Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Entitats de drets humans recorden que cal seguir avançant en veritat, justícia i reparació per a víctimes de la Guerra Civil i el franquisme

La Fundació Aranzadi i l'Associació Recuerdo y Dignidad han localitzat i recuperat les restes mortals de l'expresident de la Diputació provincial, Abundio Andaluz, represaliat el 1936 a Calatañazor (Sòria, Castella-Lleó). © ARANZADI-ASRD
  • Amnistia Internacional, Rights International Spain, Women's Link Worldwide i la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA), s'han adreçat a mecanismes de Nacions Unides que estan avaluant el compliment de les obligacions internacionals d'Espanya.

L'Estat espanyol ha de comprometre's plenament amb el respecte, la protecció i la garantia del dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de greus violacions de drets humans comeses durant la Guerra Civil i el franquisme. Amnistia Internacional, Rights International Spain, Women's Link Worldwide i CEAQUA s'han adreçat a organismes de Nacions Unides per denunciar que la impunitat per aquests crims de dret internacional persisteix, com a conseqüència de l'absència d'investigacions judicials i de l'establiment d'una veritat oficial, la qual cosa impedeix que les víctimes obtinguin una reparació segons el que estableixen els estàndards internacionals de drets humans.

Les organitzacions s'han adreçat al Comitè de Desaparicions Forçades i al Relator Especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, en el marc del seguiment que aquests mecanismes estan fent al compliment per part d'Espanya de les seves obligacions internacionals.

En aquests moments, l'Avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, encara pendent de ser aprovat definitivament en Consell de Ministres per iniciar el seu procés parlamentari, constitueix una oportunitat per avançar en el reconeixement de la veritat, justícia i reparació de les víctimes d'aquest període. Les organitzacions donen la benvinguda a aquest text que conté mesures positives com l'atribució d'un paper actiu de l'Estat en la recerca de persones desaparegudes i exhumació de fosses, la creació d'una Fiscalia especialitzada i la nul·litat de sentències injustes dictades durant la Guerra Civil i el franquisme. Però també identifiquen importants àrees de millora perquè el text pugui estar plenament alineat amb els estàndards intencionals, especialment pel que fa a l'accés a la justícia per a les víctimes.

Cinc aspectes claus que han d'adaptar-se als estàndards internacionals

1.- VERITAT: l'Estat ha d'impulsar una política de promoció d'una veritat oficial per garantir el dret a la veritat en el seu vessant col·lectiu. Nacions Unides ha instat en diferents ocasions Espanya a considerar la creació d'un mecanisme independent (com podria ser una comissió de la veritat), que permeti esclarir les violacions de drets humans comeses en el passat, sense substituir el dret de les víctimes a obtenir justícia.

"L'Avantprojecte de Llei vincula el dret a la veritat al fet de "fomentar el coneixement científic imprescindible per al desenvolupament de la memòria democràtica", però no ho relaciona expressament amb la promoció de la veritat col·lectiva, ni amb la necessitat que aquesta hagi de dur-se a terme a través d'investigacions judicials", ha manifestat Daniel Canales, responsable de política interior d'Amnistia Internacional Espanya.

2.- JUSTÍCIA: l'Estat espanyol ha d'eliminar els obstacles a la investigació dels crims de dret internacional comesos a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme. Actualment no està garantit l'accés a la justícia per a les víctimes, com demostren les recents sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, dictades al llarg de 2021, que han tornat a establir que aquests crims no poden ser investigats pels jutjats i tribunals espanyols, basant-se en arguments contraris al dret internacional dels drets humans. Tal com ha destacat Nacions Unides en reiterades ocasions, la nova llei ha d'assumir els principis elementals d'investigació de crims de dret internacional, com són: la imprescriptibilitat dels delictes, la no aplicació d'indults o amnisties, o l'obligació d'investigar amb independència de la mort dels presumptes responsables.

"En l'Avantprojecte apareix un capítol dedicat a la "Justícia" que en realitat no aborda ni un sol dels obstacles que segueixen fent que a Espanya es negui sistemàticament el dret a la justícia de les víctimes d'aquests greus crims. És imprescindible que en la seva versió final s'asseguri el degut compliment d'aquest dret, d'acord amb les obligacions internacionals d'Espanya", ha declarat Javier Chinchón Álvarez de Rights International Spain.

3.- REPARACIÓ: sense investigació judicial ni recursos disponibles per conèixer la veritat de les circumstàncies que van envoltar les violacions de drets humans comeses, també s'impedeix la reparació de l'estigma patit per les víctimes i les seves famílies en la societat. A més, l'Avantprojecte estableix un dret a la reparació parcial, en excloure expressament la indemnització i tota forma de responsabilitat patrimonial respecte d'aquelles persones a qui se'ls va confiscar el seu patrimoni, van fer treballs forçats o van patir condemnes injustes.

4.- ENFOCAMENT DE GÈNERE: ha d'incorporar-se la perspectiva de gènere per investigar, sancionar i reparar les formes específiques de repressió que van patir les dones, tal com exigeixen els estàndards internacionals.

"És fonamental que es reconegui de manera explícita el dany que van patir les dones pel fet de ser-ho. Van ser víctimes de violència sexual, de tortura amb component de gènere, de robatori de nadons, d'humiliacions, i d'internaments en centres preventius i reformatoris. Van patir en la seva pell les conseqüències socials, econòmiques i psicològiques de la desaparició forçada dels seus familiars. És imprescindible que el nou Avantprojecte reconegui aquests crims de gènere i garanteixi mesurades de reparació per les violacions de drets humans comeses contra elles", ha assenyalat Aintzane Márquez, advocada sènior de Women's Link Worldwide.

5.- LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ: ha de garantir-se que no s'imposen limitacions indegudes a l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió, reunió i associació. Diferents mecanismes internacionals recorden que qualsevol restricció a aquests drets ha d'establir-se segons el dret i les normes internacionals de drets humans, és a dir, atenent a criteris de proporcionalitat i finalitat legítima. Tal com està redactat en aquests moments l'Avantprojecte de Llei, no queda clarament definit el que podrien considerar-se actes contraris a la memòria democràtica, per reflectir-se de manera vaga i excessivament àmplia. Qualsevol mesura de restricció ha de ser definides amb precisió, sense posar en risc l'exercici de la llibertat d'expressió.

"Transcorreguts més de 40 anys des que va entrar en vigor l'actual Constitució espanyola és urgent i imprescindible que per part de l'Estat espanyol es reconegui el dret a la tutela judicial efectiva a totes aquelles persones i als seus familiars que van patir greus violacions de drets humans durant la dictadura franquista. Per a això és necessari la presentació immediata del Projecte de Llei de Memòria Democràtica per part del Govern, el contingut del qual ha de ser conforme al requerit pel Dret Internacional dels Drets Humans en la matèria", ha destacat Jacinto Lara advocat de CEAQUA.