Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Organitzacions socials exigeixen una nova regulació que protegeixi el dret a la salut de totes les persones

Acció davant del Ministeri de Sanitat, a Madrid
  • Embarassades, menors i sol·licitants d'asil sense dret a ser atesos en el Sistema Nacional de Salut, amb suport d'organitzacions de salut i drets humans, duen a terme un acte de protesta davant del Ministeri de Sanitat, a Madrid

Un any després de l'entrada en vigor del Reial decret-Llei 7/2018 sobre accés universal al Sistema Nacional de Salut, organitzacions de la societat civil exigeixen de manera urgent al Govern espanyol una nova regulació integral i garantista que situï al centre de les polítiques el dret a la salut i garanteixi l'accés al sistema sanitari en condicions d'igualtat a totes les persones que viuen a Espanya, sense cap distinció.

Amnistia Internacional, la Red de Denuncia y Resistencia al RDL 16/2012 (REDER) -integrada per més de 300 organitzacions i entre les quals està Metges del Món- i Yo SÍ Sanidad Universal manifesten una profunda preocupació davant l'actual exclusió sanitària que viuen centenars de persones migrants a Espanya, malgrat que fa un any el Govern anunciés que el país recuperava l'accés universal al Sistema Nacional de Salut.

Per això, les organitzacions s'han concentrat aquest matí davant del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social per protestar per aquesta situació mitjançant la construcció d'un mur que representa les dificultats a què moltes persones han d'enfrontar-se dia a dia. Diverses persones que han sofert l'exclusió del Sistema de Salut han compartit el seu testimoni i finalment han enderrocat el mur.

Resulta particularment preocupant que, més enllà d'aquests obstacles, la nova legislació no garanteixi en tots els casos i sense excepció l'atenció sanitària de les persones estrangeres en situació de més vulnerabilitat: dones embarassades, menors d'edat, víctimes de tràfic i sol·licitants d'asil, així com l'atenció en urgències fins a l'alta mèdica. cal recordar que l'obligació de prestar especial protecció a aquestes situacions està reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), fins al punt que fins i tot una norma tan restrictiva de drets com va ser el RDL 16/2012, la preveia de manera expressa.

No són casos aïllats

Durant aquest últim any, associacions com a Metges del Món han recollit més de 1.300 casos de vulneració del dret a la salut, entre els quals s'inclouen 55 dones embarassades; 116 menors d'edat, 44 sol·licitants d'asil, 85 facturacions en urgències, 35 persones reagrupades i 626 persones que no han pogut veure reconegut el seu dret com a conseqüència dels obstacles administratius existents i l'ambigüitat de la legislació.

Com a resultat d'aquestes exclusions, no han estat degudament ateses malalties tan greus com el càncer, malalties cardiovasculars, hipertensió, VIH i salut mental.

"Vam recórrer sis centres de salut i en tots ens van negar l'assistència. Estava de gairebé de vuit mesos i no havia passat cap control. No sabia si el nadó estava ben col·locat, si venia bé, ni tampoc el sexe. Només em quedava esperar que tot sortís bé el dia del part", explica Josefina -nom fictici per protegir-ne la identitat-, de nacionalitat peruana i reiteradament exclosa dels serveis sanitaris de la Comunitat de Madrid.

"La informació creuada t'angoixa. Cada vegada que anava al centre de salut em deien una cosa diferent", explica la Francisca, d'origen xilè i amb menys de tres mesos d'estada a Espanya.

A més, les organitzacions denuncien que el Govern s'ha negat a abordar l'exclusió de les persones grans que arriben a Espanya com a resultat d'un  procés de reagrupació familiar per viure amb fills i filles. Després de la recent sentència del Tribunal Suprem que tanca la porta al reconeixement del seu dret per la via judicial, s'imposa la necessitat urgent d'una modificació legislativa que garanteixi l'accés al sistema sanitari per a aquest col·lectiu, l'edat avançada i el fràgil estat de salut del qual no admet dilacions.

Una normativa ambigua que dona lloc a la interpretació

Tal com ja van advertir les organitzacions signatàries durant el procés d'elaboració del RDL 7/2018, l'excessiva ambigüitat en la redacció del text, així com la introducció de múltiples condicionants per al reconeixement del dret a l'atenció sanitària -l'estada superior a 90 dies, l'obligació d'aportar documentació de difícil obtenció com és el certificat de no exportació del dret o l'exigència que no existeixi un tercer obligat al pagament (per exemple un segur metge)- són una porta oberta a la persistència de situacions d'exclusió, perquè aixequen murs infranquejables per a moltes persones.

Malgrat que el RDL 7/2018 ha constituït un avanç per al Sistema Nacional de Salut en la mesura en què renega del model de l'anterior reglament -RDL 16/2012-, la nova regulació és clarament insuficient, ja que no només no recupera el nivell d'accés previ a la reforma de 2012 sinó que, en alguns aspectes, és fins i tot regressiva respecte a aquesta reforma, en no esmentar expressament en tot cas i sense excepció, tal com insisteixen les organitzacions, l'atenció sanitària de les persones estrangeres en situació de més vulnerabilitat.

Per això, les organitzacions recorden una vegada més al Govern els compromisos adquirits en virtut dels acords internacionals sobre drets humans, en particular les recomanacions emeses pel Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals al Govern espanyol a l'abril de 2018 que insten a adoptar les mesures necessàries perquè les persones migrants tinguin accés als serveis de salut sense discriminació alguna.

Una sanitat que doni prioritat a la prevenció atorgant cobertura a tota la població, sense exclusions, és una sanitat més eficient i menys costosa -perquè redueix el nombre d'hospitalitzacions i minimitza els riscos de salut pública, entre altres- enfortint el Sistema Nacional de Salut en benefici de tota la societat.

Les organitzacions trenquen el mur de l'exclusió davant del Ministeri

Fruit del compromís d'aquestes organitzacions amb l'accés universal a la salut, s'han concentrat aquest matí davant de les portes del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social per reclamar un dret que és de tots i totes. Han estat les pròpies persones excloses les qui avui han compartit els seus testimonis davant d'un mur fictici que s'ha construït amb missatges de denúncia i que representa el mur real que les ofega dia a dia. Al final de la lectura del manifest, les organitzacions han enderrocat de manera simbòlica el mur aixecat, amb l'esperança que a curt termini centenars de persones que sofreixen exclusió puguin enderrocar el que aixeca el Govern central diàriament contra elles i que l'exclusió sanitària deixi de ser un fet en la nostra societat.