 anys, el progenitor dels quals, Rossy Mukendi Tshimanga, va morir d'un tret de la policia a l'estómac a l'església catòlica de Saint Benoît, a Kinshasa, el 25 febrer de 2018.

Justícia esquiva

Moltes famílies van explicar a Amnistia Internacional que la manca d'acció per investigar les denúncies presentades les havia dissuadit de buscar justícia, mentre que altres van explicar que temien demanar justícia per por de represàlies. Unes altres pensaven que la justícia era un luxe per a rics.

La mare d'una altra víctima a qui van matar els soldats de la Guàrdia Republicana el 19 de desembre de 2016 va dir: "Tothom en el veïnat coneix els soldats que van disparar al meu fill. Tenen armes i poden fer el que vulguin. Presentar una denúncia contra ells seria un suïcidi per a mi i per als meus fills. Ja he perdut un fill; no vull provocar més morts en la meva família".

Boweya Ntando, de 46 anys, va morir d'un tret en el cap el 20 de setembre de 2016. La seva germana, Molela Mowaki, venedora de peix, cuida ara dels dotze fills de Boweya juntament amb els seus sis fills. Ha explicat: "No sé res de política i no tinc ningú que m'ajudi. Encara que sabés què fer, com aconseguiria els diners per pagar a un advocat quan ja passo dificultats per cuidar d'aquests nens? No és la justícia un dret que tenen totes les víctimes?"

Les autoritats van pagar les despeses funeràries d'algunes víctimes i després van assetjar-ne les famílies per tractar de buscar justícia. Thérèse Kapangala volia ser monja, però va morir d'un tret a l'església catòlica Saint François de Sals a Kinshasa. La seva família està decidida a fer justícia i va rebutjar els diners que li van oferir les autoritats.

"El govern encara no ens ha dit qui va matar la nostra filla, per què i qui va donar l'ordre de disparar als feligresos. Per ventura es vol burlar de nosaltres, o comprar el nostre silenci. La sang de la nostra filla no té preu. Sabem que és molt perillós demanar justícia per Thérèse, però l'hi devem. Els qui vessen la sang del poble han de saber que pagaran un preu molt alt", va afirmar el seu oncle, el sacerdot Joseph Musubao.

Investigacions inconsistents

Gràcies a la pressió internacional, l'ex president Joseph Kabila va establir tres comitès per investigar la repressió letal de manifestants, sense que cap d'ells engegués cap processament.

El primer comitè es va establir el 2016 per investigar les protestes violentes que van sacsejar el país entre el 19 i el 21 de setembre de 2016 -després que la Comissió Electoral no convoqués les esperades eleccions- i que van causar la mort d'almenys 49 persones. Per a les seves conclusions, el comitè va triar amb cura edificis destruïts i va qualificar de saquejadors als manifestants morts. No esmentava l'ús de mitjans letals per part de les forces de seguretat.

"La República Democràtica del Congo és un Estat de dret i és signatari d'instruments internacionals de drets humans que prohibeixen estrictament les execucions extrajudicials i l'ús excessiu de la força per part de les forces de seguretat. Totes les persones sospitoses d'haver comès homicidis il·legítims han de ser arrestades i acusades i tenen dret a un judici just sense recurs a la pena de mort. Han de retre comptes pels crims que han comès", ha afirmat Deprose Muchena.

El segon comitè es va crear al febrer de 2018 per investigar l'ús de mitjans letals contra manifestants el 31 de desembre de 2017 i el 21 de gener de 2018 i va recomanar l'enjudiciament dels agents policials que van fer o van ordenar un ús excessiu de la força contra manifestants. A l'abril de 2018, un mes després de la publicació de l'informe de conclusions, sis organitzacions de drets humans representades en el comitè van abandonar-lo per la reticència del govern a aplicar les recomanacions.

"La justícia i les investigacions són una farsa. Són un exercici de relacions públiques per intentar fer callar la gent", ha afirmat el rector Jean-Claude Tabu de l'església de Saint Benoît.

Al juny de 2018 es va establir un tercer comitè per tornar a investigar la mort de manifestants al setembre i desembre de 2016, però aquest mai va acabar la seva feina. Fonts internes van explicar que els agents de seguretat van fer cas omís a les citacions i que el treball del comitè finalment es va paralitzar quan el ministre responsable es va centrar en la campanya electoral.

"Les peticions de rendició de comptes formulades per les víctimes i els seus familiars sobre violacions de drets humans no poden ignorar-se com si fossin una molèstia. El president Felix Tshisekedi ha de reconèixer-ne el sofriment i trencar amb un passat d'impunitat per garantir que es fa justícia", ha dit Deprose Muchena.