Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nigèria: 1.320.000 signatures per acabar amb la pena de mort

amnistia amni,
Amnistia Internacional ha lliurat a l'ambaixada nigeriana les signatures recollides a través de la pàgina web www.amnistiapornigeria.org per demanar al govern de Nigèria que acabi amb la pena de mort al país. Ara, l'organització de drets humans a través d'aquestes signatures demana a l'executiu nigerià que adopti una moratòria per a totes les execucions sentenciades fins al moment. Una mesura que per a Amnistia Internacional podria suposar un gran avenç, així com un pas previ per a la fi de la pena de mort al país africà. Pena de mort a Nigèria A Nigèria es continua condemnant persones a pena de mort mitjançant lapidació per delictes relacionats amb la sexualitat. Durant el 2003 i el 2004 no es van dur a terme execucions a Nigèria, no obstant això tant els tribunals superiors com els tribunals de la llei islàmica del nord del país van seguir dictant condemnes a mort. Les normes penals basades en la llei islàmica preveuen la pena de mort per delicte de fornicació. La pena de mort continua estant prevista per la llei a Nigèria i la constitució de la República Federal de Nigèria de 1999 no en prohibeix l?aplicació. Des de juliol del 2003, més de 480 persones estan condemnades a mort, 11 d'elles dones. Amnistia Internacional considera que la pena mort constitueix una violació extrema dels drets humans. En el cas de Nigèria, l'aplicació de la pena de mort relacionada amb la sexualitat és especialment discriminatòria amb les dones que tenen una situació social i econòmica desfavorida. A l'octubre del 2004, el Grup d'Estudi Nacional sobre la Pena de Mort, que havia estat establert pel propi President de Nigèria, va publicar el seu informe en el qual com a conclusió recomanava la imposició d'una moratòria de totes les execucions fins que el sistema de justícia nigerià pogués garantir judicis justos. El Govern nigerià encara no ha adoptat aquesta moratòria. Informació general En relació amb les informacions vinculades a la ratificació de la condemna a mort per lapidació a Amina Lawal i a Safiya Husaini que continuen circulant per internet, Amnistia Internacional vol aclarir que no és la font d'aquestes informacions, ja que ambdues dones van ser absoltes gràcies a la pressió internacional que es va realitzar sobre aquests casos. Amina Lawal, dona de 31 anys nigeriana, va ser condemnada a morir lapidada per un tribunal de la Xara al març de 2002 acusada de tenir un fill fora del matrimoni. Sota la legislació de la Xara, en vigor a 12 estats del nord de Nigèria des de 1999, aquest fet és suficient per ser declarat culpable d'un crim d'adulteri i pot tenir com a càstig la pena de mort per lapidació. El 25 de setembre de 2003 Amina Lawal va ser absolta ja que el tribunal va considerar que no va tenir oportunitat de defensar-se. Safiya Husaini, de 35 anys i mare de cinc fills, va ser absolta per un tribunal islàmic nigerià d'apel·lació d'una condemna imposada l'octubre de 2001 per un suposat delicte d'adulteri. El 26 de març de 2002 la cort va anul·lar la condemna pels errors processals registrats en el judici. (14/03/2005)