Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Obrirà la UE un debat clar sobre drets humans amb Joe Biden?

Binyam Mohamed, ciutadà etíop que va passar cinc anys a Guantànamo sense càrrecs © Particular


El vicepresident dels Estats Units visita Brussel·les i es reuneix a Madrid amb José Luis Rodríguez Zapatero en el marc de la Presidència espanyola de la UE.

Brussel·les/Madrid.- Amnistia Internacional ha instat els líders de la Unió Europea (UE) perquè, durant la visita del 6 de maig del vicepresident dels Estats Units, Joe Biden, a Brussel·les, entaulin amb ell un debat franc sobre les conseqüències que, per als drets humans, tenen les operacions de lluita contra el terrorisme. En la mateixa línia i en el marc de la Presidència espanyola de la UE, l'organització es dirigeix a José Luis Rodríguez Zapatero, que es reunirà amb Biden a Madrid el 8 de maig.

En una carta adreçada als responsables de les principals institucions de la UE, Amnistia Internacional ha demanat a la Unió Europea i a la Presidència espanyola que es debatin qüestions com la situació i el futur de les aproximadament 180 persones que encara hi ha recloses a la base naval nord-americana de la badia de Guantànamo, així com la rendició de comptes per violacions dels drets humans comeses en el marc de la lluita contra el terrorisme, especialment el programa de detenció secreta de la CIA.

Nicolas Beger, director de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant la Unió Europea, ha declarat: “L'objectiu de Joe Biden en la seva visita a Brussel·les i a Madrid és aconseguir una millora en la cooperació entre els Estats Units i la Unió Europea en el terreny de la lluita contra el terrorisme. Els líders de la UE han de recordar-li en les converses que hi mantinguin que no pot haver-hi seguretat al nostre món sense un respecte incondicional pels drets humans per part de tots els actors estatals, inclosos els Estats Units. En els actuals i futurs esforços que es duguin a terme entre EUA i la Unió Europea no pot tornar-se a permetre mai que els drets humans quedin al marge”.

Amnistia Internacional anima els Estats membres de la UE que segueixin rebent detinguts de Guantànamo per permetre'ls reconstruir les seves vides. Els Estats membres de la UE han d’exercir pressió sobre el govern nord-americà perquè respecti els drets humans en el procés de tancament del centre de detenció de Guantànamo, un capítol negre de la història recent. Cal posar fi a l'actual pràctica de mantenir detingudes persones de forma indefinida i sense judici, sense que aquesta pràctica sigui substituïda per cap sistema similar, ja sigui en territori nord-americà o en altres llocs. Les 180 persones que encara hi ha recloses a Guantánamo han de ser posades en llibertat o acusades d'algun delicte. Les persones a qui els Estats Units desitgen processar han de ser jutjades per tribunals civils imparcials i independents i no per comissions militars, els procediments de les quals disten molt de complir les normes internacionals sobre justícia processal.

La Unió Europea ha d'instar l'actual govern nord-americà que investigui de forma exhaustiva totes les denúncies sobre tortura i desaparició forçosa relacionades amb el programa de la CIA d'interrogatori i detenció secreta. Amnistia Internacional emplaça  la UE perquè exerceixi una funció constructiva en la recerca de la veritat sobre els actes que van tenir lloc després dels atacs de l'11 de setembre, així com sobre altres activitats similars que poguessin estar realitzant-se en l'actualitat.

Nicolas Beger conclou: “L'actual govern nord-americà ha realitzat escassos o nuls esforços per garantir la rendició de comptes per violacions dels drets humans comeses en els últims anys en nom de la lluita contra el terrorisme. La Unió Europea compta amb una excel·lent oportunitat per demostrar que els drets humans exerceixen una funció clau en les seves relacions amb altres països, exercint pressió sobre els Estats Units en aquesta matèria. La UE ha d'abordar igualment les denúncies que alguns dels seus Estats membres han estat còmplices en operacions de lliurament extraordinari i detenció secreta en territori europeu”.

En aquesta línia, Amnistia Internacional té en marxa una ciberacció a través del seu webwww.actuaambamnistia.org, en la qual sol·licita a la Presidència espanyola que demani al Govern britànic una investigació imparcial per aclarir la presumpta complicitat d'agents dels serveis d'intel·ligència britànics amb els Estats Units en les tortures i maltractaments soferts per Binyam Mohamed, ciutadà etíop resident al Regne Unit. Binyam va ser detingut al Pakistan el 2002, va passar per presons del Pakistan, el Marroc i l’Afganistan sota control nord-americà, on presumptament va ser torturat, fins a ingressar a Guantànamo entre 2004 i 2009, any en el qual va ser alliberat sense càrrecs.