- Amnistia Internacional, Yo Sí Sanidad Universal, Metges del Món i altres organitzacions integrades a la plataforma REDER demanen l'adopció d'un reglament que aclareixi la norma per blindar el dret a la salut, que actualment segueix en risc.
- Lamenten que quatre mesos després del nou Decret Llei que pretenia recuperar la universalitat en l'accés a la salut encara no s'ha assolit aquest objectiu.
- Demà es reuneix el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut
Amnistia Internacional, Metges del Món i Yo Sí Sanidad Universal, junt amb les organitzacions integrades a REDER, han recordat a les autoritats que, encara que el Reial Decret Llei 7/2018 (RDL) va ser un pas en la direcció adequada per recuperar la universalitat en l'accés a la salut, s'han d'abordar en aquesta trobada els seus errors i ambigüitats per aconseguir l'objectiu pretès.
Per a això, sol·liciten l'adopció urgent d'un reglament que clarifiqui en detall la norma per blindar el dret a la salut. Alhora, les entitats demanen la creació d'un mecanisme permanent d'avaluació de l'aplicació d'aquesta norma de manera que s'evitin i corregeixin pràctiques d'exclusió sanitària en els diferents sistemes sanitaris autonòmics. El fet que el Congrés dels Diputats hagi decidit tramitar el RDL com a projecte de llei és una oportunitat per millorar una norma que en la redacció actual queda lluny del pretès fi d'universalitzar l'atenció sanitària. El necessari període de tramitació no pot suposar la inacció del govern i de les CCAA per aplicar RDL i evitar la desprotecció a què s'estan enfrontant moltes persones.
En aquest sentit, les organitzacions recorden que encara s'estan vivint situacions d'exclusió en l'accés a la salut, tal com havien advertit, com a conseqüència que la norma es pot interpretar de manera restrictiva i limitant aquest accés a les persones migrants en situació irregular. Per exemple, i en relació amb el requisit de tres mesos d'estada a Espanya: tot i que està destinat només a persones amb estada temporal autoritzada, podria donar lloc a interpretar que totes les persones necessiten tres mesos d'estada a Espanya abans d'accedir a l'atenció sanitària.
Errors, ambigüitats i obstacles
El RDL tampoc no harmonitza el procediment ni els requisits per poder obtenir la targeta sanitària per part de les comunitats autònomes i, en conseqüència, cada comunitat autònoma està interpretant de manera diferent aquesta nova norma, mantenint les respostes dispars que aquestes van adoptar respecte a l'anterior RDL 16/2012.
Les organitzacions alerten a més que no s'han especificat en la llei les persones en situació de més vulnerabilitat que rebran atenció en qualsevol circumstància (dones embarassades, menors de 18 anys, víctimes de tràfic de persones, sol·licitants de protecció internacional i persones que requereixin atenció d'urgències). La conseqüència d'això és que en algunes comunitats autònomes s'han donat casos d'exigència de pagament per atenció sanitària, per exemple, a menors d'edat i dones embarassades. A més, hi ha algunes autonomies que segueixen exigint l'empadronament com a requisit, quan el nou decret no ho demana. I el resultat és que es produeixen violacions del dret a la salut.
«No hem d'oblidar que venim d'una situació regressiva, ja que l'anterior Reial Decret Llei va deixar sense targeta sanitària a més de 750.000 persones. Si la finalitat del govern és aconseguir que cap persona quedi exclosa d'un dret com és l'accés a la salut, aquest cal que estigui blindat», ha declarat Marta Mendiola, responsable del treball sobre Drets Econòmics Socials i Culturals a Amnistia Internacional Espanya.
«Barreres administratives, ambigüitat en la llei que pot donar lloc a interpretar de manera restrictiva la norma, manca d'harmonia en els procediments i requisits per obtenir la targeta sanitària: qualsevol obstacle que presenti aquesta norma ha de ser abordat en la reunió del Consell Interterritorial», ha afegit Eva Aguilera, responsable d'Incidència Política a Metges del Món.
Alguns requisits administratius són especialment preocupants, com els que s'exigeixen a persones migrants en situació irregular, que poden trobar-se amb dificultats per obtenir determinats documents. Les organitzacions denuncien que es demani a algunes persones que tornin als seus països d'origen per aconseguir aquesta documentació, cosa òbviament inviable, sobretot per a aquelles amb menys recursos econòmics.
«L'exclusió també persisteix per a les persones que van obtenir el seu permís de residència per ser pares i mares de ciutadans comunitaris, i que segueixen sense rebre la targeta sanitària perquè el govern, tot i múltiples sentències en contra, es nega a ordenar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social que compleixi la normativa i els faciliti la cobertura sanitària», denuncia Irene Rodríguez, portaveu de Yo Sí Sanidad Universal.
Més informació
El nou govern de Pedro Sánchez va publicar el passat 30 de juliol al Butlletí Oficial de l'Estat el Reial Decret Llei 7/2018, que es va adoptar per tal de revertir la situació creada pel Reial Decret Llei 16/2012, una mesura regressiva i discriminatòria que va deixar sense targeta sanitària més de 750.000 persones i que limitava el dret a la salut d'alguns dels col·lectius més vulnerables de la societat. Més de 12 mecanismes internacionals de protecció de drets humans havien demanat la reforma del Reial Decret Llei 16/2012 i havien sol·licitat una avaluació exhaustiva de l'impacte en matèria de drets humans d'aquesta norma que ha estat vigent en els últims anys.
REDER és una xarxa de col·lectius, moviments, organitzacions i persones implicades en la defensa de l'accés universal a la salut i la denúncia del seu compliment. Actualment formen part de REDER més de 300 organitzacions socials i professionals com la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (semFYC), Metges del Món, l'Observatori del Dret Universal a la Salut de la Comunitat Valenciana (ODUSALUD), Andalucía Acoge, la Plataforma Salud Universal Aragón, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCAT); la Rede Galega en Defensa do Dereito á Saúdade; l'Asociación de Usuarios de la Sanidad de la Región de Murcia, la Plataforma 'Ciudadanía contra la exclusión sanitaria', la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS), la Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Pública (FDASP), l'Asociación de Refugiados e Inmigrantes de Perú (ARI-PERÚ) o la Red Transnacional de Mujeres (NetworkWoman).