“Malgrat figurar entre els primers països del món pel que fa a igualtat de gènere, quatre països nòrdics (Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia) presenten uns índexs de violació preocupantment alts, i els seus sistemes de justícia estan fallant a les supervivents de violència sexual”, afirmaAmnistia Internacionalen un informe que ha fet públic avui.

Time for Change: Justice for rape survivors in the Nordic countries revela que una legislació deficient i uns mites nocius i uns estereotips de gènere generalitzats han desembocat en la impunitat dels violadors a tota la regió.

“És una paradoxa que els països nòrdics, que tenen un sòlid historial de suport a la igualtat de gènere, tinguin uns índexs tan escandalosament alts de violació”, ha afirmat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional.

“L'estigma social i la manca de confiança en el sistema de justícia fan sovint que les dones i nenes no denunciïn les agressions i que les que sí que ho fan es trobin amb uns sistemes de justícia insensibles i esbiaixats o amb unes lleis desfasades. Una supervivent ens va explicar que mai no hauria denunciat la seva violació si hagués sabut com anaven a tractar-la, i la seva història és típica d'uns sistemes de justícia desfavorables per a les supervivents de violació”.

Encara que la situació que afronten les supervivents de violació no és uniforme en els quatre països nòrdics, hi ha paral·lelismes inquietants entre ells, perquè els seus sistemes de justícia penal ignoren, neguen i toleren tàcitament la violència contra les dones. Un primer pas cap a la protecció de les dones i nenes de la violació és l'adopció i aplicació efectiva de lleis sobre la violència sexual basades en el consentiment. Malgrat s'han produït alguns avanços recents en aquesta àrea, de moment, Suècia és l'únic dels quatre països nòrdics que ha aprovat una llei basada en el consentiment, Dinamarca ha anunciat fa poc que dóna suport a aquest tipus de legislació i, a Finlàndia, el ministre de Justícia prepara una reforma completa de les lleis sobre delictes sexuals que aspira a “reforçar el paper del consentiment”.Definició de violació basada en la violència i la incapacitat.

Segons el Conveni d'Istanbul, tractat de drets humans ratificat per tots els països nòrdics, la violació i tots els altres actes de naturalesa sexual no consentits han de ser considerats delicte. No obstant, les lleis de Finlàndia, Noruega i Dinamarca segueixen sense definir la violació sobre la base de l'absència de consentiment. En comptes d'això, utilitzen una definició basada en si va haver-hi violència física, amenaces o coacció, o en si es determina que la víctima va ser incapaç d'oposar resistència degut, per exemple, al fet que estava dormida o fortament intoxicada.

La premissa implícita, en la llei o en la pràctica, que la víctima va donar el seu consentiment perquè no es va resistir físicament és summament problemàtica, perquè especialistes en la matèria reconeixen que la “paràlisi involuntària” i el “bloqueig” són respostes fisiològiques i psicològiques molt habituals a l'agressió sexual.

Aquesta insistència en la resistència i la violència en comptes d'en el consentiment afecta no només a les denúncies de violació, sinó també a la sensibilització en general sobre la violència sexual, aspectes tots dos que són essencials per a prevenir les violacions i abordar la impunitat. La definició contempla tots els casos de violació, per la qual cosa alguns no poden ser castigats com a violació.

A Finlàndia, cada any, al voltant de 50.000 dones pateixen violència sexual, inclosa violació. La majoria dels responsables queden impunes davant la justícia. L'any 2017, es van dictar només 209 sentències condemnatòries per violació.

Algunes supervivents van dir a Amnistia Internacional que havien tingut experiències positives i de suport per part de la policia i el sistema de justícia. Unes altres han explicat que l'absència de comprensió era reflex d'uns mites profundament arrelats sobre la violació i la sexualitat femenina que repercuteixen de forma directa en l'accés a la justícia.

En una preocupant sentència d'un tribunal de districte analitzada per Amnistia Internacional, un jutge va absoldre als processaments en un cas de perpetradors múltiples afirmant: “El fet que una parella sexual digui ‘no, no vull’ abans de la trobada sexual o entre dues trobades no sempre és senyal suficient per a l'altra persona pel fet que no hi ha presència de consentiment i voluntat de continuar la relació sexual”.

Supervivents entrevistades van qualificar el procés d'estressant, aterridor i estigmatizant, amb independència del resultat de la causa. Una supervivent va dir a Amnistia Internacional: “En el judici vaig pensar, i li vaig dir al meu advocat, que si hagués sabut seria això, mai hauria denunciat la violació”,

Les autoritats noruegues no han pres les mesures necessàries per a prevenir la violació i altres formes de violència sexual ni per a abordar les conseqüències quan es cometen aquesta classe de delictes. Els mites predominants i erronis sobre la violació dificulten que les víctimes de violació la denunciïn a la policia o busquin ajuda mèdica. També influeixen en la forma en què el sistema de justícia penal jutja els casos de violació.

Les actituds de moltes persones del sistema de justícia estan sustentades en estereotips de gènere i mites sobre la violació. Aquestes actituds nocives són reflectides per un fiscal regional que va dir a Amnistia Internacional: “He tingut un munt de casos d'estudiants: nois decents que han fet una estupidesa. No és fàcil dictar sentència condemnatòria contra un estudiant que ha vingut a aquesta ciutat a adquirir una bona formació i que es comporta bé davant el tribunal. Estava borratxo i excitat, i ha fet una cosa estúpida”.

Moltes violacions no es denuncien a la policia, però fins i tot les supervivents que sí que recorren a la policia afronten un procés llarg i sovint deficient. Una supervivent va dir a Amnistia Internacional: "Van passar gairebé dos anys des que vaig denunciar, en la tardor de 2016, fins que es va tancar el cas, a la primavera de 2018. És una espera molt llarga”.

Un dels canvis positius dels últims anys, subratllat per diverses de les supervivents de violació entrevistades per Amnistia Internacional, és la gran qualitat de les entrevistes policials. Com a norma, les persones responsables de fer les entrevistes en casos d'agressió sexual, inclosa violació, són especialistes amb formació. A més, el dret a tenir assessorament jurídic gratuït és un suport important i necessari per a les víctimes de violació durant tot el procés judicial.

Suècia L'any 2018, Suècia va adoptar una nova llei sobre delictes sexuals basada en el consentiment que a més de tipificar com a delicte les relacions sexuals sense consentiment, introdueix un nou delicte: el de “violació per negligència”. Encara que encara és massa aviat per a avaluar tot l'impacte d'aquests canvis legislatius, no hi ha dubte que un pas important per a abordar un problema generalitzat en la societat sueca. Però canviar la llei no serà suficient. A Suècia, cal abordar les deficiències dels processos judicials, sobretot en el maneig policial dels casos de violació. Representants de diferents autoritats van subratllar l'aplicació desigual de mètodes de treball de bones pràctiques per a recerques de delictes sexuals contra persones adultes i les demores en els resultats d'anàlisis forenses, mentre que algunes supervivents van esmentar retards inacceptables en les entrevistes a sospitosos identificats. Una supervivent va dir a Amnistia Internacional: “Si ho haguessin fet com cal des del principi, hauria obtingut justícia avui. Totes aquestes esperances de justícia i reparació, i al final, res. No va ser més que una altra denúncia policial”. Les actituds nocives no canviaran de sobte per un canvi en la llei. Un estudi recent va concloure que gairebé una de cada 10 persones a Suècia pensava que la violència de gènere contra les dones sol ser provocada per la pròpia víctima. Una supervivent va dir a Amnistia Internacional: “Fins hi tot la meva mare em va fer aquest comentari. Va dir: ‘Sempre he tractat d'ensenyar-te com vestir’”. Malgrat els elevats índexs de violació, la taxa d'enjudiciaments és molt baixa a Suècia, on en 2017, només el 6% de casos de persones adultes va desembocar en enjudiciament. La baixa taxa d'enjudiciaments i sentències condemnatòries afecten la confiança en el sistema de justícia. No obstant això, en molts casos, el tractament de les víctimes de violació per la policia ha millorat en general en els últims anys, i les reformes legals de 2018 exigeixen que els i les agents de policia encarregats de la recerca informin immediatament la víctima del seu dret a comptar amb un professional del dret de la seva elecció i gratuït. Una supervivent que va obtenir una sentència condemnatòria si escau va dir a Amnistia Internacional: “És part de la curació. Asseguis: Per fi! Per fi et creuen, el sistema et creu... Penso que sóc una de les poques que va obtenir justícia. Sí que tinc esperances, no obstant això, i l'experiència que he tingut és la que desitjo per a totes les altres”. Dinamarca A Dinamarca es denuncien moltíssimes menys violacions de les que realment es cometen, i fins i tot quan les dones acudeixen a la policia, les probabilitats que es processi o condemni al violador són molt escasses. De les 24.000 dones que, segons un estudi recent, van sofrir una violació o un intent de violació únicament a l'any 2017, només van ser denunciades a la policia 890 violacions. D'elles, 535 van donar lloc a processament i només 94 a sentència condemnatòria. Després de la publicació d'un informe d'Amnistia Internacional el mes passat, el primer ministre danès va anunciar que el seu govern donarà suport a una legislació sobre la violació basada en el consentiment, i els partits d'oposició han fet una proposta de legislació basada en el consentiment que, si es compleixen les previsions, es debatrà aquesta setmana en el Parlament. “Encara que modificar les lleis sobre violació als països nòrdics és un pas vital per a canviar actituds i aconseguir justícia, fa falta molt més perquè sigui realitat el canvi institucional i social”, ha dit Kumi Naidoo. “Les autoritats han de prendre mesures per a qüestionar els mites sobre la violació i els estereotips de gènere en tots els nivells de la societat. Les persones professionals que treballen amb supervivents de violació han de rebre una formació permanent adequada i fa falta una educació sexual i programes de sensibilització més amplis des de primerenca edat. Kristine Holst, supervivent de Dinamarca que es va fer activista després de ser violada per un amic i la història del qual s'inclou en l'informe, va dir a Amnistia Internacional: “Espero que el viatge que va començar la nit de la meva violació culmini aviat a Dinamarca amb l'aprovació d'una llei basada en el consentiment. El que aquesta experiència m'ha demostrat és que, si les dones ens unim i denunciem amb valentia, el canvi no només és possible, sinó inevitable”. Informació complementària En 2018, Amnistia va analitzar la legislació sobre violació de 31 països europeus; només vuit d'ells compten amb lleis que tipifiquen com a violació les relacions sexuals sense consentiment. Tan sols durant l'any passat, Islàndia i Suècia es van convertir, respectivament, en el setè i el vuitè país d'Europa que adopta nova legislació que defineix la violació sobre la base de l'absència de consentiment. El govern espanyol va anunciar en 2018 canvis legislatius per a modificar la definició de violació vigent; a Portugal el Parlament està debatent un projecte de llei; i a Grècia, el govern ha obert una consulta pública sobre la definició de violació vigent en el Codi Penal grec. El present informe és continuació de l'informe d'Amnistia Internacional titulat Casi Closed: Rap and human rights in the Nordic countries, publicat a Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia in 2008.