Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Nicaragua: les autoritats intensifiquen la repressió i cometen greus violacions de drets humans

Manifestació a Nicaragua contra el govern. Foto: Reuters/Oswaldo Rivas

Des de principis de juny, el govern del president Daniel Ortega ha intensificat l'estratègia per a la repressió en una operació coneguda com a "Operació Neteja", adreçada ontra les persones que protestaven, duent a terme detencions arbitràries, tortura i l'ús generalitzat i indiscriminat de força letal per part de la policia i forces parapoliciales fortament armades, ha manifestat avui Amnistia Internacional en un nou informe.

Publicat sis mesos després que comencés una onada de repressió com a resposta a les protestes públiques per les reformes de la seguretat social Sembrando el terror: De la letalidad a la persecución en Nicaragua documenta possibles violacions greus de drets humans i crims de dret internacional que han comès les autoritats de Nicaragua entre el 30 de maig i el 18 de setembre.

"El president Ortega no només va desplegar a la policia per detenir arbitràriament i torturar manifestants, sinó que també va recórrer a grups parapoliciales fortament armats per matar, ferir i intimidar els qui tenien la valentia de lluitar contra la seva estratègia repressiva", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

"Les autoritats nicaragüenques han de desmantellar i desarmar immediatament totes les forces parapolicials i garantir que la policia només utilitzi la força quan sigui legítima, proporcional i necessària durant les manifestacions, si s'escau. En lloc de criminalitzar els qui protesten qualificant-los de "terroristes" i de "colpistes", el president Ortega ha de garantir els drets de les persones a la reunió pacífica i a la llibertat d'expressió".

Després del primer informe d'Amnistia Internacional sobre la crisi de finals de maig, la nova investigació documenta que el govern va mantenir i va intensificar la seva estratègia deliberadament letal per a la repressió, amb la intenció de frenar les protestes i castigar els qui hi participaven. El president Ortega i la vicepresidenta Murillo han dirigit aquesta estratègia, demonitzant sovint els qui protesten, per justificar la repressió violenta i negant qualsevol violació de drets humans.

A 18 de setembre, almenys 322 persones han perdut la vida, en la seva majoria a les mans d'agents estatals, i més de 2.000 han resultat ferides. Entre les persones mortes 22 eren policies. Segons informes, a 18 d'agost les autoritats nicaragüencs havien presentat càrrecs contra almenys 300 persones per participar en les protestes. No obstant això, Amnistia Internacional no ha tingut coneixement de cap persona processada o detinguda per violacions de drets humans o de crims de dret internacional, com ara tortura i execucions extrajudicials.

Grups parapolicials armats amb armes de guerra

Les autoritats estatals han fet un ús cada vegada més generalitzat de grups parapolicials armats amb armes d'ús militar, que treballen sovint conjuntament amb la policia, per dissuadir de les protestes, terroritzar la població i destruir les barricades aixecades per manifestants. En el setge a la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua a Managua, el 13 de juliol, per exemple, grups parapolicials fortament armats van atacar indiscriminadament els i les estudiants que es protegien al campus, van matar-ne dos i van ferir almenys 16 més, mentre la policia bloquejava les sortides i deixava més de 200 persones atrapades a l'interior.

Amnistia Internacional ha documentat policies i grups parapolicials armats amb fusells tipus AK; fusells de franctirador Dragunov, Remington M24 i FN SPR; metralladores RPK i PKM, i fins i tot llançagranades portàtils PG-7. L'ús d'algunes d'aquestes armes de guerra està prohibit en tasques de seguretat pública.

Encara que algunes de les persones que protestaven van utilitzar morters de fabricació casolana i, segons informes, una minoria va recórrer al ús d'armes de foc com escopetes i fusells, això no justifica que les autoritats utilitzessin "de manera generalitzada, desproporcionada i en la seva major part indiscriminada" mitjans letals contra totes les persones que protestaven. En el seu lloc, les autoritats haurien d'haver respost amb la mínima força necessària per restablir la seguretat pública.

L'informe documenta sis possibles execucions extrajudicials, que constitueixen delictes de dret internacional. Una d'elles va ser la de Leyting Chavarría, de 16 anys, que va rebre un tret en el pit quan la policia i grups parapoliciales van atacar unes barricades a la ciutat de Jinotega. Segons testimonis, un policia antidisturbis va matar Chavarría, que només portava una fona o tirador.
La policia antidisturbis també va matar presumptament Faber López, un dels seus propis agents. Encara que el govern va culpar de la seva mort uns "terroristes", la seva família va dir que el cadàver no tenia ferides de bala, però sí que mostrava senyals de tortura. La vigília de la seva mort, López havia trucat a la seva família per dir que anava a renunciar i que si no contactava amb ells l'endemà seria perquè els seus companys l'havien matat.

Tortura i detencions arbitràries

L'informe també destaca set casos de probable detenció arbitrària, així com violacions del degut procés, que van ser part de l'estratègia del govern per dissoldre el moviment de protesta. També revela que les autoritats van utilitzar la tortura per castigar els qui protestaven, fabricar proves i obtenir informació sobre l'organització i el lideratge dels qui es manifestaven.

Amnistia Internacional documenta almenys 12 casos de possibles tortures, inclòs un de tortura sexual d'una dona jove en un centre de detenció oficial. En diversos casos, les víctimes tenien encara lesions físiques quan van ser entrevistades, més d'un mes després d'haver estat torturades.

Un nombre cada vegada més alt de víctimes de violacions de drets humans ha decidit no presentar denúncia davant les autoritats nicaragüenques per por a represàlies. En lloc de realitzar investigacions puntuals, imparcials i exhaustives sobre les violacions de drets humans, les autoritats han assetjat i amenaçat sovint les víctimes i les seves famílies.

Desplaçament intern i migració forçada

La crisi ha causat el desplaçament intern i la migració forçada de milers de persones. El 31 de juliol, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va anunciar que gairebé 8.000 persones procedents de Nicaragua havien demanat asil a Costa Rica, mentre que 15.000 més tenien cita per sol·licitar asil en les següents setmanes.

"Amb l'adopció d'estratègies cada vegada més despietades i sofisticades per reprimir al seu propi poble, el president Ortega ha empitjorat la pitjor crisi de drets humans de Nicaragua en dècades, obligant milers de persones a abandonar casa seva i buscar seguretat en altres parts del país o a la veïna Costa Rica. El govern d'Ortega ha de posar fi immediatament a la repressió violenta", conclou Erika Guevara-Rosas.

L'informe es basa en sengles visites d'investigació a Nicaragua i Costa Rica realitzades al juliol i setembre, respectivament, en les quals Amnistia Internacional va fer 115 entrevistes i va documentar 25 casos de violacions de drets humans. A més, un equip de persones expertes va examinar més de 80 peces de material audiovisual i fotogràfic per proporcionar una anàlisi contextual a l'informe.

Informació addicional

   Sembrando el terror: De la letalidad a la persecución en Nicaragua (investigació, 18/10/2018).
    Nicaragua: el govern evidencia responsabilitat en violacions de drets humans en evitar l'escrutini internacional (notícia, 31/08/2018).
    Nicaragua: el Govern ha de posar fi a la repressió després de tres mesos de matança (noticia, 18/07/2018).
   Disparar a matar: Estrategias de represión de la protesta en Nicaragua (informe, 29/05/2018).