Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Qatar: treballadors migrants porten mesos sense cobrar d'empresa vinculada al Mundial de futbol

Foto: STRINGER/AFP/Getty Images

  • L'empresa d'enginyeria Mercury MENA deu milers de dòlars a desenes d'ex treballadors.
  • Amnistia Internacional lidera una crida en favor d'indemnitzacions per als treballadors i la reforma dels sistemes de treball basats en l'explotació.

Una nova investigació d'Amnistia Internacional posa de manifest com una empresa d'enginyeria implicada en la construcció d'infraestructures per al Mundial de futbol 2022 es va aprofitar del tristament famós sistema de patrocini de Qatar per explotar desenes de treballadors migrants. L'empresa, Mercury MENA, no va pagar milers de dòlars en salaris i prestacions laborals als seus treballadors, deixant-los atrapats i sense diners a Qatar.

L'organització demana al govern de Qatar que garanteixi als ex treballadors de Mercury MENA la recepció dels diners que van guanyar, així com la reforma fonamental del sistema de patrocini (kafala), que ha permès a nombroses empreses explotar treballadors migrants, com vénen documentant Amnistia Internacional i altres organitzacions des del 2013.

"El 2017, el govern de Qatar va ser aplaudit en anunciar un programa de reformes laborals. Però en el moment de la signatura d'aquest acord, desenes de treballadors de Mercury MENA estaven atrapats en allotjaments precaris, sense cobrar, preguntant-se com pagarien el següent menjar i si alguna vegada podrien tornar a casa amb la família", ha afirmat Steve Cockburn, director d'Afers Globals d'Amnistia Internacional.

"Molts treballadors de Mercury MENA havien fet grans sacrificis i havien sol·licitat crèdits ruïnosos per poder acceptar un lloc de treball a Qatar, i van acabar treballant sense cobrar durant molts mesos, enganyats per un sistema que no els protegia. Qatar pot contribuir al fet que aquests treballadors migrants refacin les seves vides, i demostrar que es proposa seriosament millorar els drets laborals, garantint que cobren tot el que se'ls deu".

Entre octubre de 2017 i abril de 2018, Amnistia Internacional va entrevistar 78 extreballadors de Mercury MENA procedents de les Filipines, l'Índia i el Nepal als quals l'empresa deu grans summes de diners. Al Nepal, on més d'una tercera part de la població viu amb menys de dos dòlars al dia, Amnistia Internacional va entrevistar 34 persones, a qui l'empresa deu 2.035 dòlars de mitjana.

Mercury MENA, anteriorment anomenada Mercury Middle East, va tenir un paper important en la construcció d'un estadi model que va ser fonamental per a la presentació guanyadora de Qatar davant la FIFA al desembre de 2010. Des de llavors, migrants contractats per l'empresa van treballar en alguns dels projectes més prestigiosos de Qatar, inclosa la "ciutat del futur" de Lusail, que organitzarà les cerimònies d'inauguració i cloenda de la Copa Mundial de Futbol. Uns altres van treballar en el complex residencial de treballadors de Barwa al Baraha, irònicament promocionat per Qatar com una demostració de la millora de les condicions dels treballadors migrants.

Impagament de salaris persistent

Entre salaris i prestacions, a la majoria dels extreballadors de Mercury MENA entrevistats per Amnistia Internacional se'ls devia entre 1.370 i 2.470 dòlars nord-americans (entre 5.000 i 9.000 rials de Qatar).

Segons la investigació de l'organització, Mercury MENA tenia retards en el pagament de sous des de febrer de 2016, i els retards van ser més persistents el 2017. L'empresa tampoc no va facilitar als treballadors el permís de residència que exigeix la llei, fet que va suposar multes que van restringir encara més la seva capacitat de canviar de treball o marxar-se del país. En almenys un cas, l'empresa va denegar al treballador la sol·licitud del "permís de sortida" necessari per tornar al seu país.

Segons el sistema de patrocini de Qatar, les empreses estan facultades per impedir que els treballadors canviïn de treball o abandonin el país, limitant les seves possibilitats de fugir dels abusos o protestar pel tracte rebut. El requisit del "permís de sortida" va ser suprimit per a la majoria dels treballadors al setembre de 2018.

Ernesto, de les Filipines, treballava de supervisor de canalitzacions per Mercury MENA a Lusail, projecte urbanístic de 45.000 milions de dòlars nord-americans. Quan va marxar de Qatar al cap de dos anys, li devien quatre mesos de sou i el seu deute era més gran que a la seva arribada al país. Plenament conscient del contrast entre l'explotació que va patir i els lucratius projectes en els quals va treballar, Ernesto va explicar el següent a Amnistia Internacional:

"M'imagino com serà [durant la Copa del Món] Hi haurà gent de tot el món animant, rient, recorrent els preciosos estadis, hotels i espais recreatius que hi ha [...] Es preguntaran en algun moment quines històries hi ha darrere d'aquestes estructures?"

Treballadors nepalesos atrapats pels deutes

En la seva investigació addicional sobre els treballadors nepalesos, Amnistia Internacional n'ha entrevistat 34 després de la seva tornada a casa i ha assenyalat com la normativa laxa del govern nepalès va contribuir a la seva explotació. Les agències de contractació de personal usades per Mercury MENA cobraven il·legalment als treballadors altes taxes pels llocs de treball, obligant-los a demanar crèdits a un interès elevat, la qual cosa els sumia en un greu deute que els dificultava fugir o protestar per les condicions d'explotació laboral.

Alguns dels treballadors nepalesos entrevistats per Amnistia Internacional havien hagut de vendre terres o treure els seus fills de l'escola per fer front als deutes contrets per poder emigrar a Qatar.

Una agència va reconèixer a Amnistia Internacional que tenia coneixement de violacions de drets laborals a Mercury MENA, després d'haver contractat a treballadors per a l'empresa, però que no havia continuat el seguiment dels treballadors per assegurar-se que es respectaven els seus drets laborals, tot i que s'havien posat en contacte amb ella sol·licitant ajuda. El govern nepalès no ha pres cap mesura contra aquesta agència. Amnistia Internacional ha documentat anteriorment com la passivitat continuada de les autoritats nepaleses a l'hora de combatre la conducta indeguda de les agències de contractació ha possibilitat els abusos contra treballadors migrants nepalesos a l'estranger.

Les autoritats nepaleses tampoc no van oferir assistència adequada als seus ciutadans a Qatar, per exemple el 2017, quan treballadors nepalesos de Mercury MENA van quedar atrapats sense menjar ni diners en un campament d'operaris després de diversos mesos sense cobrar els seus sous. Les autoritats nepaleses van ser informades d'aquesta situació en almenys quatre ocasions diferents, dues pels propis treballadors i altres dos per Amnistia Internacional, però van fer cas omís de les seves peticions d'ajuda per cobrar els salaris endarrerits o tornar al seu país. Aquesta situació es va produir malgrat l'existència d'un Fons per al Benestar dels Treballadors Migrants, dotat amb 38 milions de dòlars nord-americans. Encara avui, el govern nepalès no ha inclòs Mercury MENA en la seva llista negra, la qual cosa significa que res impedirà aquesta empresa contractar migrants nepalesos en el futur.

Indemnització

Malgrat la promesa d'importants reformes el 2017, i de l'abolició del permís de sortida per a la majoria dels treballadors migrants aquest mateix mes, la legislació laboral de Qatar continua sense ajustar-se a les normes internacionals. Els ocupadors encara poden impedir als seus treballadors que canviïn de feinaa Qatar, de vegades durant un període de fins a cinc anys. Als treballadors que canvien de feina sense el permís dels seus ocupadors se'ls acusa de "fugir", delicte que pot comportar detenció i expulsió del país. Cal esperar que s'adoptin en un futur les reformes promeses de crear un fons per a treballadors amb dificultats i fixar un nou salari mínim.

Tant el Nepal com Qatar tenen un paper a exercir en la reparació pels perjudicis soferts pels extreballadors de Mercury MENA, i aconseguir que aquesta classe d'explotació no torni a passar. El Nepal i Qatar estan obligats a protegir d'abusos els treballadors migrants en virtut d'una diversitat de tractats internacionals que tots dos han ratificat, entre els quals el Conveni sobre el Treball Forçós de l'Organització Internacional del Treball, i oferir reparació pels abusos, inclosos els impagaments de salaris.

Amnistia Internacional demana als governs del Nepal i Qatar que donin suport als extreballadors de Mercury MENA perquè obtinguin justícia i rebin els diners que se'ls deu, i prenguin mesures per evitar que sorgeixin casos semblants en el futur.

"A Qatar se li presenta una gran oportunitat per transformar l'historial en matèria de drets laborals abans de la Copa Mundial de Futbol de 2022, i proporcionar plena reparació als treballadors de Mercury MENA seria un senyal important que les autoritats estan disposades a aprofitar-la. Atès que molts extreballadors ja estan considerant la possibilitat de tornar a emigrar per saldar els seus deutes, no es pot perdre més temps", ha afirmat Steve Cockburn.

"Tristament, l'explotació de treballadors migrants per Mercury MENA no és un cas aïllat. Seguirem pressionant les autoritats de Qatar fins que compleixin les promeses de reformar el sistema de patrocini, i fins que els drets dels treballadors estiguin plenament protegits en la llei i en la pràctica.?

Resposta de Mercury MENA

Al novembre de 2017, Amnistia Internacional va parlar amb el director general de Mercury MENA, que va reconèixer llargs retards en el pagament de salaris però va negar que l'empresa explotés els treballadors. Va afirmar que Mercury MENA havia estat víctima d'uns socis empresarials sense escrúpols que li havien ocasionat "problemes de flux de caixa" i diverses disputes amb contractistes i clients relacionades amb pagaments.

Comunicacions documentades entre Mercury MENA i els seus treballadors demostren que l'equip directiu de l'empresa coneixia perfectament els problemes amb el pagament de salaris, i que va seguir fent promeses de pagar els sous que finalment no va complir.

Amnistia Internacional va tornar a  adreçar-se per correu electrònic al director general de Mercury MENA al desembre de 2017 i gener de 2018 per sol·licitar informació sobre la situació de l'empresa i les mesures que s'estaven prenent, i també per carta al juliol de 2018 per comunicar-li les principals conclusions de la nostra investigació, però no ha rebut resposta.