Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Nicaragua: un any després de l'inici de la crisi, la repressió és la que governa

© REUTERS

Després d'un any de l'inici de la crisi a Nicaragua, malgrat les múltiples crides dels organismes internacionals i de l'esforç decidit de la societat civil de trobar una sortida ràpida que respecti els drets de la població, el govern del president Ortega continua amb la seva estratègia de repressió i violació de drets humans.

“L'espiral de violència estatal no s'acaba a Nicaragua. En lloc de prendre totes les mesures al seu abast per a garantir que la violència cessi, les autoritats continuen instaurant un ambient de terror, on qualsevol intent per exercir la llibertat d'expressió i el dret a reunió pacífica és castigat amb repressió”, ha declarat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

“Un cop més, el govern del president Ortega ha respost amb un desplegament policial excessiu que només busca espantar, infondre por i impossibilitar l'exercici de drets”.

Durant la setmana passada, Amnistia Internacional va rebre nombroses denúncies de detencions arbitràries, obstacles a l'exercici de la llibertat d'expressió i fustigació a periodistes.

En aquest context, el jove Yader Parajón, activista i germà d'una de les víctimes mortals de les protestes, va ser detingut amb violència el 16 d'abril. Yader va explicar a Amnistia Internacional que va ser detingut per agents de la policia mentre caminava prop de casa seva i el van portar a una delegació policial. Va denunciar que durant els gairebé sis dies que va estar detingut, no va tenir accés a assistència legal, no va poder notificar o veure a la seva família i mai se'l va informar del motiu de la seva detenció.

Segons la informació que Amnistia Internacional va rebre, el 17 d'abril, en el marc de la convocatòria ciutadana per a una marxa pacífica organitzada en les vespres de l'aniversari de la crisi, es va registrar un ostentós desplegament policial a la ciutat de Managua en diferents punts de la ruta de la marxa. A més, agents policials van voltar el punt principal de trobada de les persones manifestants i les zones limítrofes, impedint l'inici de la marxa i la sortida temporal de les persones que es trobaven en el lloc.

Així mateix, un activista va informar a Amnistia Internacional que va observar quan la policia va dispersar amb bombes atordidores i de gasos lacrimògens a un grup de persones que es manifestava en una zona limítrofa al punt de convocatòria de la marxa.

En aquest marc, es va registrar la detenció de desenes de persones manifestants i un periodista. A més, es van rebre reportis d'intimidació per presumptes grups parapoliciales, els qui recorrien la zona de la protesta a bord de motocicletes i camionetes.

Per part seva, la Policia Nacional va assetjar fortament les celebracions religioses de caràcter públic el 19 d'abril. En aquest context, Amnistia Internacional va ser informada sobre la intimidació exercida per la policia contra els participants de la celebració religiosa del viacrucis.

Per exemple, a la ciutat de Tipitapa, moltes persones van haver de desistir de la seva participació en la commemoració religiosa davant la presència de múltiples agents de policia, els qui prenien fotos i vídeos d'alguns feligresos. El mateix dia, segons la informació disponible, el viacrucis de la Managua va acabar amb centenars de persones buscant resguard a l'interior de la catedral, mentre la policia voltava la zona.

“Durant el primer aniversari de l'inici de les protestes, el govern del president Ortega va tenir l'oportunitat de mostrar-li al poble nicaragüenc i a la comunitat internacional que el compliment dels seus compromisos en matèria de drets humans transcendeix un discurs que es recita constantment en una taula de negociació o en fòrums internacionals,” ha explicat Erika Guevara Rosas.

“Lamentablement, les autoritats van demostrar que la seva estratègia per a sortir de la crisi, lluny de garantir justícia, veritat i reparació, inclou continuar reprimint qualsevol forma de protesta o dissidència i intentar silenciar als mitjans de comunicació independents. El suposat compromís del govern amb una solució a la crisi de drets humans ha de reflectir-se als carrers de Nicaragua.”