1961-2021: 60 anys actuant pels
drets humans a tot el món

Nova investigació d'Amnistia Internacional revela l'ús indegut de porres policials a tot el món

Càrrega policial amb cops de porra a l'Haia (Holanda). Photo by Niels Wenstedt/BSR Agency/Getty Images
  • L'organització també alerta de l'àmplia utilització d'aquest material a l'Estat espanyol.

Amnistia Internacional i la Fundació d'Investigació Omega han instat avui els governs a donar suport a un procés encapçalat per l'ONU per regular el comerç de material per fer complir la llei, destacant que armes omnipresents com les porres policials solen utilitzar-se de manera indeguda, en actes que poden ser constitutius de tortura i altres maltractaments.

En la seva nova investigació, titulada "Cops contundents", aquestes organitzacions presenten 188 incidents en els quals agents de l'ordre han fet un ús indegut d'armes per colpejar, com ara porres i altres defenses, el comerç de les quals amb prou feines està regulat en l'actualitat. La investigació es basa en fotografies i vídeos d'accés públic de 35 països, i inclou exemples de la repressió violenta de manifestacions a Bielorússia, Colòmbia, França, Índia i Myanmar, entre altres. Els vídeos mostren agents encarregats de fer complir la llei utilitzant porres i armes similars, com lathis i sjamboks (fuets) per infligir càstigs, colpejar persones ja immobilitzades, propinar cops perillosos al cap de manera injustificada, i produir asfíxia immobilitzant les persones pel coll.

A mesura que avança el procés de l'ONU per crear un marc regulador internacional, Amnistia i la Fundació Omega reclamen que el comerç d'armes per a l'aplicació de la llei considerades "menys letals" se sotmeti a controls més estrictes, així com la prohibició total de determinat material intrínsecament abusiu, utilitzat per infligir tortura o aplicar la pena de mort.

"Si se'ls dóna un ús indegut, les porres poden provocar lesions greus i fins i tot la mort. Tot i això, el comerç de material per fer complir la llei com aquest continua beneficiant-se d'una sorprenent manca de regulació. Els governs haurien de tenir l'obligació de fer avaluacions rigoroses abans d'autoritzar l'exportació d'aquest material", ha afirmat Verity Coyle, assessora general d'Amnistia Internacional sobre transferències de material militar, de seguretat i policial.

"Alhora, els Estats han de garantir que el personal dels organismes encarregats de fer complir la llei compta amb qualificació i formació sobre com desenvolupar actuacions policials respectuoses amb els drets humans, també en el context de reunions públiques, on s'han produït moltes de les violacions documentades. Existeixen normes internacionals que regulen l'ús de la força per part de la policia, però la nostra investigació demostra que s'incompleixen a tot el món, la qual cosa té conseqüències molt perilloses".

Armes d'ús ampli i abús
Les armes per colpejar, com ara porres, lathis (bastons llargs) i sjamboks (fuets rígids), són el tipus d'arma menys letal més utilitzat entre la policia i les forces de seguretat de tot el món. Aquest ús generalitzat fa que també sigui el material que s'utilitza amb més freqüència de forma abusiva, especialment en el context de la repressió de manifestacions.
Algunes armes i materials menys letals poden tenir un ús legítim per fer complir la llei, sempre que s'utilitzin correctament i d'acord amb les normes internacionals. Els agents de l'ordre s'enfronten a situacions molt diverses que exigeixen la presa de decisions immediates, sovint en circumstàncies de molt estrès i fins i tot de perill. No obstant això, només han de recórrer a l'ús de la força amb el màxim respecte a la llei i tenint degudament en compte els greus efectes que pot tenir sobre diversos drets humans.

D'acord amb els Principis Bàsics de l'ONU sobre l'Ocupació de la Força i d'Armes de Foc pels Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei, la policia només ha de fer ús de la força amb finalitats legítimes d'aplicació de la llei, i no ha d'emprar més força de la necessària per complir amb aquest objectiu. Qualsevol possible dany provocat per l'ús de la força per part de la policia no pot ser més gran que el dany que es pretén evitar. A més, igual que altres mitjans que comporten l'ús de la força, les porres mai no han d'utilitzar-se amb finalitats punitives. Aquestes normes també regeixen per al manteniment de l'ordre en les reunions públiques.

En l'informe "Cops contundents" es demostra que els agents de l'ordre incompleixen habitualment el dret i les normes internacionals de drets humans, atacant manifestants que no representen una amenaça violenta.

L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional i el seu Equip de Verificació Digital (Digital Verification Corps) han analitzat més de 500 vídeos de manifestacions celebrades entre 2011 i 2021, en els quals han identificat i verificat 188 casos d'ús indegut de porres. Per exemple, un vídeo gravat a Hong Kong mostra diversos agents colpejant repetidament amb porres un jove manifestant. Un dels agents li colpeja el cap fent-lo sagnar. Els cops al cap són especialment perillosos i poden arribar a resultar fatals; a més, el dret i les normes internacionals prohibeixen que es posi en risc la vida d'una altra persona tret que sigui inevitable, i únicament en resposta a una amenaça igualment greu. El fonamental és que el vídeo mostra que clarament els agents tenien altres opcions menys lesives per complir amb l'objectiu de detenir el manifestant.

En unes imatges captades a Bielorússia, es veu la policia antidisturbis portar un manifestant escales avall i, tot i que no oposa resistència a l'arrest, un dels agents el colpeja a la part posterior de les cames. Mentre un dels agents el subjecta, el manifestant rep cops de porra a la part posterior del cap i cops de puny en cara i estómac. Quan un subjecte està sota control, els cops de porra són un acte innecessari i desproporcionat i suposen un ús punitiu de l'arma, constitutiu de tortura i de tracte o càstig cruel, inhumà i degradant, la qual cosa suposa alhora una violació del dret internacional.

Ampli ús també a Espanya
Amnistia Internacional ha alertat des de fa anys de l'ampli ús que realitzen els agents de policia a l'estat espanyol d'aquest material antidisturbis per exercir força innecessària o excessiva, podent causar fàcilment lesions injustificades. L'organització ha documentat casos en els quals la utilització de defenses o porres s'ha fet en disconformitat amb els estàndards internacionals de drets humans.

Al juliol d'aquest any, en ocasió de les protestes celebrades a Madrid contra l'assassinat de Samuel Luiz, l'organització va recollir testimonis i va visualitzar imatges que mostraven la utilització de defenses contra manifestants pacífics, així com contra almenys dos periodistes que estaven cobrint aquestes mobilitzacions. Olmo Calvo, fotoperiodista, relatava a Amnistia Internacional com agents de policia van carregar de forma indiscriminada contra persones en actitud pacífica, al carrer Princesa de Madrid. Ell va rebre un primer cop de porra al'esquena i, tot i explicar que era periodista, va rebre un segon cop en la cama, aquesta vegada més fort. "Em vaig allunyar, no volia que em treguessin l'equip ni ficar-me en més problemes". Bruno Thevenin, fotoperiodista, també es trobava cobrint aquestes protestes, i va explicar a Amnistia Internacional que la càrrega policial no es va dirigir contra elements de violècia, sinó que "vam cobrar tots perquè repartien a tothom. Va ser aleatori". Ell va rebre un cop de porra a la mà amb què subjectava la càmera, i va passar tres dies sense poder subjectar pes.

També durant l'estat d'alarma l'organització ha documentat algunes actuacions de gravetat on s'observa un ús desproporcionat i excessiu de la força, com a Màlaga, l'abril de 2020, quan agents del Cos Nacional de Policia van detenir una persona que, una vegada quieta i agenollada, sense mostrar signes aparents de resistència o violència, va rebre diversos cops de porra, una puntada, i ja al terra, una agent li va trepitjar el coll.

Amnistia Internacional també va rebre testimonis i va visualitzar imatges d'ús excessiu de la força amb defenses durant l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya. Va ser el cas de l'Escola Mediterrània, a Barcelona, on alguns policies van colpejar persones en actitud pacífica sense que hi hagués cap amenaça aparent. Un agent de la policia, per exemple, va colpejar Alejandra Rayas al coll i a la cara, en almenys dues ocasions, sense provocació aparent. Com a conseqüència dels cops, Alejandra va presentar traumatisme en l'ull dret i a la cara, amb una fissura en el pòmul i en el nas. El cas d'Alejandra Rayas es troba encara sota investigació del Jutjat d'Instrucció nº7 de Barcelona, a l'espera que es decreti l'obertura de judici.

L'organització demana a les autoritats espanyoles que imparteixin formació estricta i basada en els drets humans en diferents situacions amb la finalitat que els agents de policia utilitzin aquest material antidisturbis segons els estàndards internacionals, per reduir així el risc que es produeixin usos innecessaris o excessius de la força i es causin lesions injustificades.

Amnistia Internacional també sol·licita a les autoritats que els incidents en què agents de policia fan ús de la força siguin adequadament registrats i analitzats per determinar si constitueixen una violació de drets humans. Alhora, qualsevol violació de drets humans perpetrada per agents de policia ha de ser investigada de forma exhaustiva, efectiva i independent, i les autoritats han d'engegar mecanismes efectius per reparar de forma adequada a les víctimes.

El procés de l'ONU
El secretari general de l'ONU ha encarregat a un grup de personal expert que desenvolupi propostes amb l'objectiu de crear un marc internacional per regular el comerç de material que pugui utilitzar-se per infligir tortura o aplicar la pena de mort, entre el qual es troba el material menys letal, com les porres i el gas lacrimògen. Aquest grup ha de presentar els seus resultats a l'Assemblea General de l'ONU de 2022.

Tenint en compte del clar risc d'ús indegut de les armes per fer complir la llei més habituals, qualsevol marc global que pretengui regular el seu comerç ha d'incloure la més gran varietat possible d'aquest tipus de material.

Michael Crowley, adjunt d'investigació de la Fundació d'Investigació Omega, ha assenyalat: "Un nombre cada vegada més gran d'Estats reconeix la necessitat d'abordar el comerç d'armes i material per fer complir la llei en el marc de la lluita global contra la tortura i altres maltractaments. L'actual procés de l'ONU per elaborar normes internacionals comunes és una oportunitat única per regular un comerç que porta dècades fora de control".

"Demanem a tots els Estats que donin suport a la creació d'un instrument mundial jurídicament vinculant que prohibeixi el material i les armes intrínsecament abusius i imposi estrictes controls sobre el comerç de material estàndard per fer complir la llei, a fi de garantir que aquest tipus de material no arribi mai als qui l'utilitzaran per infligir tortura o altres maltractaments. Per aconseguir un veritable canvi, aquesta regulació ha d'incloure aquelles armes que els agents encarregats de fer complir la llei de tot el món solen emprar d'una manera indeguda amb major freqüència, com és el cas de les porres".