El Perú està traint la seva tradició de solidaritat amb les persones veneçolanes que busquen protecció, a les quals ara rebutja deliberadament a la frontera. Així ho revela Amnistia Internacional en un nou informe,Buscando refugio: Perú da la espalda a quienes huyen de Venezuela.

Les persones veneçolanes sol·licitants de la condició de refugiat que intenten entrar al Perú per la frontera amb l'Equador són rebutjades malgrat semblar complir tots els criteris per rebre protecció internacional. El Perú nega l'entrada fins i tot a veneçolanes en evident estat de vulnerabilitat, com són les persones grans i nens i nenes no acompanyats.

"En els darrers anys, el Perú ha estat un exemple de solidaritat i refugi segur. En comptes de recórrer a polítiques restrictives, ha de continuar donant mostra de lideratge i rebre les persones veneçolanes, segons la seva obligació nacional i internacional de garantir la protecció dels qui fugen de la fami la violència a Veneçuela", ha declarat Marina Navarro, directora executiva d'Amnistia Internacional Perú.

Des del juny de 2019, el Perú ha introduït un seguit de mesures amb la finalitat deliberada de restringir l'entrada al país. El nou "visat humanitari" va quedar obsolet en la pràctica només unes setmanes després de la seva implantació, perquè, amb independència que el tinguin o no, sense segells d'entrada i sortida de l'Equador a les persones veneçolanes no se'ls permet entrar al Perú.

Amnistia Internacional va parlar amb moltes persones veneçolanes que es troben atrapades a la frontera després d'haver-se'ls denegat la sol·licitud de la condició de refugiat o eñ visat humanitari. Un home va explicar que havia marxat de Veneçuela l'octubre de 2019 perquè ja no tenia mitjans per alimentar la família. Malgrat tenir visat humanitari peruà vàlid en el passaport, els funcionaris peruans no van deixar-lo entrar. Abandonat a la frontera en una situació d'incertesa, es va posar a plorar en descriure com havia contret deutes i deixat enrere la seva família pensant que es reuniria després amb ell al Perú.

Després d'anys de crisis sense precedent a Veneçuela, milions de persones lluiten per sobreviure, incapaces de satisfer si més no les seves necessitats mínimes de menjar, aigua i atenció de la salut, i vivint sota l'amenaça de la política de repressió de Nicolás Maduro contra els qui expressen el seu descontentament. En els darrers anys han fugit del país gairebé 4,8 milions de persones. El Perú té la població veneçolana de sol·licitants de refugi més gran del món, 377.047, i acull un total de més de 800.000 veneçolans i veneçolanes. La majoria de les persones que fugen de Veneçuela són refugiades i tenen dret a protecció internacional, sigui en virtut de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats, d'àmbit internacional, o de la Declaració de Cartagena, d'àmbit regional.

"Mentre continuïn a Veneçuela el greu empitjorament de les condicions de vida i les violacions sistemàtiques de drets humans, els Estats han de protegir els qui fugen de la crisi en recerca d'un lloc segur on refer la seva vida", ha assenyalat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

L'informe d'Amnistia Internacional està basat en desenes d'entrevistes realitzades al Perú i a la frontera amb l'Equador. Malgrat fugir de persecució i violacions massives de drets humans -criteris per rebre protecció internacional reconeguts en la legislació peruana- a la majoria de les persones veneçolanes entrevistades per Amnistia Internacional els havien rebutjat o denegat la sol·licitud fins i tot tenint visat humanitari.

"El Perú sembla estar rebutjant l'enfocament humà que aplicava abans a les persones veneçolanes que busquen protecció. Els canvis en les pràctiques i procediments d'asil a la frontera de l'Equador semblen constituir una política deliberada i il·lícita de rebuig de noves arribades de Veneçuela", ha afegit Erika Guevara-Rosas.

Amnistia Internacional demana al govern peruà que continuï donant mostra de lideratge i faci valer el dret a sol·licitar la condició de refugiat, segons les seves obligacions nacionals, regionals i internacionals en drets humans. Alhora, els altres països, inclosos els que no són de la regió, han de compartir la responsabilitat amb les persones refugiades veneçolanes i augmentar l'assistència tècnica i econòmica al Perú i altres països d'acolliment.