Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Regne Unit: persones grans abandonades a la seva sort en residències durant la pandèmia de la COVID-19

© EYESITE/Alamy

  • Es va prendre la decisió de traslladar milers de pacients d'hospitals a residències de gent gran sense fer-los cap prova diagnòstica i es van imposar ordres generals de no reanimar.
  • La direcció i el personal de les residències afirmen que no van tenir assessorament, equips de protecció individual (EPI) ni accés a les proves de detecció.
  • Amnistia Internacional demana que es dugui a terme immediatament una investigació completa, pública i independent i que es revisin les actuals directrius de restricció de visites.

Una sèrie de decisions "escandalosament irresponsables" del govern britànic van posar en perill la vida de desenes de milers de persones grans i van donar lloc a múltiples violacions dels seus drets humans en residències; així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional, a arrel una investigació del seu equip de resposta a les crisis.

L'informe d'AI As If Expendable: The UK Government’s Failure to Protect older people in care homes during the COVID-19 pandemic revela que en els primers moments de la pandèmia es van abandonar persones a la seva sort en residències de gent gran.

Del 2 de març al 12 de juny d'aquest any es va registrar un "excés"de 28.186 morts en residències de la tercera edat a Anglaterra, amb la confirmació de més de 18.500 defuncions per COVID-19 en aquests centres durant aquest període.

Direcció i personal de residències van descriure a AI un "col·lapse total" dels sistemes durant les primeres sis setmanes de resposta a la pandèmia. Van parlar d'esperes per rebre instruccions, dificultats d'accés a equips de protecció individual (EPI), i falta d'accés a proves de detecció, malgrat haver d'atendre pacients infectats a qui havien donat d'alta urgentment a l'hospital.

Increïblement, el 17 de març, quatre dies després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) declarés la COVID-19 una pandèmia mundial, el govern va ordenar traslladar 25.000 pacients d'hospitals a residències de gent gran, incloses persones infectades o sospitoses d'estar infectades de COVID-19.

El 2 d'abril, el mateix dia que l'OMS va confirmar l'existència de casos de transmissió presintomática de COVID-19, el govern va reiterar que "no es requereixen proves de resultat negatiu per ingressar persones en residències de gent gran o traslladar-les allà" des d'hospitals.

Diverses persones responsables de residències van explicar a Amnistia que no havien tingut casos de COVID-19 als seus centres fins que van rebre pacients des d'hospitals. El director d'una residència de Yorkshire va comentar:

"En veure el que passava a Itàlia i Espanya, vam deixar d'autoritzar visites el 28 de febrer i adquirim equips de protecció individual. No vam tenir cap cas fins al 28 de març, quan ens van portar a una persona de l'hospital amb COVID-19".

Aquestes i altres decisions adoptades pel govern van donar lloc a violacions de drets humans de les persones grans ingressades en residències de la tercera edat durant la pandèmia, principalment del seu dret a la vida, el seu dret a la salut i el seu dret a no sofrir discriminació.

Kate Allen, directora d'Amnistia Internacional Regne Unit, ha declarat: "El govern va prendre una sèrie de decisions d'una irresponsabilitat sorprenent que van portar al fet que persones ingressades en residències de gent gran quedessin abandonades a la seva sort".

Donades d'alta sense ser sotmeses a la prova del coronavirus, milers de persones grans van ser enviades a residències de la tercera edat amb greu risc per a elles mateixes i per a la resta de les persones residents i el personal dels centres.

La demolidora xifra de morts va ser totalment evitable; és un escàndol de proporcions monumentals.

Quan el país s'enfronta a una segona ona de coronavirus, cal dur a terme una investigació completa, pública i independent sobre l'escàndol de les residències de gent gran, per aprendre de l'experiència i protegir la població resident d'aquests centres abans que es perdin més vides".

Amnistia Internacional Regne Unit ha llançat una campanya per demanar una investigació completa i independent sobre la pandèmia, que hauria de començar immediatament amb una fase provisional centrada en la població de les residències de gent gran.

Alhora, l'organització de drets humans demana al govern britànic que:

  • ordeni una revisió exhaustiva dels formularis per donar ordre de no reanimar inclosos en els historials mèdics i els plans assistencials de les residències de majors, i així garantir que no s'imposen sense el degut procés;
  • garanteixi a la població resident en centres de la tercera edat ple accés als serveis d'atenció a la salut als quals tenen dret;
  • garanteixi la disponibilitat de proves de detecció regulars a els qui visiten les residències així com al personal i a la població resident;
  • garanteixi que les instruccions per a les visites a centres de majors consideren prioritari l'interès superior de la població resident al centre, i que les restriccions es basen en avaluacions de riscos individualitzades, tenint presentis totes les mesures possibles per mitigar els riscos, com realitzar proves de detecció amb major freqüència al personal, la població resident i les visites.

Més perill per les 400.000 persones residents en centres de la tercera edat

Des del principi se sabia que la COVID-19 presentava un risc desproporcionadament elevat de causar malaltia greu i mort a les persones d'edat avançada, i que les 400.000 persones residents en centres de gent gran al Regne Unit -moltes d'elles amb múltiples problemes de salut, dependència física, demència i fragilitat- corrien encara més perill.

Malgrat això, el govern no va adoptar mesures per protegir a la població de les residències de la tercera edat. Fins al 13 de març, l'endemà passat que l'Organització Mundial de la Salut declarés la COVID-19 una pandèmia mundial, l'Autoritat de Salut Pública d'Anglaterra va aconsellar el següent: "De moment no és necessari actuar de manera diferent en cap entorn assistencial".

Donatella Rovera, assessora general d'Amnistia Internacional sobre resposta a les crisis, ha declarat:

"Pel que sembla, es considera que les persones residents en centres de gent gran són prescindibles. Malgrat haver-hi milers de llits buits, no es va considerar que els seus casos fossin prioritaris en l'accés a tractament hospitalari, i se'ls van imposar ordres de no reanimar sense el degut procés. Aquests abusos són profundament alarmants".

"És imprescindible aprendre la lliçó per no cometre els mateixos errors, i que s'obligui a retre comptes a les persones responsables de decisions tan catastròfiques".

Denegat l'ingrés en hospitals

Amnistia Internacional ha rebut informes sobre múltiples casos en què s'ha denegat residents de centres de la tercera edat el dret a rebre assistència mèdica, inclosos l'accés a serveis mèdics generals i l'ingrés en un hospital, durant la pandèmia. Personal de residències i familiars de residents van explicar a Amnistia que es desaconsellava o es denegava directament el seu enviament a un hospital.

El fill d'un home resident en un centre per a majors de Cumbria que havia mort va explicar que ni tan sols s'havia considerat la possibilitat d'enviar al seu pare a l'hospital:

"Des del primer dia, la residència va afirmar categòricament que amb tota probabilitat era COVID-19 i que anava a morir si no era ingressat en un hospital. En aquest moment només tenia tos. Tenia 76 anys i estava en molt bona forma física. Li encantava sortir al carrer i no hauria estat un problema per a ell anar a l'hospital. Em van trucar e la residència i em van dir que tenia símptomes, una mica de tos, i que el metge l'havia examinat per telèfon i no anaven a portar-lo a l'hospital. Hores més tard vaig parlar amb el metge i em va dir que no podia ser traslladat a un hospital però que li donarien morfina si sofria dolor [...] Va morir una setmana més tard".

Dades oficials demostren que els trasllats a hospitals des de residències de la tercera edat van disminuir considerablement durant la pandèmia: al març i abril va haver-hi 11.800 casos menys que en anys anteriors.

AI va rebre múltiples informes de tot el país, de personal mèdic que es negava a entrar en residències de la tercera edat i que només estava disponible per a consultes per telèfon o videotrucada, sense tenir en compte els símptomes del resident malalt, ni tan sols en els casos de necessitat de suport terminal.

Un membre del personal d'un important grup de centres per gent gran va explicar a AI al setembre:

"Encara que no ha estat igual en tot el país, personal mèdic i d'infermeria no ha anat a la majoria dels nostres centres des del començament de la pandèmia. Ni tan sols per exercir funcions bàsiques".

Ús indegut dels formularis per donar ordre de no reanimar

Al llarg de la pandèmia s'han plantejat reiteradament motius de preocupació sobre l'ús inadequat dels formularis per donar ordre de no reanimar. Directors de residències van informar a Amnistia Internacional sobre casos de consultoris mèdics o grups de comissió clínica (CCG, per les seves sigles en anglès) locals que havien sol·licitat com a norma general la introducció de formularis per donar ordre de no reanimar en els historials mèdics dels residents.

La investigació d'AI va posar al descobert que, el 23 de març de 2020, un grup de sis CCG de Sussex havia donat instruccions relatives a l'ordre de no reanimar en 35 consultoris mèdics i 98 residències de la tercera edat. El document donava a tots els professionals mèdics la instrucció de "detectar en el seu sistema clínic a tots els pacients de residències de gent gran que no tinguin habilitada una ordre de reanimació (o de no reanimació) i procedir a la seva habilitació".

També feia referència a l'ingrés en hospital, i demanava als professionals mèdics que s'assegurin que "els pacients que no tenen ja una ordre de no derivar a hospital siguin prioritaris i tinguin habilitada una ordre".

Accés insuficient a les proves de detecció

Les residències de la tercera edat han tingut greus dificultats per accedir a proves de detecció adequades que els permetin identificar, gestionar i prevenir eficaçment les infeccions per COVID-19.

Fins al 7 de juny no es va oferir la realització de proves a les persones d'edats superiors a 65 anys en totes les residències. La introducció de proves sistemàtiques en residències no es va anunciar fins al 6 de juliol.

Segons la directora d'un centre per a gent gran de Durham que va parlar amb Amnistia a mitjans d'agost, la provisió de proves de detecció distava molt de ser suficient:

"No està més clar ara; he intentat tenir accés a proves de detecció. Hem anat a tots els proveïdors. Al principi fèiem proves repetides... després va ser una diferent. Va haver-hi algunes proves per a residents i personal de residències, però ni idea del que passarà les properes setmanes".

Equips de protecció individual insuficients

Encara que es va prometre als serveis d'assistència mèdica "el que faci falta, al preu que sigui" per fer front al brot de coronavirus, les residències de la tercera edat van tenir serioses dificultats per aconseguir equips de protecció individual (EPI). La major part del personal i els equips directius de residències entrevistats per Amnistia van dir que havien tingut moltes dificultats per aconseguir els EPI a través dels seus proveïdors habituals. A alguns els van dir que les provisions es reservaven als serveis mèdics. Segons va explicar el director d'una residència de Norfolk:

"[Al març] intentem fer una comanda d'EPI. Normalment tenim davantals i guants a mà, però no teníem les quantitats necessàries. Ens vam posar en contacte amb els nostres proveïdors habituals, però ens van dir que no podien subministrar-nos-els perquè eren per als serveis de salut".

Aquest abandonament de les necessitats dels centres de la tercera edat posa en perill a la seva població resident i al seu personal, molts dels membres dels quals també sofreixen les conseqüències, amb alts índexs d'infecció i taxes desproporcionades de mortalitat.

Efectes devastadors de l'aïllament prolongat

Encara que els nivells de transmissió de la COVID-19 van baixar de forma acusada durant l'estiu i es van reprendre les visites fins a cert punt, els devastadors efectes de l'aïllament en la salut física i mental de les persones grans que han sobreviscut en residències s'han fet més patents. Les conseqüències són tràgiques en alguns casos: reducció de la mobilitat i les funcions cognitives, pèrdua de la gana, depressió i pèrdua general de la voluntat i el desig de viure.

Una persona va descriure així l'empitjorament de la seva mare:

"No he pogut visitar la meva pobra mare en sis mesos. És al llit i la seva habitació és en la primera planta, així que no és possible veure-la a través de la finestra. La seva habitació està al costat d'una sortida d'incendis, per la qual cosa podria accedir a ella sense haver de travessar la residència, però no estan permeses les visites a les habitacions?. [La direcció] m'ha informat per correu electrònic que només podré visitar-la quan s'estigui morint".

Les persones que viuen en residències de la tercera edat no haurien de ser sotmeses a restriccions generals sobre la seva vida privada i familiar, excepte si són adequades a les seves circumstàncies concretes i es basen en avaluacions de riscos individualitzades que tinguin en compte les repercussions per a la seva salut física i mental.