Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Pakistan: l'aire contaminat posa en perill la vida de la població

© AFP/Getty Images

«La passivitat el govern a l'hora de protegir la població de l'exposició a l'aire contaminat al Punjab podria violar els seus drets humans a la vida i la salut», ha afirmat avui Amnistia Internacional.

La major part de l'any, la qualitat de l'aire a Punjab ha estat qualificada de «gairebé insalubre» i «molt insalubre». Durant la «temporada de boira tòxica» -des d'octubre fins al gener -, la qualitat de l'aire arriba a nivells «perillosos», com registren múltiples fonts independents, com els controls de la qualitat de l'aire instal·lats pel consolat dels Estats Units a Lahore i les dades que recull la ciutadania i recopila la Iniciativa Qualitat de l'Aire al Pakistan.

L'índex de qualitat de l'aire a Lahore va arribar a 484 a les 10 del matí d'avui, hora de Pakistan. El límit per assolir el nivell «perillós» de la qualitat de l'aire és 300, quan s'aconsella a la població que «eviti qualsevol activitat física a l'exterior».

«L'elevat nivell de contaminació no és un problema nou ni ha arribat de cop i volta. El govern del Pakistan ha de prendre moltes més mesures per abordar adequadament la greu crisi de salut pública, tan greu que posa el perill la salut i inclús la vida de la població», va explicar Rimmel Mohydin, responsable de campanyes d'Amnistia Internacional per l'Àsia meridional.

L'exposició prolongada o intensa a l'aire contaminat pot causar problemes de salut greus, com asma, danys pulmonars, bronquitis, i problemes de cor i reduir l'esperança de vida, fet que suposa un perill de drets humans a la vida i la salut de els persones, així com el seu dret a un medi ambient saludable.

El que es coneix com «temporada de boira tòxica» es produeix des d'octubre fins a desembre, quan la mala qualitat del combustible, les emissions incontrolades i la crema de collites empitjoren la qualitat ja insalubre de l'aire.

Segons les conclusions del 2015 de la revista mèdica The Lancet, fins el 22% de les morts anuals al Pakistan són causades per la contaminació, i en la seva majoria es deuen a la contaminació de l'aire.

Les persones de rendes baixes, com els jornalers i jornaleres, i les persones que treballen a la construcció i a les terres de cultiu, així com els grups marginats, són especialment vulnerables perquè la natura del seu treball els obliga a estar exposades a l'aire contaminat tot el dia. El fet de que l'atenció a la salut no sigui assequible per a tota la població fa que només els que s'ho poden permetre tinguin accés a l'atenció sanitària i altres mesures preventives per mitigar els efectes de respirar aire contaminat. L'escassa visibilitat pot també provocar accidents i pèrdua de vides.

Les temperatures més càlides, resultat directe del canvi climàtic, creen un entorn propici a la formació de boira tòxica i poden fer que l'aire s'estanqui, fet que impedeix que l'aire contaminat surti de la zona.

«La contaminació de l'aire i la crisi climàtica estan íntimament lligats. Agreuja les desigualtats existents i aplana el camí per les violacions dels drets humans. Si les autoritats segueixen paralitzant l'adopció d'esforços concentrats per abordar la crisi de la contaminació, aquesta seguirà destruint vides humanes», va dir Rimmel Mohydin.

La Comissió de Boira Tòxica, nomenada pels tribunals, va formular varies recomanacions al maig del 2018, com l'adopció i implementació immediates del Pla d'Acció d'Aire Net de Punjab, la creació de Meses de Resposta a la Boira Tòxica als districtes i l'adopció de tecnologies adequades per reduir les emissions de contaminants nocius procedents de fàbriques de maons. Aquestes recomanacions s'han aplicat només parcialment, quan s'han aplicat. Les dades en temps real sobre la qualitat de l'aire del Departament de Protecció Mediambiental segueixen sense estar públicament disponibles i no s'està fent cap esforç per utilitzar combustible de més qualitat.

Fa falta un canvi fonamental a totes les pràctiques industrials, agrícoles i de transport al Pakistan per garantir que són compatibles amb els drets humans de la població.

«Alguna cosa va molt malament quan l'aire és tan tòxic que ningú pot respirar sense posar-se malalt. El govern ja no pot permetre's perdre el tempr mentre la gent mor d'asfíxia», va concloure Rimmel Mohydin.