Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Qatar: malgrat les promeses de reforma, treballadors i treballadores migrants segueixen tornant a casa sense sou ni justícia

Una nova investigació duta a terme per Amnistia Internacional ha revelat la greu situació en la qual es troben milers de treballadors i treballadores migrantes que segueixen esperant en va els seus salaris impagats i la seva indemnització, malgrat les promeses de Qatar de millorar els drets d'aquestes persones.

All work, no pay: The struggle of Qatar's migrant workers for justiceposa de manifest com centenars de treballadors i treballadores migrants empleats per tres empreses de construcció i neteja han desistit d'aconseguir justícia i han tornat a les seves cases sense un cèntim des de març de 2018. Això succeeix a pesar que les autoritats de Qatar han establert nous comitès la finalitat dels quals és resoldre ràpidament els conflictes laborals, com a part de les reformes acordades abans de la Copa Mundial de 2022. L'any passat els comitès van rebre més de 6.000 denúncies, la majoria de les quals no s'havien resolt en finalitzar l'any.

«Malgrat les importants promeses de reforma formulades per Qatar en el període previ a la Copa Mundial de 2022, el país segueix sent terreny abonat per als ocupadors sense escrúpols. Els treballadors i treballadores migrants sovint van a Qatar amb l'esperança de donar a les seves famílies una vida millor; en lloc d'això, moltes persones tornen a casa sense un cèntim després de passar mesos perseguint els seus salaris, sense amb prou feines ajuda dels sistemes que se suposa que les protegeixen», ha declarat Stephen Cockburn, director adjunt d'Assumptes Globals d'Amnistia Internacional.

Els comitès s'han vist tan inundats de denúncies, i tenen tan pocs jutges, que els treballadors i treballadores han d'esperar mesos fins que es processin els seus casos. Fins i tot quan se'ls concedeix indemnització, sovint no se'ls paga, i Qatar fins ara no ha llançat el fons de suport que va prometre a l'octubre de 2018.

«Els treballadors i treballadores migrants a Qatar s'enfronten sovint a una elecció impossible entre una lluita llarga i sovint infructuosa a la recerca de justícia o tornar al costat de les seves famílies sense els diners que necessiten per mantenir-les. Instem a les autoritats de Qatar a complir plenament el promès i posar fi a la vergonyosa realitat de l'explotació laboral», ha manifestat Stephen Cockburn.

Més de 2.000 persones sense cobrar durant mesos

Des de març de 2018, Amnistia Internacional ha seguit la recerca de justícia de més de 2.000 persones emprades per Hamton International, Hamad bin Khaled bin Hamad (HKH) i United Cleaning després que les empreses deixessin de pagar-los els seus salaris durant diversos mesos, al·legant dificultats econòmiques, abans de cessar les seves operacions i posar fi als seus contractes. Les empreses treballaven en una sèrie de projectes de construcció i contractes de neteja.

Almenys 1.620 d'aquests treballadors i treballadores van presentar denúncies davant els nous Comitès per a la Resolució de Conflictes Laborals, introduïts al març de 2018 com a part d'una sèrie de reformes que Qatar ha promès realitzar per millorar els drets de treballadors i treballadores en associació amb l'Organització Internacional del Treball. Segons un informe del Departament d'Estat d'Estats Units, els comitès van rebre més de 6.000 denúncies en 2018.

Encara que a alguns els seus ocupadors els van donar finalment part del que els devien a canvi que retiressin les seves denúncies, la majoria va tornar a casa sense res. Cap dels treballadors i treballadores va rebre indemnització a través del sistema de comitès.

El Ministeri de Desenvolupament Administratiu, Treball i Afers Socials de Qatar va dir a Amnistia Internacional que havia ajudat a negociar molts d'aquests acords i a coordinar la provisió de menjar i generadors per als camps on viuen els treballadors i treballadores.

Retard judicial

Encara que segons la llei de Qatar se suposa que els comitès dicten sentència sobre els casos en un termini de sis setmanes des que es presenta la denúncia, Amnistia va concloure que els treballadors i treballadores havien d'esperar entre tres i vuit mesos. Mentrestant, vivien sense ingressos en camps de treball sense menjar suficient i sense aigua corrent, enfrontant-se a l'opció impossible de tornar a la seva casa o seguir lluitant.

Bijoy, d'Índia, va esperar tres mesos abans d'aconseguir una cita per a una audiència; mentrestant, havia decidit tornar a la seva casa perquè el seu pare estava malalt i hospitalitzat. En lloc d'intentar recuperar els més de 13.000 rials de Qatar [3.750 dòlars nord-americans] que li havia d'Hamton International, Bijoy no va tenir més opció que acceptar tan sols 1.000 rials [275 dòlars] i el seu bitllet de tornada a Índia. Centenars de treballadors més d'Hamton es van enfrontar a la mateixa elecció.

«Vaig suplicar al germà del president que em donés almenys 4.000 rials [uns 1.100 dòlars]. Em va donar 1.000 [uns 275 dòlars] i el bitllet d'avió [...]. Vaig haver d'oblidar-me dels diners i anar-me [...]. Vaig optar per oblidar-ho perquè volia veure al meu pare», va dir Bijoy a Amnistia Internacional.

La lluita per la indemnització

A més de la perspectiva d'un procés de denúncia llarg i perllongat, els treballadors i treballadores han de resignar-se també al fet que guanyar un cas en el comitè no garanteix el pagament de la indemnització.

Amb freqüència, els treballadors i treballadores es veuen obligats a presentar una nova denúncia en els tribunals civils per tractar d'obligar als ocupadors a pagar-los la indemnització a la qual tenen dret. Això al seu torn provoca noves demores i més despeses, sovint sense èxit.

«Totes les sessions eren iguals: el jutge em deia que tornés vegada després de vegada. Em gastava els diners en taxis d'un costat a un altre [...]. També havia de demanar permís en la meva nova ocupació perquè havia d'anar al tribunal», compte Roy, treballador d'HKH procedent de Filipines.

A l'octubre de 2018, Qatar va anunciar també que introduiria un Fons de Segur i Suport a Treballadors per atorgar indemnització. Gairebé un any després, aquest fons no té finançament i no s'utilitza, malgrat la urgent necessitat.

Un empleat kenyà d'United Cleaning va dir:

«Durant cinc mesos vaig haver de viure amb molt poc menjar i sense salari. La meva família estava molt afectada. Se m'omplen els ulls de llàgrimes quan m'acordo on solíem anar a buscar menjar: a les galledes d'escombraries».

«Després de dos anys i cinc mesos de treballar per United Cleaning sense prendre'm mai vacances, l'empresa em deu molts diners que es nega a pagar-me. Si ho aconsegueixo, podré tornar a casa amb la meva esposa i el meu fill.»

És urgent posar fi a l'explotació

Qatar alberga a uns dos milions de treballadors i treballadores migrants, però no compleix les normes laborals internacionals. Amnistia Internacional ha instat reiteradament a Qatar a abolir l'abusiu sistema de kafala, que vincula als treballadors i treballadores amb els seus ocupadors durant fins a cinc anys i impedeix a alguns grups, com els treballadors i treballadores domèstics, abandonar el país sense el permís dels seus ocupadors.

«Els dos milions de treballadors i treballadores migrants que formen la columna vertebral de l'economia de Qatar tenen dret a rebre un tracte just en el treball, i a obtenir justícia si no ho reben», ha manifestat Stephen Cockburn.

«Si Qatar es pren de debò el compliment de les seves promeses de millorar els drets dels treballadors i treballadores, ha de proporcionar més jutges per garantir que els casos s'atenen ràpidament, ha de finançar plenament el fons d'indemnització i ha d'assegurar-se que les empreses que incompleixen les normes s'enfronten a la justícia.»

Amnistia Internacional va escriure a les tres empreses per exposar-los les seves conclusions, però no va rebre resposta.