Nacions Unides ha de dur a terme una investigació exhaustiva sobre la resposta de les seves forces de manteniment de la pau a un atac recent en el qual fins a un centenar de civils van perdre la vida a Alindao, un camp per a persones desplaçades de la República Centreafricana.

Segons nombrosos testimonis, les forces de manteniment de la pau de l'ONU no només no van intervenir quan, el 15 de novembre, a Alindao, un grup armat va atacar el camp, sinó que es van retirar a la seva base central en un vehicle blindat, deixant sense protecció milers de civils.

Ha d'obrir-se immediatament una investigació imparcial per determinar, en particular, si la Missió Multidimensional Integrada d'Estabilització de les Nacions Unides a la República Centreafricana (MINUSCA) no va complir amb el seu deure de protegir la vida de les més de 18.000 persones residents allà.

"Desenes de civils van morir en la matança perpetrada en el camp per a persones desplaçades d'Alindao en no fer res per repel·lir els atacants armats les forces de manteniment de la pau de l'ONU encarregades de protegir la població", ha assenyalat Joanne Mariner, assessora general d'Amnistia Internacional sobre resposta a les crisis.

"Encara que els atacants armats les superessin amb escreix en nombre, l'actuació de les forces de l'ONU abans de l'atac i en el seu decurs posa greument en dubte que complissin amb el mandat de protecció de la població civil".

La MINUSCA ha dit a Amnistia Internacional que, com les seves forces eren molt reduïdes, els hauria resultat impossible contenir la violència. Però no s'explica en absolut que, amb els seus vehicles blindats i les seves armes pesades, les forces no prenguessin posicions defensives que podrien haver dissuadit als atacants, especialment si haguessin efectuat trets d'advertiment.

Atac sagnant

El 15 de novembre, entre les vuit i dos quarts de nou de matí, una secció de Seleka cridada Unió per la Pau a República Centreafricana (Union pour la Paix en Centrafrique, UPC) va atacar el camp per a persones desplaçades de la missió catòlica d'Alindao. Va disparar projectils de morter i granades propulsadas per coets i va saquejar i va cremar, a continuació, la majoria de les estructures d'habitatge del camp.

Els combatents d'UPC anaven acompanyats de gran nombre de civils musulmans armats d'Alindao i els pobles circumdants, que, segons informes, estaven enfurismats pels homicidis de civils musulmans que s'havien comès a la zona, entre ells el del conductor d'una mototaxi, perpetrat aquest mateix matí.

Amnistia va entrevistar 20 persones supervivents, moltes de les quals van explicar que les forces mauritanes de la MINUSCA destacades allà no havien respost a l'atac. En comptes de defensar la població dels atacants o d'efectuar si més no trets d'advertiment, les forces mauritanes es van retirar a la seva base principal en el camp.

Quan els atacants van acabar de saquejar i cremar el lloc al final del dia, almenys 70 civils havien perdut la vida "encara que algunes fonts calculen un total de gairebé 100 morts" i al voltant de 18.000 persones desplaçades s'havien vist obligades a fugir una altra vegada.

Homicidis en gran escala de dones, nens i nenes

Entre les víctimes hi havia gran nombre de dones, nens i nenes i persones grans o amb discapacitat.

Georgette, la família del qual s'havia vist obligada a fugir de casa seva, al barri de Bangui-ville d'Alindao, al maig de 2017, va perdre la seva mare i la seva filla de vuit anys quan els atacants van derrocar la porta del seu habitatge i van disparar-les. La seva mare, Marie, de prop de 65 anys, va morir allà mateix; la seva filla, Natasha, va morir 10 dies més tard a l'hospital de Bambari, on l'havien portat perquè rebés atenció mèdica.

Les persones ancianes o amb discapacitat eren especialment vulnerables i van morir en gran nombre en no poder escapar de l'atac. A moltes les van cremar vives en els seus habitatges, que estaven construïts amb pals de fusta i branques seques molt combustibles.

Els atacants van matar també dos capellans catòlics, els germans Prospère Blaise Mada i Célestin Ngoumbango. Amnistia Internacional no ha pogut confirmar si els van atacar deliberadament per ser capellans, però, segons testimonis, en el moment de la seva mort portaven sotana.

Els combatents d'UPC i els seus còmplices van saquejar massivament i van cremar després gairebé tots els habitatges i van buidar el magatzem del Programa Mundial d'Aliments. Amnistia Internacional va examinar imatges de satèl·lit que mostraven clarament que la zona havia estat cremada.

"Nacions Unides ha de determinar si la matança d'Alindao va poder haver-se evitat i, el que encara és més important, què es pot fer per garantir que s'impedeixen o es repel·leixen atacs violents en el futur", ha afegit Joanne Mariner.

Pel seu sòlid mandat de protecció de la població civil, les forces de la MINUSCA mantenen des de fa molt temps una presència en el camp per a persones internament desplaçades d'Alindao. Abans de l'actual contingent de pau maurità (al qual, des de l'atac del 15 de novembre, s'ha sumat un de ruandès), eren forces burundesas les que protegien el camp.

Gran nombre de persones que havien residit en el camp van explicar a Amnistia Internacional que el contingent maurità, que estava allí aproximadament des de maig, no controlava degudament la zona ni impedia l'entrada d'armes i combatents armats. A diferència dels contingents de la MINUSCA destacats anteriorment en el camp, rares vegades efectuava patrulles, i delegava gran part dels seus deures quotidians en un petit "equip de seguretat" de combatents antibalaka.

"L'aparent acceptació del control antibalaka del camp per part de les forces de manteniment de la pau mauritanes feia que la població civil corregués molt perill", ha explicat Joanne Mariner.

La MINUSCA va negar que les seves forces permetessin la presència de combatents antibalaka en el camp, assenyalant que aquest és tan gran que resulta summament difícil controlar-lo. No obstant això, l'actuació de les forces mauritanes mostra que no només tenien coneixement de la presència de combatents antibalaka, sinó que també l'autoritzaven.

Amenaça de més violència

L'amenaça de nous atacs contra població civil desplaçada persisteix en gran mesura en altres parts del país. El 4 desembre, combatents d'UPC van atacar, segons informes, un altre camp per a persones internament desplaçades administrat per l'església catòlica en Ippy, causant la mort dos nens. Testimonis presencials van dir a Amnistia Internacional que hi havia allí forces mauritanes de la MINUSCA en aquest moment i no van fer gens per impedir l'atac.

Votació a l'ONU per prorrogar el mandat de manteniment de la pau

El Consell de Seguretat de l'ONU celebra el 14 de desembre una votació per prorrogar un altre any el mandat de la MINUSCA. Amnistia Internacional és partidària de la presència de la MINUSCA a la República Centreafricana i reconeix que, malgrat les nombroses dificultats, les forces per al manteniment de la pau han salvat incomptables vides. Demana a la comunitat internacional que garanteixi, no obstant això, que les forces estan degudament entrenades, estructurades i equipades per complir amb el seu ambiciós mandat.

"El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha de garantir que es duu a terme una investigació exhaustiva, oportuna i independent sobre la causa dels homicidis d'Alindao. Servirà perquè l'ONU compleixi millor amb el seu mandat de protegir a la població civil de la República Centreafricana", ha afirmat Joanne Mariner.

"L'informe de la investigació ha de fer-se públic, i han de prendre's mesures concretes per aplicar les seves recomanacions".

A més, la MINUSCA ha de garantir que forces militars adequades i amb l'equip apropiat efectuen patrulles efectives a les zones d'alt risc del país, incloses Bambari, Batangafo, Alindao, Ippy i Bangassou.