En resposta a l'adopció, avui a Ginebra, d'una resolució del Consell de Drets Humans de l'ONU sobre Myanmar, Tirana Hassan, directora de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional, ha manifestat:

"La resolució d'avui és un important avanç en la lluita per la rendició de comptes a Myanmar, que fa possible les perspectives de justícia per a la població rohingya i altres minories ètniques que han sofert atrocitats a mans de les forces de seguretat del país".

"Mentre el Consell de Seguretat de l'ONU continua enredat en la política, el Consell de Drets Humans ha assumit el repte de preparar el terreny a la justícia amb aquest enfocament seriós i constructiu. Envia un clar missatge de solidaritat a les víctimes i supervivents, així com un ferm advertiment a l'exèrcit de Myanmar perquè sàpiga que els seus crims no quedaran impunes".

L'intent de la Xina de bloquejar la resolució s'ha frustrat perquè 35 estats han votat a favor d'adoptar-la, 3 hi han votat en contra i 7 s'han abstingut.

"És molt preocupant que la Xina intentés protegir els responsables contra la justícia i la rendició de comptes demanant una votació sobre aquesta resolució. Aquest intent de bloquejar la justícia i la rendició de comptes a la població rohingya i altres minories s'ha produït en un moment en el qual la Xina està cometent greus violacions de drets humans contra la població uigur i altres minories musulmanes dins de les seves fronteres. La història jutjarà durament els líders xinesos pel seu flagrant menyspreu a la justícia", ha assenyalat Tirana Hassan.

"El nou mecanisme que s'ha aprovat avui recopilarà i protegirà proves i prepararà expedients per al futur processament penal dels responsables d'alguns dels més greus crims de dret internacional".

"Encara que el Consell de Drets Humans de l'ONU ha pres avui una significativa mesura per a la lluita per la justícia a Myanmar, queda treball per fer. El Consell de Seguretat de l'ONU té clarament la responsabilitat de remetre la situació a la Cort Penal Internacional. El fet que segueixi sense fer-ho és una taca per a la seva credibilitat com a organisme mundial encarregat de mantenir la pau i la seguretat internacionals.

Informació complementària

Més de 725.000 dones, homes, nens i nenes rohingyes han fugit del nord de l'estat de Rakhine a la veïna Bangladesh des del 25 d'agost de 2017, quan les forces de seguretat de Myanmar van llançar un atac generalitzat i sistemàtic contra centenars de pobles rohingyes. L'ofensiva es va dur a terme després d'una sèrie d'atacs contra llocs de seguretat efectuats pel grup armat Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan.

Amnistia Internacional ha documentat àmpliament la campanya de neteja ètnica realitzada per les forces armades, que inclou l'incendi selectiu de pobles rohingyes, l'ús de mines terrestres i la comissió de crims de lesa humanitat, inclosos assassinats, violacions, tortures, inanició forçada i expulsió, així com altres violacions greus de drets humans contra la població rohingya. L'organització ha documentat també crims de guerra comesos contra minories ètniques en els estats de Kachin i Shan del Nord, on les violacions de drets humans continuen.

El 18 de setembre de 2018, la missió d'investigació de l'ONU sobre Myanmar va presentar el seu informe final al Consell de Drets Humans, oferint encara més proves dels crims comesos per l'exèrcit al país. La missió va demanar que s'investigui i processi els comandaments militars i altres presumptes responsables per crims de lesa humanitat, crims de guerra i genocidi.

Aquesta setmana, Amnistia Internacional ha lliurat als membres del Consell de Drets Humans reunits en Ginebra més de 90.00 signatures de persones de tot el món que demanaven l'establiment d'un mecanisme de rendició de comptes per a les atrocitats de Myanmar. L'organització ha demanat també als líders mundials en l'Assemblea General que facin retre comptes als caps militars de Myanmar.