Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nigèria: més de 200.000 persones corren perill de perdre les seves llars


Les autoritats nigerianes han de suspendre les demolicions i els desallotjaments previstos a les àrees portuàries de Port Harcourt que deixaran a més de 200.000 persones exposades a quedar sense llar, afirma Amnistia Internacional en un informe que ha publicat avui.


“Les demolicions previstes probablement enfonsaran encara més en la pobresa centenars de milers de persones pertanyents a la població més vulnerable de Nigèria- va afirmar Tawanda Hondora, director adjunt del Programa d'Amnistia Internacional per a Àfrica-. El govern ha d’aturar els desallotjaments de la zona portuària fins que pugui garantir el compliment de les normes internacionals de drets humans.”

El govern de l'estat de Rivers afirma que la demolició dels molls és necessària per escometre el Pla Mestre de Gran Port Harcourt, projecte de renovació urbana engegat en 2009. La construcció del passeig marítim és una de les característiques principals del pla mestre, que afecta tota la ciutat, però encara no s'han donat a conèixer totes les dades.

“No s'ha consultat degudament cap de les comunitats afectades per aquests plans urbanístics, i el resultat és que condeixen la inseguretat i la incertesa” -va afirmar Tawanda Hondora-. El govern ha de fer tots els esforços per identificar alternatives als desallotjaments i només recórrer a aquests com a últim recurs.”

Les autoritats nigerianes no han elaborat un pla de reassentament  que ofereixi allotjament alternatiu als centenars de milers de persones que probablement seran desallotjades.

El 28 d'agost de 2009, l'assentament portuari de Njemanze va ser enderrocat com a part del pla de reordenació urbana. Es calcula que més de 13.000 persones van ser desallotjades per força sense la deguda notificació. Van perdre les seves llars i, en molts casos, els seus béns i mitjans de vida. Un any després, molts segueixen sense tenir on viure.

Chidi Ekiyor, de 15 anys, dorm sota un pas elevat des que van demolir la casa que habitava amb la seva tia a Njemanze. Chidi va explicar a Amnistia Internacional que l’ havien detingut en cinc ocasions des que va perdre la seva casa. Gairebé totes les nits, ell i els altres nois patien l'assetjament de la policia o d'altres nois majors d’edat que els robaven els diners o els colpejaven.

“El problema és els diners -va explicar a Amnistia Internacional Charity Roberts, mestra d'ensenyament primari que viu en una propietat marcada per ser demolida-.  Ara mateix, la gent no té prou per menjar. Com van a canviar de casa? Hi ha persones [la subsistència de les quals depèn de la ribera del riu [per pescar, etc.] Què faran ara?”

El govern de l'estat de Rivers afirma que ha elaborat un pla d'expropiacions, adquirint totes les propietats de la zona portuària i pagant als propietaris una indemnització per elles. No obstant això, conformement a aquest pla, les persones en règim de lloguer, que són la immensa majoria de la població portuària, són ignorades per complet i no poden reclamar cap dret. Tampoc s'ha ofert alternativa alguna als propietaris d'habitatges que no desitgen vendre la seva casa.

“Nigèria ha aprovat legislació que protegeix als arrendataris enfront dels arrendadors sense escrúpols. Resulta hipòcrita, com a mínim, que quan el propi govern estatal es converteix en arrendador, se salti les seves pròpies normes”, va afirmar Tawanda Hondora.

Amnistia Internacional demana a les autoritats nigerianes que detinguin tots els desallotjaments forçosos fins que s'hagin adoptat totes les garanties necessàries perquè el desallotjament es dugui a terme conforme al dret internacional dels drets humans, la qual cosa inclou l'elaboració d'un pla de reassentament que proporcioni habitatge alternatiu adequat als residents. Les autoritats han de dur a terme un genuí procés de consulta pública sobre el Pla Mestre de Gran Port Harcourt i garantir que aquest s'ajusta a les normes internacionals, en particular a les relatives al dret a un habitatge adequat.

Amnistia Internacional ha expressat també la seva preocupació per l'ús excessiu de la força, inclòs l'ús il·legítim d'armes de foc, per part de les forces de seguretat en dur a terme els desallotjaments forçosos. A l'octubre de 2009, almenys 12 persones van ser impactades per trets i ferides de gravetat, i una va resultar morta, en el moll de Bundu, quan efectius de seguretat armats van obrir foc contra la multitud que protestava pels plans de demolició a la zona.

Notes per a periodistes:

Al 2007, l'empresa Arcus GIBB amb base a Sud-àfrica va ser contractada per desenvolupar un “pla mestre” per Port Harcourt que guiés el desenvolupament de la ciutat en els propers 50 anys. El pla es va engegar a l'abril de 2009 i afecta tota la ciutat i algunes zones circumdants. La “construcció del passeig marítim” n'és un dels elements principals.

El Pla Mestre de Port Harcourt no s'ha donat a conèixer públicament

A través de la campanya Exigeix Dignitat, llançada al maig de 2009, Amnistia Internacional demana als governs de tot el món que adoptin les mesures necessàries per prohibir i evitar els desallotjaments forçosos, inclosa l'adopció de lleis i polítiques d'acord amb el dret internacional dels drets humans.

Exigeix Dignitat persegueix la fi de les violacions de drets humans que originen i agreugen la pobresa a tot el món. La campanya mobilitzarà persones de tot el món per exigir que governs, empreses i altres agents influents escoltin les veus d'aquells que viuen en la pobresa i reconeguin i protegeixin els seus drets.