Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nous indicis d'ús indegut de gas lacrimògen per part de la policia de diversos països

© Michael Ciaglo/Getty Images

Amnistia Internacional ha publicat avui nous indicis de l'ús indegut de gas lacrimògen per part de les forces de seguretat a diversos països en la segona meitat de 2020, per exemple, durant les protestes entorn de les eleccions d'Uganda, al moviment Black Lives Matter als Estats Units, i en la repressió de manifestants al Líban.

L'organització ha actualitzat el seu lloc web interactiu Tear Gas: An Investigation, que ara inclou nous casos de violacions de drets humans de manifestants pacífics comeses per la policia a tot el món.

Des del llançament del lloc web al juny de 2020, Amnistia Internacional ha verificat incidents recents d'ús indegut de gas lacrimògen a diversos països, com França, Guatemala, l'Índia, Mali, Nigèria, el Perú, Sèrbia i Tunísia.

"El constant ús indegut de gas lacrimògen per part de la policia a tot el món és temerari i perillós, i sovint causa lesions i fins i tot la mort de manifestants pacífics", ha declarat Patrick Wilcken, director adjunt del Programa d'Afers Globals d'Amnistia Internacional.

"La nostra anàlisi actualitzada constitueix una prova més que les forces de seguretat continuen fent un ús indegut d'aquesta arma menys letal a escala massiva. El 2020, amb massa freqüència es va respondre amb violència a manifestants pacífics, fins i tot mitjançant l'ús il·legítim generalitzat de gas lacrimògen, que en determinades circumstàncies pot constituir tortura o altres maltractaments".

"Una vegada més, demanem a les autoritats de tot el món que respectin el dret de manifestació pacífica i facin retre comptes a qui hagi emprat de manera il·legítima gas lacrimògen contra persones que exercien aquest dret".

L'actualització inclou 27 nous casos en 12 països on el gas lacrimògen s'ha utilitzat indegudament; el lloc i la data de cada cas han estat verificats en fonts d'accés públic per investigadors, que han avaluat la seva legitimitat. En total, en el lloc web figuren ara vídeos de més de 100 incidents d'ús indegut de gas lacrimògen en 31 països i territoris.

Morts i lesions causades per l'ús indegut

A Uganda, a la inestabilitat política actual generada després de les disputades eleccions s'ha respost amb un bloqueig d'Internet i amb una repressió que ha inclòs homicidis, pallisses i dispersió violenta de simpatitzants de l'oposició mitjançant l'ús de gas lacrimògen i bales de goma.

Al Líban, els carrers es van omplir de manifestants després de la devastadora explosiódel port de Beirut l'agost de 2020 que va provocar la mort d'almenys 204 persones. Durant les protestes contra la resposta del govern a l'explosió, les forces de seguretat libaneses van fer reiteradament un ús perillós i il·legítim de la força, que va incloure l'ús excessiu de gas lacrimògen, per tractar de controlar les manifestacions.

A Nigèria, a l'octubre de 2020 van esclatar protestes de #EndSars en les quals la població demanava la fi de la brutalitat policial, de les execucions extrajudicials i de l'extorsió a les mans de la Unitat Especial Antirrobatoris (SARS), una unitat policial encarregada de la lluita contra la delinqüència violenta al país. Forces policials i de l'exèrcit van respondre amb l'ús il·legítim de la força, que va incloure el llançament de gas lacrimògen i, segons informes, almenys 12 manifestants pacífics van morir abatuts a trets quan l'exèrcit va obrir foc sobri milers de manifestants en el peatge de Lekki.

En desenes de ciutats dels Estats Units, diversos organismes encarregats de fer complir la llei van llançar gas lacrimògen i altres agents de control de multituds contra manifestants pacífics del moviment Black Lives Matter. Va haver exemples similars d'ús indegut de gas lacrimògen en protestes a Indonèsia, el Perú i Guatemala.

Investigació de fonts d'accés públic

L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va començar a investigar l'ús indegut de gas lacrimògen al món a partir de 2019, principalment mitjançant l'anàlisi de vídeos pujats a plataformes de xarxes socials.

Utilitzant mètodes d'investigació basats en fonts d'accés públic, l'organització ha verificat i assenyalat esdeveniments en els quals es va fer un ús indegut de gas lacrimògen. L'anàlisi l'ha dut a terme l'Cos de Verificació Digital d'Amnistia Internacional, una xarxa d'estudiants de set universitats en quatre continents amb formació en el rastreig i la verificació de contingut de les xarxes socials.

El lloc inclou un vídeo produït amb SITU Research en el qual s'analitzen les característiques funcionals del gas lacrimògen, s'explica el funcionament intern de les municions i es mostra com el seu ús indegut pot mutilar i matar.

Amnistia Internacional ha documentat múltiples formes d'ús indegut del gas lacrimògen per part de la policia, entre les quals figuren: disparar-lo en espais tancats; disparar-lo directament contra persones; usar-lo en quantitats excessives; disparar-lo contra manifestacions pacífiques, i disparar-lo contra grups que tenen menys possibilitats de fugir o són més sensibles als seus efectes, com a menors d'edat, persones grans i persones amb discapacitat.

Un comerç mal regulat

Malgrat el mal ús generalitzat, no s'ha acordat una normativa internacional sobre el comerç del gas lacrimògen i altres substàncies químiques irritants Molt pocs Estats ofereixen informació pública sobre el volum i la destinació de les exportacions de gas lacrimògen, la qual cosa dificulta una vigilància independent.

Amnistia Internacional i la Fundació d'Investigació Omega porten més de dos decennis fent campanya en favor de més controls sobre la producció, el comerç i l'ús del gas lacrimògen i altres armes i material per fer complir la llei. Com a resultat, l'ONU i organismes regionals com a la Unió Europea i el Consell d'Europa han reconegut la necessitat de regular l'exportació d'aquest material.

Gràcies a la feina d'incidència diplomàtica d'alt nivell duta a terme pels més de 60 Estats que integren l'Aliança per un Comerç sense Tortura, amb suport d'Amnistia Internacional i la Fundació Omega, l'ONU està estudiant la possible elaboració de controls sobre el comerç internacional d'armes i material per fer complir la llei, i altres articles, i així evitar el seu ús per cometre tortura i altres maltractaments o aplicar la pena de mort. Amnistia Internacional i la Fundació Omega estan pressionant perquè aquestes mesures incloguin el gas lacrimògen i altres substàncies químiques irritants.