Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Persones migrants i refugiades, exposades a fam i malalties per la resposta d'alguns governs a la COVID-19

Persones migrants i refugiades esperant l'entrega de roba en el camp de Miral, Velika Kladusa, Bòsnia. Imatge: REUTERS/Antonio Bronic

El tracte inhumà que reben les persones refugiades i migrants amenaça de frenar els avenços que es fan per respondre a la COVID-19, ha manifestat Amnistia Internacional avui, alhora que ha advertit que els camps d'acolliment i centres de detenció superpoblats es convertiran en nous focus de la pandèmia si no es prenen mesures amb urgència.

L'organització ha afirmat que les mesures de confinament i restricció de la mobilitat han agreujat les ja terribles condicions existents, deixant exposades milions de persones a passar fam i contreure malalties.

L'organització demana una acció mundial concertada per proporcionar a centenars de milers de persones en moviment accés adequat a aliments, aigua, sanejament i atenció de la salut amb l'objectiu de garantir la seva supervivència mentre els països es preparen per sortir del confinament.

"És impossible contenir eficaçment el virus quan a tot el món hi ha tantes persones que viuen en camps d'acolliment i centres de detenció on les condicions d'amuntegament i falta d'higiene són desesperades. En un moment en què la necessitat de compassió i cooperació és més gran que mai, el que han fet alguns governs ha estat intensificar la discriminació i els abusos, amb mesures com impedir els enviaments d'aliments i aigua i tancar persones o retornar-les a situacions de guerra i persecució", ha afirmat Iain Byrne, director de l'Equip sobre Drets de Persones Refugiades i Migrants d'Amnistia Internacional.

"En molts camps ja s'observa que la mort per fam és una amenaça més gran que el mateix virus. Aquest fet indica que s'està eludint de manera horrible la responsabilitat col·lectiva de protegir les persones refugiades i migrants, per la qual cosa instem als Estats a prendre immediatament mesures per prevenir que la situació degeneri en una catàstrofe per als drets humans".

Molts governs han aplicat mesures basades en la discriminació i la xenofòbia, que deixen les persones refugiades exposades a patir gana i malalties. Per exemple, en el camp de Vucjuk de Bòsnia, les autoritats locals han tallat deliberadament el subministrament d'aigua per forçar la reubicació dels qui hi viuen. La situació econòmica de moltes persones refugiades és molt precària, i les mesures de confinament i toc de queda fan que els costi més que mai guanyar-se la vida.

En el camp de Zaatari de Jordània, el confinament impedeix per complet a la gent treballar, fet que suposa que no hi ha menjar ni ingressos per satisfer si més no les necessitats bàsiques.

A l'abril, les persones residents en camps improvisats en els assentaments de Calais, a França, no rebien els enviaments necessaris d'aliments i aigua a causa del confinament, i les restriccions de la mobilitat els impedien comprar elles mateixes el que necessitaven, fins i tot si tenien diners per pagar-ho.

Molts governs han continuat detenint innecessàriament sol·licitants d'asil, amb el consegüent risc que contreguin el virus.

No hi ha tests ni equips de protecció suficients per al personal dels centres de detenció i les persones recloses, amb el que es corre el risc que esclatin les malalties i les morts.

Les persones recloses en centres de detenció d'Austràlia demanen que se les deixi en llibertat, perquè temen que el personal a qui no s'ha proporcionat equips de protecció personal els porti el virus sense adonar-se.

Altres governs han violat el dret internacional obligant persones a tornar a situacions de perill amb el pretext de contenir la propagació de la COVID-19.

Aplicant el programa oportunista i antimigració existent, entre el 20 de març i el 8 d'abril els Estats Units van rebutjar 10.000 persones menys d'hores després que arribessin a territori nord-americà.

Alhora, Malàisia va rebutjar un vaixell de persones rohingyes que buscaven seguretat, i encara que Bangladesh li va permetre al final atracar, almenys 30 persones van morir, segons informes, en els dos mesos en què el vaixell va estar a la deriva. Se sap que en aquest moment hi ha diversos centenars de persones que necessiten amb urgència l'assistència d'operacions de recerca i salvament.

Obligar les persones a tornar a països on hi ha raons per creure que poden patir persecució i tortura i altres tractes cruels o degradants constitueix devolució (refoulement), que és il·legal segons el dret internacional. No hi ha circumstància alguna que el principi de no devolució no sigui aplicable.

Amnistia Internacional insta els governs a:

  • Garantir subministraments d'aliments i aigua suficients i serveis adequats de salut als camps i posar a la gent en quarantena.
  • Considerar la possibilitat de regularitzar temporalment totes les persones migrants, qualsevol que sigui la documentació que disposin; garantir que els paquets d'estímul econòmic i protecció s'apliquen a les persones sol·licitants d'asil i refugiades, i continuar permetent el reassentament quan sigui possible.
  • Descongestionar els camps d'acolliment, centres de detenció de migrants i assentaments informals i reallotjar als seus residents en condicions dignes i higièniques i amb accés adequat a serveis de salut, aliments i aigua.
  • Deixar en llibertat les persones detingudes per motius d'immigració si no pot garantir-se el seu dret a la salut durant la detenció.
  • Fer valer el dret a sol·licitar asil i el principi de no devolució (senar-refoulement).

"Els governs no deixen de dir que aquesta pandèmia afecta a totes les persones per igual. Si és així, han de doblar esforços per protegir milions de persones de tot el món que estan sofrint la pandèmia lluny de les seves llars i els seus sers estimat", ha afirmat Iain Byrne.

"Qualsevol govern que permeti que les persones refugiades morin de fam o set durant el confinament haurà actuat malament davant de la crisi".