Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nigèria: La brutalitat de Boko Haram contra les dones i les nenes demana una resposta urgent

Un nen camina per una azona cremada per Boko Haram // AUDU ALI MARTE/AFP via Getty Images
  • Atacs recents en l'estat de Borno caracteritzats per crims de guerra, inclosos violació i altres actes de violència sexual, així com assassinats i saquejos massius.
  • Les autoritats nigerianes i els seus associats han de proporcionar aliments i serveis a la comunitats afectades.
  • Nova investigació d'Amnistia Internacional.

Els combatents de Boko Haram van sotmetre dones i nenes a violacions i altres actes de violència sexual, que constitueixen crims de guerra, durant atacs recents en el nord-est de Nigèria, revela una nova investigació d'Amnistia Internacional.

Al febrer i març de 2021, Amnistia Internacional va entrevistar 22 persones en un grup de pobles de l'estat septentrional de Borno que Boko Haram ha atacat en reiterades ocasions des de finals de 2019. En violents atacs, els combatents de Boko Haram van matar els qui tractaven de fugir i van saquejar bestiar, diners i altres objectes de valor.

"Al mateix temps que continua el seu implacable cicle d'homicidis, segrestos i saquejos, Boko Haram sotmet dones i nenes a violacions i altres actes de violència sexual durant els seus atacs. Aquestes atrocitats són crims de guerra", ha declarat Osai Ojigho, directora d'Amnistia Internacional Nigèria.

"Les comunitats atacades han estat abandonades per les forces que haurien de protegir-les, i tenen dificultats per obtenir un reconeixement o una resposta als horrors que han sofert. Les autoritats nigerianes han d'abordar aquesta qüestió amb urgència".

"La Cort Penal Internacional ha d'obrir immediatament una investigació completa sobre les atrocitats comeses per totes les parts i garantir que els responsables reten comptes dels seus actes, inclosos els crims contra dones i nenes".

Després de reiterats desplaçaments, la majoria de les comunitats afectades s'han traslladat a zones controlades per les forces armades, encara que moltes no han rebut encara cap ajuda humanitària.

Violacions i altres actes de violència sexual

Segons supervivents i testimonis, es van produir atacs en els quals es van cometre actes de violència sexual en almenys cinc pobles de l'estat de Borno pertanyents a la zona de govern local de Magumeri. Durant les incursions, que es van perpetrar normalment de nit, els combatents de Boko Haram van violar dones i nenes a qui sorprenien a casa o mirant de fugir.

Una dona va ser agredida físicament per combatents de Boko Haram quan fugia d'un atac a finals de 2020. Es va arrossegar fins a una casa on es va amagar juntament amb els seus fills, i va veure als combatents tornar i entrar en una casa veïna.

Va dir: "A la casa del costat, vaig començar a sentir a unes dones que cridaven i xisclaven i ploraven. Jo estava molt espantada. Després d'uns minuts, potser 30 minuts, vaig veure els homes sortir de la casa. Eren cinc o sis amb les seves armes. Després, les dones estaven desorientades".

Amnistia Internacional va entrevistar tres persones més que van ser testimonis dels fets i que van descriure de forma similar el mateix atac, inclosos els crits de les dones i veure-les molt afectades després que Boko Haram marxés. Una remeiera tradicional va dir que, després de l'atac, va atendre diverses dones que havien estat violades.

La mateixa remeiera havia tractat dues supervivents més, una d'elles menor de 18 anys, després d'un atac de Boko Haram a un altre poble. Va dir: "Podia veure el dolor en els seus rostres. [La primera supervivent] em va explicar el que havia passat. Vaig veure les seves parts íntimes. Estaven molt inflamades. Així que vaig entendre que l'havien violat més d'una o dues persones. Ella estava patint".

Una altra dona va explicar a Amnistia Internacional que, durant el mateix atac, els combatents van disparar la gent que fugia i després van anar a casa seva i la van agredir sexualment. Va dir: "Els homes van entrar a la meva habitació. Els vaig preguntar què volien. Van prendre les meves joies i pertinences. Després van caure damunt meu".

Algunes persones que van presenciar els fets també van dir que Boko Haram havia segrestat dones durant diversos atacs a qui s'emportaven en motocicletes. Les dones havien estat retornades al seu poble dies després, amb clars signes de trauma.

La violació i altres formes de violència sexual constitueixen crims de guerra en el context del conflicte, tal com defineix l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

Cap supervivent entrevistada per Amnistia Internacional semblava haver tingut accés a serveis de salut. L'estigma i la por a les repercussions fan que aquests incidents es denunciïn poc, fins i tot dins de les comunitats afectades. Almenys una de les supervivents segueix patint complicacions de salut uns mesos després.

L'avortament és il·legal a Nigèria, excepte quan corre perill la vida de la mare, la qual cosa fa que les supervivents de violació no tinguin accés a un avortament sense riscos i legal.

Homicidis i saquejos

Durant els atacs, els combatents de Boko Haram van robar gairebé tot el que van poder trobar. Els qui van presenciar els fets van explicar sistemàticament que els combatents arribaven en motocicletes i a peu, i després disparaven a l'aire. En diversos atacs, Boko Haram va assassinar civils que fugien; en un atac, diverses persones grans que no van poder fugir van ser assassinades dins de casa seva.

Els combatents anaven moltes vegades casa per casa, aplegant bestiar i robant objectes valuosos com ara diners, telèfons mòbils, joies i roba. Els testimonis van dir que els combatents carregaven el producte del saqueig en les seves motocicletes o en rucs del poble. Per robar bestiar, solien obligar homes joves a portar als animals al bosc.

Un home de 40 anys el poble dels quals va ser assaltat, va explicar a Amnistia Internacional: "Abans, si venies a casa, veies que teníem vaques i cabres. No en tenia moltes, només unes quantes, però estava satisfet amb això. Ara no tenim res... Ens ho han tret tot".

Alguns combatents portaven uniformes de les forces armades nigerianes i uns altres, el vestit tradicional de la regió. Els qui van presenciar els fets sabien que els perpetradors pertanyien a Boko Haram i no a la forces armades nigerianes per diverses raons: els van sentir parlar en llengües habituals entre els membres de Boko Haram; arribaven en motocicletes i no en vehicles militars; i vestien una combinació d'adornaments. Fins i tot els que portaven uniformes militars nigerians robats solien calçar sandàlies o anaven descalços en lloc de portar botes militars.

Molts testimonis van dir també que entre l'atacants hi havia alguns adolescents d'entre 15 i 17 anys, juntament amb homes d'entre 20 i 30.

Cal una resposta urgent

Després dels reiterats atacs dels últims mesos, la comunitats d'aquest grup de pobles van fugir a zones situades dins de perímetres establerts per les forces armades nigerianes. Moltes persones es van establir a menys d'un quilòmetre d'un camp per a poblacions internament desplaçades fora de Maiduguri. Algunes van mirar d'instal·lar-se en el camp, però els van dir que estava ple.

Pel que sembla, fa dos mesos, les autoritats del camp per a persones internament desplaçades veí van visitar la gent i van anotar-ne els noms, però ningú havia tornat des de llavors, segons totes les persones desplaçades a aquest lloc a qui va entrevistar Amnistia Internacional. Moltes dones segueixen sentint frustració perquè ningú del govern o de la comunitat humanitària ha parlat amb elles per entendre que es va agredir específicament les dones durant els atacs i saber l'ajuda que necessiten ara. Moltes van afegir que desitjaven que el govern reconegués els fets i demanés perdó, i fes comparèixer els perpetradors davant la justícia.

Mesos després d'establir-se prop del camp per a persones desplaçades, les comunitats no han rebut encara cap ajuda com ara aliments, allotjament o atenció mèdica. A principis de març, va morir una nena de poca edat i la seva família va explicar a Amnistia Internacional que estava desnodrida i que creien que això havia contribuït a la seva mort. Totes les persones desplaçades prop del camp van parlar de la fam generalitzada.

Una dona va explicar a Amnistia Internacional: "Necessitem ajuda alimentària. Pertot arreu hi ha nens i nenes desnodrits. Algunes de les dones van al camp, [però els] van dir que marxessin. Algunes estan pidolant. Alguns [de nosaltres] estem venent les nostres pertinences".

"Aquesta és una crisi humanitària que està empitjorant dia a dia. Les autoritats nigerianes i els seus associats han d'actuar ara per ajudar els qui més ho necessiten i garantir que aquesta horrorosa situació no segueix empitjorant", va concloure Osai Ojigho.

Informació complementària

El conflicte en el nord-est de Nigèria ha creat una crisi humanitària que ja ha provocat el desplaçament de més de 2.000.000 persones. Boko Haram ha atacat sovint treballadors i treballadores d'ajuda humanitària que intenten respondre a la crisi.

Amnistia Internacional ha documentat reiteradament crims de dret internacional i altres violacions greus del dret internacional dels drets humans i humanitari en el nord-est de Nigèria.

Les autoritats nigerianes no han adoptat cap mesura real per investigar i jutjar els crims comesos per Boko Haram o les forces de seguretat nigerianes, inclosos els crims de violència sexual. El passat mes de desembre, la fiscal cap de la Cort Penal Internacional va anunciar que la seva oficina havia conclòs, després de deu anys, l'examen preliminar de la situació de Nigèria i que havia trobat indicis suficients de crims per obrir una investigació completa. No s'ha iniciat encara cap investigació formal.

El conflicte segueix tenint un terrible impacte en la població civil, com es documenta en els informes d'Amnistia Internacional sobre l'experiència de les dones, els nens i les nenes, i les persones grans.