Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Palestina: nou govern ha de revertir l'empitjorament de la situació dels drets humans

El nou primer ministre palestí, Mohammad Shtayyeh, i el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas. Foto: © Getty Images

El nou govern de l'Estat de Palestina ha d'aprofitar l'oportunitat per revertir l'empitjorament de la situació dels drets humans que va tenir lloc amb el govern anterior, i demostrar que està fermament decidit a complir amb les  obligacions internacionals, ha afirmat Amnistia Internacional.

Mohammad Shtayyeh, nou primer ministre, formarà govern previsiblement en els propers dies.


Des del juny de 2014, quan va arribar al poder el govern de consens nacional dirigit per l'exprimer ministre Rami Hamdallah, Amnistia Internacional ha documentat una escalada de violacions de drets humans per part de les forces de seguretat palestines a Cisjordània, malgrat que l'Estat de Palestina s'ha adherit a tractats internacionals de drets humans. Aquests abusos inclouen ús excessiu de la força, detenció arbitrària, ús de la tortura i altres maltractaments que ha causat morts sota custòdia i una campanya intensiva de repressió contra la llibertat d'expressió i la societat civil.

"En els últims anys, defensors i defensores dels drets humans, activistes, periodistes i organitzacions de la societat civil han sofert una esgarrifosa ofensiva per part de les autoritats palestines a Cisjordània i Gaza. El nou govern de Palestina no ha de repetir errors del passat. En lloc d'atacar veus crítiques, ha de garantir la protecció dels drets i llibertats i de l'Estat de dret", ha assenyalat Saleh Higazi, director adjunt d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

?El nou govern ha de demostrar el seu sincer compromís amb el compliment de les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans adoptant mesurades immediatament que garanteixin que totes les lleis i polítiques protegeixen els drets i llibertats de les persones sota la seva autoritat.?

En la seva memòria anual sobre els drets humans a Palestina, Amnistia Internacional va posar en relleu motius de preocupació relatius a violacions de drets civils i polítics, en particular les comeses per les forces de seguretat. Segons informes d'organitzacions locals de drets humans, entre les quals la Comissió Independent pels Drets Humans -la institució nacional de drets humans de Palestina- i el Centre Palestí per al Desenvolupament i la Llibertat de Premsa, la detenció i reclusió arbitràries, la tortura i altres maltractaments i les violacions del dret a la llibertat d'expressió i reunió per part de les autoritats palestines a Cisjordània i Gaza comencen a ser pràctiques institucionalitzades.

Moltes d'aquestes violacions de drets humans tenen el seu origen en la repressió cada cop més gran de la dissidència en el context de les disputes polítiques en curs des del 2007 entre els governs de Cisjordània i Gaza. Amnistia Internacional ha documentat accions selectives contra mitjans de comunicació, ONG, manifestants i altres persones que s'oposen a les polítiques del govern de Fatah a Cisjordània.

El 2017, les autoritats palestines a Cisjordània van promulgar la Llei de Delictes Electrònics, que imposa estrictes controls sobre la llibertat dels mitjans de comunicació i permet detenir i recloure arbitràriament fins a 15 anys qui critiqui les autoritats palestines per Internet, inclosos periodistes i denunciants d'irregularitats. Segons aquesta llei, qualsevol persona de qui es consideri que ha pertorbat l'ordre públic, la unitat nacional o la pau social s'enfronta a fortes multes i fins a 15 anys de treballs forçats a la presó. Amnistia Internacional ha documentat desenes de casos de defensors i defensores, activistes i periodistes que han estat processats en aplicació d'aquesta llei a Cisjordània.

A Gaza, el govern de facto de Hamàs va continuar aplicant mesures repressives sobre la llibertat d'expressió i de reunió pacífica emprant força excessiva en dissoldre manifestacions pacífiques i detenint i recloent arbitràriament a qui criticava el seu govern. Els tribunals de Gaza van seguir dictant sentències de mort en actuacions que incomplien les normes internacionals sobre judicis justos.

Impunitat que fomenta abusos

La policia i altres forces de seguretat palestines segueixen infligint impunement tortures i altres maltractaments sota custòdia a Cisjordània, i la policia i altres forces de seguretat de Hamàs fan el mateix a Gaza. L'Associació Internacional per als Drets Humans (ICHR) calcula que hi ha centenars de víctimes.

Les autoritats palestines de Cisjordània apliquen amb creixent freqüència una llei de 1954 que permet la detenció sense càrrecs ni judici per temps indefinit per ordre d'un governador regional. Només en 2018, la ICHR va documentar 201 casos.

En els casos excepcionals en què les autoritats palestines han pres mesures per obligar als perpetradors de policia i forces de seguretat a retre comptes per les violacions de drets humans comeses, han recorregut a mesures disciplinàries en comptes d'enjudiciaments penals, fins i tot quan s'acusava els sospitosos d'ús excessiu o arbitrari de la força.

"L'absència gairebé total de rendició de comptes amb els governs anteriors ha contribuït a crear un entorn d'impunitat que ha afavorit que la policia i altres forces de seguretat palestines avui segueixin fent ús excessiu de la força i cometent altres abusos", ha dit Saleh Higazi.

"La població palestina, els drets de la qual ja eren esclafats sistemàticament per l'ocupació israeliana, no ha de ser objecte de la brutalitat i la repressió del seu propi govern. El nou govern ha d'adoptar mesures eficaces per millorar la situació dels drets humans de tota la població".

Informació complementària

El 29 de gener, el president palestí, Mahmud Abbas, va acceptar la dimissió del govern de consens nacional encapçalat pel primer ministre Rami Hamdallah, en el poder des de juny de 2014. El govern de consens nacional tenia una autoritat mínima a la Franja de Gaza, administrada pel govern de facto de Hamàs.

La formació del nou govern obeeix a la decisió de dissoldre el Consell Legislatiu palestí, dominat per Hamàs, i celebrar eleccions legislatives en el termini de sis mesos, pronunciada pel Tribunal Suprem Constitucional el 12 de desembre de 2018.