A tot el Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, els governs van donar mostres de la seva esgarrifosa determinació de sufocar les protestes amb una força despietada i trepitjar els drets de centenars de milers de manifestants que van sortir al carrer en demanda de justícia social i reformes polítiques durant el 2019. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui, amb motiu de la publicació del seu informe anual sobre la situació dels drets humans a la regió.

En l'informe "Els drets humans a Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica: Retrospectiva 2019" es descriu com, en comptes d'escoltar els motius de queixa dels qui es manifestaven, els governs van recórrer una vegada més a la repressió implacable per silenciar les veus crítiques pacífiques tant al carrer com a Internet. Només a l'Iraq i Iran, els mitjans letals utilitzats per autoritats van causar centenars de morts; al Líban, la policia va fer ús il·lícit i excessiu de la força per dissoldre les manifestacions, i a Algèria, les autoritats van dur a terme detencions i processaments massius per reprimir els qui participaven en les protestes. A tota la regió, els governs van detenir i van processar activistes per comentaris publicats a Internet a mesura que l'activisme recorria als canals de les xarxes socials per donar veu a la dissidència.

"Donant estimulants mostres de resistència i determinació, la gent va sortir multitudinàriament al carrer des d'Algèria fins a l'Iran, l'Iraq i el Líban, en molts casos arriscant la vida, per exigir drets humans, dignitat i justícia social, i la fi de la corrupció. Aquestes persones van demostrar que no deixaran que les intimidacions dels seus governs les silenciïn", ha declarat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"El 2019 va ser un any de resistència a la regió. També va ser un any en què es va demostrar que encara hi havia esperança i que, malgrat les sagnants seqüeles dels aixecaments de 2011 a Síria, el Iemen i Líbia i de la catastròfica deterioració de la situació dels drets humans a Egipte, la fe de la gent en el poder col·lectiu de mobilització en favor del canvi persistia".

Les protestes del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica eren un reflex de les dels qui van sortir al carrer en demanda dels seus drets des d'Hong Kong fins a Xile. Al Sudan, les protestes massives, a les quals les forces de seguretat van respondre amb brutals mitjans de repressió, van donar lloc finalment a un acord polític negociat amb les associacions que les encapçalaven.

Repressió de protestes al carrer

A tota la regió del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, les autoritats es van valer de diverses tàctiques per reprimir l'onada de protestes, com la detenció arbitrària de milers de persones i, en alguns casos, l'ús de força excessiva, i fins i tot letal. Només a l'Iraq i l'Iran van morir centenars de persones, en disparar les forces de seguretat amb munició real en les manifestacions, i milers més van resultar ferides.

A l'Iraq, on almenys 500 persones van morir el 2019 en manifestacions, els qui participaven en aquestes van donar extraordinàries mostres de resiliència enfront dels trets amb munició real, els atacs mortals de franctiradors i l'ocupació a curta distància de magranes de gas lacrimògen d'ús militar que van causar terribles lesions.

En el cas de l'Iran, es van rebre informes creïbles segons els quals les forces de seguretat van matar més de 300 persones i van ferir-ne milers més en només quatre dies, del 15 al 18 de novembre, per sufocar manifestacions que havien esclatat inicialment en protesta contra l'augment del preu dels carburants. Milers de persones més van ser detingudes i sotmeses en molts casos a desaparició forçada i tortura.

Al setembre, les dones palestines d'Israel i els Territoris Ocupats van sortir al carrer per protestar contra la violència de gènere i l'ocupació militar israeliana. Les forces israelianes van matar també desenes de palestins i palestines durant manifestacions a Gaza i Cisjordània.

"L'enorme xifra de morts de manifestants registrada a l'Iraq i Iran il·lustra fins a quines extrems estaven aquests governs disposats a arribar per silenciar totes les formes de dissidència", ha assenyalat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica. "Mentrestant, als Territoris Palestins Ocupats, la policia israeliana va continuar fent ús de força excessiva, i fins i tot letal, contra els qui es manifestaven".

A Algèria, on les protestes massives van donar lloc a la caiguda del president Abdelaziz Buteflika després de 20 anys en el poder, les autoritats van intentar sufocar-les per mitjà de detencions arbitràries i processaments a gran escala de persones que es manifestaven pacíficament.

Encara que les protestes massives del Líban iniciades a l'octubre, que van donar lloc a la dimissió del govern, van començar sent en gran mesura pacífiques, en diverses ocasions s'hi va respondreamb ús il·lícit i excessiu de la força, sense que les forces de seguretat protegissin de manera efectiva dels atacs de partidaris de grups polítics rivals a qui protestava de manera pacífica.

A Egipte, un inusual esclat de protestes que va prendre a les autoritats per sorpresa al setembre es va reprimir amb detencions arbitràries en gran escala, que es van resoldre amb més de 4.000 persones detingudes.

"Els governs del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica van donar mostres d'una absoluta manca de respecte pel dret a protestar i a expressar-se de manera pacífica", ha afegit Heba Morayef. "En comptes d'aplicar una repressió letal i recórrer a mesures com a ús excessiu de la força, tortura o detencions arbitràries i processaments massius, les autoritats han d'escoltar i abordar les demandes de justícia social i econòmica i de drets polítics".

Repressió de la dissidència a Internet

A més d'atacar els qui es manifestaven de manera pacífica al carrer, al llarg de 2019 els governs de tota la regió van continuar reprimint l'exercici del dret a la llibertat d'expressió a Internet. Periodistes, bloguers/eres i activistes que publicaven a les xarxes socials comentaris o vídeos considerats crítics amb les autoritats van estar exposats a patir detenció, interrogatori i processament.

Segons xifres d'Amnistia Internacional, a 12 països de la regió va haver-hi persones detingudes a qui l'organització va considerar presos i preses de consciència, i 136 van ser detingudes únicament per exercir de manera pacífica el dret d'expressió a Internet. Les autoritats van abusar també del seu poder per impedir accedir o compartir informació a Internet. Durant les protestes de l'Iran, les autoritats van mantenir un bloqueig gairebé total de la xarxa per impedir que es compartissin vídeos i fotografies de les forces de seguretat matant i ferint manifestants de manera il·lícita. A Egipte, les autoritats van bloquejar aplicacions de missatgeria online per intentar sufocar les protestes. Les autoritats egípcies i palestines van recórrer també a la censura de llocs web, especialment llocs de notícies. A l'Iran, les aplicacions de xarxes socials com Facebook, Telegram, Twitter i YouTube van continuar bloquejades.

Alguns governs van utilitzar també tècniques més sofisticades de vigilància online contra defensors i defensores dels drets humans. Les investigacions d'Amnistia Internacional van posar de manifest com s'havia fet ús d'un programa espia desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Group contra dos defensors marroquins dels drets humans. Aquest mateix programa s'havia utilitzat anteriorment contra activistes a l'Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs, així com contra una persona que formava part del personal d'Amnistia Internacional.

Més en general, l'organització va registrar el 2019 367 casos de detenció de defensors i defensores dels drets humans (240 detinguts arbitràriament només a Iran) i 118 de processament, i és probable que la veritable xifra sigui més alta.

"El fet que els governs del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica no mostrin cap tolerància en absolut cap a l'expressió pacífica a Internet revela fins a quin punt tenen por del poder de les idees que posen en dubte el discurs oficial. Les autoritats han de posar en llibertat immediatament i sense condicions a tots els presos i preses de consciència i deixar d'assetjar els qui expressen crítiques i defensen els drets humans de manera pacífica", ha afirmat Philip Luther.

Senyals d'esperança

Malgrat la impunitat constant i generalitzada a tot el Pròxim Orient i Nord d'Àfrica, en alguns casos es van prendre petites, però històriques, mesures de rendició de comptes per persistents violacions de drets humans. El fet que la Cort Penal Internacional (CPI) anunciés que s'havien comès crims de guerra als Territoris Palestins ocupats i que s'havia d'obrir una investigació tan aviat com fos confirmada la seva competència territorial va brindar una oportunitat decisiva per posar fi a decennis d'impunitat. La CPI va indicar que la investigació podria abastar els homicidis de manifestants comesos per Israel a Gaza.

De la mateixa manera, la Comissió de la Veritat i la Dignitat de Tunísia va publicar el seu informe final i van començar 78 judicis davant de tribunals penals, oferint així una inusual oportunitat per fer retre comptes a les forces de seguretat per abusos perpetrats en el passat.

Els limitats avanços en els drets de les dones, aconseguits després d'anys de campanya dels moviments locals de dones, es van veure superats per la constant repressió dels qui defensaven tals drets, especialment a l'Iran i l'Aràbia Saudita, i, en general, per l'absència de mesures per eliminar la discriminació generalitzada de les dones. L'Aràbia Saudita va introduir reformes llarg temps esperades en el seu sistema de tutela masculina, però es van veure enfosquides pel fet que cinc defensores dels drets de les dones continuessin detingudes injustament al llarg de 2019 pel seu activisme.

Diversos Estats del Golf van anunciar també reformes adreçades a millorar la protecció dels treballadors i treballadores migrants, entre aquestes la promesa de Qatar d'abolir el seu sistema de patrocini (kafala) i millorar l'accés de les persones migrants a la justícia. Jordània i Unió dels Emirats Àrabs també van donar senyals de tenir intenció de reformar el sistema de kafala. No obstant això, la població treballadora migrant va continuar patint explotació i abusos generalitzats a tota la regió.

"Els governs de tota la regió han d'entendre que la seva repressió de les protestes i l'empresonament de persones per expressar crítiques o defensar els drets humans de manera pacífica no silenciarà les demandes de drets econòmics, socials i polítics fonamentals. En comptes d'ordenar cometre greus crims i violacions de drets humans, les autoritats han de garantir els drets polítics necessaris perquè la gent expressi les seves demandes socioeconòmiques i faci rendir comptes als seus governs", ha manifestat Heba Morayef.