Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Per què esclaten protestes arreu del món

En els darrers mesos s'ha produït un augment, molt important, de protestes arreu del món. Des dels carrers de Hong Kong fins a La Paz, de Quito a Barcelona, a Beirut o a Santiago de Xile, hem presenciat d'una gegantina onada de persones que prenen els carrers per exigir el seu dret a protestar i exigir un canvi als qui estan al poder.

Per desgràcia, una característica comú de les protestes és l'enorme duresa de la resposta de l'Estat, que en molts casos equival a violacions greus dels drets humans.

Amnistia Internacional ha documentat, només a l'octubre i fins a la data, indicis d'abusos i violacions de drets a protestes a Bolívia, el Líban, Xile, Catalunya/ Espanya, Iraq, Guinea, Hong Kong, el Regne Unit, l'Equador, Camerun i Egipte.

En alguns llocs com Hong Kong, les protestes s'estan allargant molt de temps tot i l'enèrgica actuació de la policia, mentre que en altres països, les manifestacions van ser reprimides ràpidament mitjançant tècniques com les detencions massives. A Egipte, més de 2.300 persones van ser detingudes per participar en manifestacions el setembre. Si són enviades a judici, seria el cas penal relacionat amb protestes més gran de la història d'Egipte.

A Amnistia Internacional sempre hem deixat clar que protestar no és un delicte, sinó un dret humà. La manera en què els governs en general han decidit respondre a aquestes protestes és enormement desproporcionada, injustificada, i per tant, il·legítima.

Els qui protesten estan exercint els seus drets humans i s'ha de permetre que es faci. Però el que és igual d'important és que les raons per les quals les persones estan prenent els carrers estan molts cops lligades a qüestions de drets humans.

Presentem a continuació alguns dels factors que indueixen a les persones a protestar.

Corrupció

Les acusacions de corrupció al govern han contribuït a desencadenar onades massives de protestes a Xile, Egipte i el Líban.

A finals de setembre, milers de persones es van manifestar a tot Egipte. Moltes es van reunir a la plaça Tahrir del Caire, famosa per les protestes del 2011 que van  fer caure l'anterior cap de l'estat, Hosni Mubarak. Les protestes es van desencadenar per un seguit de vídeos que es van fer virals en què es denunciava l'enorme corrupció imperant a les forces armades egípcies.

I, al Líban, un dels aclaparadors factors que impulsen les crides a la dimissió del govern –i, més en general, al canvi del poder polític- és la corrupció percebuda en aquest i la absència de drets socials i econòmics fonamentals. És significatiu que la ciutadania demani que tots els ministres i alts càrrecs públics retin comptes del que es consideren recursos públics robats.

L'abús dels fons públics a través de la corrupció no és només un motiu de preocupació penal, sinó també un problema de drets humans, perquè sovint fa que es desviïn recursos destinats a serveis essencials. En virtut del dret dels drets humans, els governs han de fer un ús òptim dels recursos per garantir que la ciutadania viu en dignitat.

Cost de la vida

Allà on la corrupció és un problema, també ho és el cost de vida. A Xile, van ser els i les estudiants els qui va iniciar les manifestacions després que el govern anunciés la pujada dels preus del transport a Santiago de Xile, la capital.

Des d'aleshores, les protestes s'han multiplicat fins a abraçar les mesures governamentals que han afectat drets econòmics, socials i culturals de les persones corrents de tot Xile. La preocupació de la ciutadania per la desigualtat queda de manifest en el fet que Xile té un dels pitjors índexs de desigualtat d'ingressos del món.

La legítima preocupació de la ciutadania per l'augment del cost de la vida s'ha vist agreujat a causa que molts governs, com els d'Egipte i Equador, imposen també dures mesures d'austeritat econòmica.

A l'Equador, la decisió del govern de posar fi als subsidis dels combustibles va desencadenar protestes multitudinàries per un polèmic paquet de mesures d'austeritat que les autoritats s'han vist obligades a cancel·lar.

Tot i així, l'impacte d'aquestes mesures a la ciutadania només poden empitjorar. Un informe pronostica que, al 2021, dues terceres parts dels països del món es veuran afectats per les mesures d'austeritat, és a dir, gairebé 6.000 milions de persones. Es calcula que el cost humà d'aquestes mesures inclourà la pèrdua de llocs de feina de milions de persones que tindran poques possibilitats de trobar una feina alternativa.

Justícia climàtica

Les candents injustícies del canvi climàtic i la degradació mediambiental es van convertir cada cop més en el focus de les protestes de l'any passat. Des dels i les activistes indígenes que lideren la resposta a la degradació mediambiental, fins al sorgiment dels grups que propugnen la desobediència civil que han acaparat els titulars de premsa al Regne Unit, passant per totes les protestes multitudinàries per la gestió governamental dels incendis forestals a Bolívia, cada cop són més les persones que prenen els carrers per expressar la seva preocupació per la forma en què aborden aquesta crisis les autoritats.

Però un dels moments destacats va arribar al setembre, quan 7,6 milions de persones que van participar en una setmana de vagues pel clima a 185 països. Les protestes van ser organitzades per Fridays for Future, un moviment juvenil iniciat per l'activista sueca Greta Thunberg, que va començar a fer una vaga davant del parlament del seu país fa un any.

Amnistia Internacional va concedir aquest any al moviment Fridays for Future la seva més alta distinció, el premi a Ambaixador/a de Consciència. En acceptar el premi, la Greta Thunberg va declarar: «Aquest premi és per a tots els milions de persones, de joves a tot el món que, junts, formen el moviment Fridays for Future; tots aquest joves valents que lluiten pel seu futur. Un futur que haurien de poder donar per fet, però segons sembla actualment, no poden.»

Llibertat política

Aquest mes hi ha hagut mobilitzacions i manifestacions massives a Barcelona i a la resta de Catalunyadesprés de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem contra 12 dirigents i activistes polítics catalans.

I a l'Índia hi ha hagut protestes després de la decisió unilateral del govern indi de revocar l'article 370 de la Constitució índia, que garantia una autonomia especial a Jammu i Kaixmir, i dividir l'estat en dos territoris diferents de la unió. Totes aquestes modificacions i canvis es van fer enmig d'una apagada de les comunicacions, tocs de queda i restriccions a la circulació, i detencions massives de dirigents i activistes polítics a la regió.

Hong Kong és l'escenari del que possiblement és una de les grans i més prolongades protestes lligades a les llibertats polítiques d'enguany. Les protestes van començar a l'abril del 2019, després que el govern de Hong Kong presentés un nou projecte de llei que hauria permès les extradicions a la Xina continental.

La ciutadania ha pres els carrers en una xifra sense precedents. Encara que el govern va reiterar finalment el seu pla d'introduir el projecte de llei, les protestes s'han convertit en una crida molt més general al canvi, que inclou la petició d'una revisió exhaustiva de la resposta policial i les reformes que permetin que la seva pròpia ciutadania esculli els i les dirigents de Hong Kong.