Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Presidència de la UE

Any Europeu contra la Pobresa: Cal posar fi ja a l'exclusió dels romanís

(Brussel·les, 21 de gener) Amb motiu de la conferència inaugural de l'Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social 2010 que se celebrarà a Madrid el 21 de gener, Amnistia Internacional insta a la Unió Europea a què abordi la violació contínua dels seus drets humans que sofreix la població romaní a Europa. En una carta dirigida a la Presidència espanyola de la UE, l’organització demana concretament que es posi fi als desallotjaments forçats de romanís i a totes les mesures de segregació en l’escolarització.

“Els romanís representen un dels exemples més evidents de minoria de la UE que sofreix tant la pobresa com la marginació. Sembla que encara és acceptable tractar-los de forma diferent, i això és totalment inacceptable”, ha declarat Nicolas Beger, director de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant la Unió Europea.

Amnistia Internacional demana a la UE que reforci el seu compromís polític i actuï per posar fi als desallotjaments forçats de romanís que s'estan produint en tota la Unió, i insta als Estats membres que adoptin i apliquin polítiques que fomentin la integració dels nens romanís en el sistema educatiu general, prestant especial atenció a la discriminació múltiple que sofreixen les nenes romanís.

Hi ha diverses dades que indiquen que els desallotjaments forçats de comunitats romanís que viuen en la pobresa han augmentat darrerament a la UE. El març de l'any passat, a la comunitat de Bacula, al nord de Milà, van ser desallotjats per la força 150 romanís que vivien en un pas elevat. El desallotjament es va produir sense previ avís i 70 d'ells van ser dispersats sense que ni tan sols se'ls donés un allotjament alternatiu.

S'han produït fets similars a Eslovàquia i Grècia, on Amnistia Internacional va documentar desallotjaments forçats que violaven el dret internacional, els requisits del qual inclouen un avís previ suficient i raonable, una oportunitat de consulta real, recursos legals –inclosa l’assistència jurídica gratuïta en cas necessari–,  un habitatge alternatiu adequat i una indemnització per totes les pèrdues. Després d'un desallotjament forçat, les persones podrien quedar-se sense accés a aigua potable, aliments, condicions de salubritat, treball, salut o educació. A causa de la funció que exerceixen en la família, les dones són les més afectades per aquestes privacions.

La contínua segregació de nens romanís a l'escola és un altre motiu de preocupació. En un informe recent d'Amnistia Internacional sobre la discriminació en l'educació dels nens romanís en la República Txeca (Injustice Renamed: Discrimination in Education of Roma Persists in the Czech Republic) es denuncia que molts nens romanís són enviats a escoles i aules destinades a alumnes amb “discapacitat mental lleu”. Altres són assignats a escoles i aules generals només per romanís, on reben una educació de qualitat inferior. Aquestes formes de violacions de drets humans s’estan produint malgrat una sentència de 2007 del Tribunal Europeu de Drets Humans en la qual es declarava a la República Txeca culpable de discriminar als nens romanís en assignar-los “escoles especials”.

“Aquesta forma de segregació només augmentarà les probabilitats que els romanís siguin exclosos de la vida pública, i limita les possibilitats dels joves romanís europeus”, ha afirmat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Amb motiu de la Presidència espanyola de la Unió Europea, Amnistia Internacional ha presentat deu casos de persones de dins i de fora de la Unió per posar rostre a les principals preocupacions de l'organització sobre drets humans, entre ells la discriminació que sofreix la família d'Erzsébet Fodo per ser d'origen romaní.

“Si la UE vol combatre realment la pobresa i l'exclusió social, ha d'estar disposada a posar fi urgentment a la discriminació dels romanís. Una mesura concreta seria abordar immediatament la situació d'Erzsébet Fodo i la seva família, que viuen al costat d'una planta de tractament d'aigües residuals a Romania, després de ser desallotjats forçosament fa cinc anys”, va concloure Beger.