A Reality Check 2021, la seva nova anàlisi sobre els avenços realitzats per Qatar en la reforma del seu sistema laboral, l'organització conclou que els canvis porten un any paralitzats, i que han ressorgit les velles pràctiques abusives, que recuperen els pitjors elements de la kafala i soscaven algunes de les recents reformes. Per a molts treballadors i treballadores migrants del país, la realitat quotidiana segueix sent dura, malgrat els canvis legals que vénen introduint-se des del 2017.

Ara que el Mundial s'aproxima i que l'historial de drets humans de Qatar capta cada vegada més atenció, Amnistia Internacional demana a les autoritats de Qatar mesures urgents per agilitar el procés de reforma abans que sigui massa tard.

"El temps corre, però encara no és massa tarda per passar del paper a l'acció. Ha arribat el moment que les autoritats de Qatar demostrin la seva valentia i assumeixin per complet el seu propi programa de reformes laborals; els avenços assolits fins avui hauran estat en va si Qatar opta per una feble aplicació de les polítiques corresponents i no demana responsabilitats a qui comet abusos", afirma Mark Dummett, director del Programa d'Afers Globals d'Amnistia Internacional.

"L'aparent autocomplaença de les autoritats està deixant milers de treballadors i treballadores constantment exposats a l'explotació d'ocupadors sense escrúpols, sumat a la impossibilitat de canviar de feina i la retenció de salaris en nombroses ocasions. En conseqüència, les esperances de reparació, indemnització i justícia són escasses. Després del Mundial, la sort de la mà d'obra que romangui a Qatar serà encara més incerta".

A l'agost de 2020, Qatar havia aprovat dues lleis per eliminar les restriccions que impedien a la mà d'obra migrant sortir del país i canviar de treball sense permís de l'entitat ocupadora. Si són correctament aplicades, aquestes lleis podrien donar un precís cop al sistema kafala, que segueix lligant el personal migrant als seus ocupadors i ocupadores. No obstant això, diversos treballadors han referit a Amnistia Internacional que encara han de fer front a obstacles considerables per canviar de feina i a la possibilitat de ser expulsats sumàriament del país si l'ocupador o ocupadora no queda satisfet.

El treballador migrant Jacob (nom fictici) porta més de cinc anys a Qatar: "Hi ha hagut canvis sobre el paper -afirma-, però no sobre el terreny [...] Quan entres en una empresa i et barreges amb els treballadors [veus que] el canvi ha estat mínim. La situació segueix sent esborronadora".

Mà d'obra lligada a llocs de treball que vol abandonar

Des del 2017, Qatar ha dut a terme un seguit de reformes favorables a la mà d'obra migrant. Entre elles figuren una llei que regula l'horari laboral de les treballadores domèstiques en règim intern, tribunals laborals per facilitar l'accés a la justícia, un fons per contribuir al cobrament de salaris retinguts i un salari mínim. A més, s'han ratificat dos importants tractats internacionals de drets humans, encara que sense reconèixer el dret dels treballadors i treballadores migrants a sindicar-se.

No obstant això, la no aplicació de tot l'anterior suposa la continuació de l'explotació.

Per exemple, encara que Qatar ha eliminat el requisit d'obtenir el permís de sortida i el "certificat de no objecció" per a la majoria de la mà d'obra migrant, amb la qual cosa en teoria aquesta pot sortir del país i canviar de feina sense el consentiment dels seus patrocinadors, en la pràctica ha sorgit un nou procés de "certificat de no objecció" i romanen en vigor aspectes lesius del sistema de kafala. Així, els ocupadors i ocupadores abusius poden seguir impedint al personal migrant canviar de treball i controlar la seva situació legal.

Aisha, que treballa en el sector de l'hostaleria, relata com el seu ocupador la va amenaçar quan es va negar a signar un nou contracte amb ell, i va sol·licitar canviar d'ocupador. La seva resposta va ser que o bé pagava 6.000 rials de Qatar (1.650 dòlars EUA) és a dir, més de cinc vegades el seu sou mensual per un "certificat de no objecció" o, en cas contrari, seria retornada al seu lloc d'origen. Encara que els canvis legals han permès a Aisha canviar lliurement de treball, la denúncia que va presentar davant el Ministeri de Desenvolupament Administratiu, Treball i Afers Socials ha estat desestimada.

"La situació en si ens va afectar molt a mi i a tota la meva família: com a principal sostingues econòmic, per a mi no és fàcil gestionar una situació així. De vegades, preferiria no despertar al matí", assegura Aisha a Amnistia Internacional.

Encara que l'esmentat "certificat de no objecció" ha estat abolit, les organitzacions d'ajuda a treballadors i treballadores migrants i les ambaixades de Doha han observat que la no inclusió d'algun tipus d'autorització per escrit de l'ocupador o ocupadora sembla fer augmentar la probabilitat que una sol·licitud de canvi d'ocupació sigui rebutjada. Al seu torn, aquesta circumstància ha portat a un "mercat de certificats de no objecció", que permet lucrar-se als ocupadors sense escrúpols.

També es recorre a altres pràctiques abusives, com la retenció de salaris i prestacions, per dificultar el canvi d'ocupació a treballadors i treballadores. A més, la mà d'obra migrant segueix depenent dels seus ocupadors per entrar a Qatar i romandre al país, amb la qual cosa han proliferat les acusacions de "fugida" i les cancel·lacions de permisos de treball, que són els mètodes que utilitzen els ocupadors per controlar al seu personal.

Continua l'explotació a escala massiva

En la seva anàlisi, Amnistia Internacional ha observat també que el pagament amb retard i la retenció de salaris i altres prestacions contractuals segueixen sent formes molt habituals d'abús que pateix la mà d'obra migrant a Qatar. No obstant això, l'accés d'aquesta a la justícia és molt limitat i se segueix prohibint als treballadors i treballadores organitzar-se per lluitar junts pels seus drets.

El passat mes d'agost, Amnistia Internacional va documentar la passivitat de les autoritats de Qatar a l'hora d'investigar la mort de milers de treballadors i treballadores migrants, malgrat l'existència d'una relació demostrada entre les morts prematures i la manca de seguretat en el treball. Malgrat la instauració de certes salvaguardes noves per als treballadors, els greus riscos persisteixen -per exemple, les noves normatives no inclouen períodes de descans obligatoris concordes al clima o al tipus de treball exercit- i les autoritats han fet poc per investigar l'elevat nombre de morts no explicades.

"Qatar és un dels països més rics del món, però la seva economia depèn dels dos milions de treballadors i treballadores migrants que hi viuen. Totes aquestes persones tenen dret a rebre un tracte just a la feina, així com justícia i indemnitzacions si sofreixen abusos", afirma Mark Dummett.

"Si Qatar fa algun gest per deixar clar que no tolerarà abusos laborals, penalitza als ocupadors o ocupadores que infringeixin la llei i protegeix els drets laborals, ens oferirà un campionat que tothom podrà celebrar. Però encara queda molt de camí per arribar a això".

Així mateix, Amnistia Internacional insta la FIFA, com a organitzadora de la Copa Mundial de Futbol, a estar a l'altura de les seves responsabilitats, i identificar, prevenir, mitigar i reparar els problemes de drets humans relacionats amb el campionat, entre els quals els que afecten les persones que treballen en sectors com l'hostaleria i el transport, que estan creixent enormement per facilitar la celebració dels partits. A més, la FIFA ha d'alçar la veu, tant en públic com en privat, per demanar al govern de Qatar que compleixi el seu programa de reformes laborals abans del partit inaugural de la Copa Mundial de Futbol.