Malgrat la creixent repressió de les protestes pacífiques, la població de Polònia segueix sortint al carrer per protestar valentament pels abusos contra els seus drets i les amenaces a l'Estat de dret. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe.

The Power of "the street": Protecting the right to peaceful protest in Poland documenta la manera en què la gent està prenent els carrers en un entorn en què una legislació restrictiva, combinada amb una política de mà dura i amb pràctiques de vigilància, assetjament i processament, amenacen d'ofegar el dret de manifestació pacífica.

"La negativa a guardar silenci dels qui es manifesten ofereux un testimoni de la seva resistència. Les autoritats poloneses estan amenaçant manifestants pacífics amb la detenció i el processament, i en alguns casos la policia ha arribat a colpejar i maltractar persones que es manifestaven. Molts manifestants són sotmesos també a vigilància a mesura que es criminalitza cada vegada més la protesta pacífica", ha manifestat Gauri van Gulik, directora d'Amnistia Internacional per a Europa.

"La població polonesa està adoptant una valenta postura enfront de la política de demonització mentre segueix prenent els carrers en desafiament d'unes lleis cada vegada més restrictives i unes repressives mesures polítiques destinades a silenciar-la".

Des del 2016, desenes de milers de persones s'han llançat al carrer a Polònia per protestar contra la legislació repressiva que té com a finalitat restringir els drets de les dones i soscavar la independència del poder judicial. Les persones que es manifesten s'han enfrontat habitualment a una demostració de força i mesures restrictives que conculquen el dret a ser vistes i sentides. Centenars de persones s'han trobat sota custòdia policial i davant llargs procediments judicials.

A l'abril de 2017 va entrar en vigor una reforma a la Llei sobre Reunions que, en la pràctica, prohibia les contramanifestacions al centre de Varsòvia, prop d'on se celebren les concentracions progovernamentals. Les forces de seguretat han emprès mesures dràstiques i de mà dura per fer complir la llei. Entre abril de 2017 i març de 2018, el governador de la província de Mazowian va prohibir 36 reunions a Varsòvia. El 2017, el tribunal de Varsòvia central va rebre 632 casos de contramanifestants acusats de violar la llei sobre reunions. Això contrasta enormement amb el 2016, quan no es va presentar cap càrrec d'aquest tipus contra manifestants.

Les autoritats sovint donen a les manifestacions progovernamentals i nacionalistes un tracte preferent respecte a altres tipus de reunions. La prioritat que s'atorga a les reunions progovernamentals es reflecteix en l'actuació policial durant les manifestacions: en general, l'assetjament i la violència dels grups nacionalistes o d'extrema dreta es toleren quan van dirigits a contramanifestants. Per contra, els manifestants pacífics que qüestionen el govern solen ser sotmesos a accions policials de mà dura i a processament.

Amnistia Internacional també ha documentat casos d'ús excessiu de la força per part de la policia durant protestes i manifestacions, sense que amb prou feines hi hagi rendició de comptes per aquests abusos policials.

Una dona de 60 anys que va participar en la "Protesta Negra" contra la prohibició gairebé total de l'avortament va veure un policia colpejant una persona ajaguda en el terra. Abans de poder intervenir, també ella va ser colpejada en el cap, pel que sembla per un policia.

Segons va explicar a Amnistia Internacional: "Vaig perdre la consciència i, quan la vaig recuperar, jeia en un toll d'aigua. Hi havia algú assegut damunt meu, i sentia a gent cridar: "Deixin-la!" Després em vaig tornar a desmaiar".

Va patir ferides lleus al cap, però el fiscal va rebutjar la seva denúncia contra la policia per presumpta manca de proves.

Alhora que endureix les lleis que afecten a l'exercici del dret a la llibertat de reunió, el govern ha ampliat enormement els poders de vigilància dels organismes encarregat de fer complir la llei. L'esmena de 2016 a la Llei de Policia va ampliar l'àmbit de la vigilància, sense salvaguardes adequades, per incloure la vigilància fora del context d'una investigació penal. Existeixen indicis que s'ha fet un ús indegut dels poders de vigilància contra persones que es dediquen a organitzar protestes pacífiques i participar-hi.

Els tribunals han confirmat en gran part els drets a la llibertat de reunió pacífica i d'expressió. No obstant això, això pot canviar aviat després de les reformes introduïdes el 2017 en el poder judicial, que limiten greument la independència de la judicatura en sotmetre-la al control i la influència política.

Entre els qui podrien veure's afectats es troba un estudiant de 19 anys que va ser detingut després de preguntar a un policia el seu nom, el seu rang i el motiu pel qual estava comprovant els documents d'identitat durant una protesta celebrada a Varsòvia al març de 2018. Ara s'enfronta a controvertits càrrecs penals per presumpta agressió a un policia, i tem que un poder judicial mancat d'independència no li permeti una vista justa. Ha explicat a Amnistia Internacional: "No és clar com acabarà el meu cas, ja que estem en els últims dies de la independència judicial a Polònia".

Per descomptat, els jutges estan patint pressions polítiques a Polònia. Els que s'han negat a cedir a aquestes pressions després de les reformes ja han informat que estan sent objecte d'assetjament, inclosos procediments disciplinaris.

El jutge Dominik Czeszkiewicz, que va ser sotmès a procediments disciplinaris després de defensar en una sentència els drets dels manifestants pacífics, ha explicat a Amnistia Internacional: "És molt difícil treballar en aquestes condicions. No puc lluitar contra tot el sistema. No sé quan, on i des d'on m'arribarà el cop".

"La protesta pacífica és un dret, però a Polònia està seriosament amenaçada. El poder del carrer és un fre crucial al poder de l'Estat. El govern polonès ha de protegir el dret de totes les persones decidides a fer un pas endavant per defensar les llibertats", ha manifestat Gauri van Gulik.

"Les autoritats poloneses han de deixar de criminalitzar les protestes, aixecar les restriccions desproporcionades a la llibertat de reunió i expressió i assegurar la independència del poder judicial per garantir la protecció de tots els drets humans".