Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Protecció per als nens i nenes soldats que arriben a Espanya

Amb motiu del Dia Internacional dels Nens i Nenes Soldats, la Coalició Espanyola per acabar amb la seva utilització denuncia que nens, nenes i adolescents estrangers no acompanyats que podrien ser exsoldats, no tenen accés al procediment d’asil perquè a les autoritats espanyoles els falten mecanismes adequats.

 

No existeixen garanties que els nens i nenes soldats que arriben a Espanya siguin correctament identificats com a refugiats ni rebin protecció adequada, fet que augmenta la seva vulnerabilitat a patir abusos i violacions de drets humans si són retornats a països en conflicte, on hi ha la possibilitat que tornin a ser reclutats.

Amb l’augment dels fluxos migratoris, arriben cada cop més nens i nenes ex soldats a Espanya i diversos països de la Unió Europea, intentant fugir dels conflictes. Els països que han ratificat la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951 —Espanya ho va fer el 1978— i altres tractats internacionals de drets humans tenen l’obligació d’oferir a aquests nens i nenes protecció internacional, facilitar el seu accés al procediment de petició d’asil, no repatriar-los en cap cas al seu país d’origen quan allà estiguin en perill de patir violacions de drets humans, i atendre’ls d’acord amb les seves necessitats físiques i psicològiques.

Per aquest motiu, les autoritats espanyoles han de complir de manera urgent amb l’obligació adquirida d’identificar aquests nens i nenes possibles beneficiaris del dret d’asil, i garantir la seva protecció i els seus drets. Els nens, nenes i adolescents soldats han estat sotmesos a situacions extremes, en les quals alguns han estat testimonis de l’assassinat dels seus familiars o han estat utilitzats com a instruments per cometre atrocitats. Molts han estat víctimes de maltractaments, violacions i altres formes de sexualitat forçada, inclosos els “matrimonis” amb combatents en el cas de les nenes. En nombroses ocasions han estat drogats per poder vèncer el temor a l’adversari, utilitzats com a carn de canó, obligats a realitzar saquejos, violacions o a mutilar persones.

Per tot això, la Coalició demana a les autoritats espanyoles que el reclutament de nens i nenes soldats sigui considerat una forma específica de persecució a l’hora de demanar asil i protecció, i més encara quan persisteix el perill de tornar a patir aquestes violacions als seus drets humans si són retornats al seu país d’origen.   Principals preocupacions de la Coalició Sense dades, tot i arribar des de països que recluten nens i nenes El Comitè de Drets del Nen va donar un toc d’atenció a Espanya el 2007, per la inexistència de dades oficials sobre nens i nenes sol·licitants d’asil i refugiats, i li va recomanar l’adopció de “mesures per recopilar de manera sistemàtica dades sobre nens refugiats, demandants d’asil i migrants presents sota la seva jurisdicció que puguin haver estat reclutats o utilitzats en conflictes armats”.

Tanmateix, a dia d’avui, les autoritats espanyoles segueixen sense presentar dades de sol·licituds d’asil de menors no acompanyats, tot i que, segons informes de 2007, la major part dels sol·licitants d’asil a Espanya procedeixen de països com Colòmbia, l’Irak, Costa de Marfil, la India, Somàlia, la República Democràtica del Congo, el Sudan o Sri Lanka, registrats tots ells al Informe Global 2008 de la Coalició per Acabar amb la Utilització de Nens i Nenes Soldats, com a països on es recluten i utilitzen nenes, nens i adolescents com a soldats.

 

Obstacles per accedir al procediment d’asil

Tot i que la normativa internacional és clara respecte de la protecció dels nens i nenes soldats, la Coalició tem que els nenes, nenes i adolescents que tenen dret a sol·licitar asil no tinguin accés al procediment perquè a les autoritats espanyoles els manquen mecanismes adequats, tant a les fronteres com a dins del sistema d’asil, per assegurar l’adequada identificació de menors no acompanyats susceptibles de ser refugiats.

Així doncs, en molts casos, aquests menors poden no estar sent degudament informats per les autoritats espanyoles sobre el seu dret a sol·licitar asil. En ocasions també, l’errònia determinació de la seva edat comporta la pèrdua dels seus drets com a menors d’edat. I en aquells casos en què les autoritats comproven que un nen o nena ve d’un país en conflicte, no es prenen mesures per esbrinar si ha pogut esser utilitzat com a soldat i els riscos que suposaria la devolució al seu país.

És per això que la Coalició per Acabar amb la Utilització de Nens i Nenes Soldats sol·licita a Espanya que les forces de seguretat i professionals que treballen amb menors estrangers no acompanyats rebin la informació i formació necessària per atendre aquests nens i nenes. A més, la Coalició reclama que el procediment d’asil i el tràmit del permís de residència del nen o nena siguin processos compatibles, ja que s’ha tingut constància que, en ocasions, els educadors aconsellen no sol·licitar l’asil per no córrer el risc d’enfrontar-se a una situació d’irregularitat administrativa en cas de rebre una resolució negativa.  

 

Necessitats especials en l’atenció

El procediment d’asil a Espanya no contempla mesures especials per al cas de menors estrangers no acompanyats i els nens, nenes i adolescents que sol·liciten asil, a més de trobar els mateixos obstacles que les persones adultes, podrien no estar rebent l’atenció especial que la seva condició de menor exigeix.

En el procediment d’asil, els nens i nenes ex soldat han de passar un moment especialment delicat. Durant l’entrevista, hauran d’afrontar la por, l’ansietat i el sentiment de culpa i relatar les dramàtiques situacions viscudes. L’estat posttraumàtic en el que es troben aquests infants, fa que sigui imprescindible comptar amb personal qualificat i preparat a l’hora d’entrevistar els menors.

 

Més informació

Els PDF contenen exemples de testimonis i casos que exemplifiquen la denúncia de la Coalició Espanyola per acabar amb la utilització de Nens i Nenes soldat   (ww.menoressoldado.org)

Els CASOS següents corresponen a les històries de dos nois que van arribar a Espanya, a l’organització La Merced, fugint de dos conflictes armats i de dues situacions límit diferents. Juan (nom fictici) va estar pres per negar-se a combatre en la guerra entre Etiòpia i Eritrea, i va aconseguir fugir del seu país abans que l’obliguessin a disparar quan només tenia 16 anys. David (nom fictici) va ser reclutat quan tenia onze anys per dos grups armats diferents a Sierra Leone.Juan i David van tenir la sort d’arribar a Espanya i poder accedir al procés d’asil, i actualment són refugiats. Altres nens i nenes soldats com ells ni tan sols han tingut l’oportunitat de poder contar la seva dramàtica història, de demanar asil ni de rebre la protecció a la qual tenen dret. Potser alguns hagin estat retornats al seu país d’origen i exposats a noves violacions de drets humans.També podeu llegir testimonis de persones que treballen directament amb nens i nenes soldat quan arriben a Europa.