Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nens i nenes soldats: La resposta internacional, insuficient per protegir-los

  • 21/5/08 - Els esforços per posar fi al reclutament i utilització de menors com a soldats arriben massa tard i són insuficients per a molts nens i nenes.
amnistia amni,
Madrid/Nova York.- Malgrat alguns avanços, els esforços per posar fi al reclutament i utilització de menors com a soldats arriben massa tard i són insuficients per a molts nens i nenes ?diu l'informe Nens i nenes soldats. Informe Global 2008, publicat avui per la Coalició per acabar amb la Utilització de Nens Soldats?. Segons l'informe, ni el consens pràcticament universal que els menors no han de ser utilitzats com a soldats, ni els enèrgics esforços internacionals ?liderats per les Nacions Unides? per posar fi al fenomen, han aconseguit protegir desenes de milers de nens i nenes de la seva participació en la guerra. On sorgeix un conflicte armat és gairebé inevitable que els menors acabin participant en ell com a soldats. L'informe documenta la legislació, la política i la pràctica en qüestió de reclutament militar en més de 190 països del món ?entre exèrcits tant en guerra com en temps de pau-, així com la utilització del menor com a soldat pels grups armats no estatals. ?El compromís de la comunitat internacional d'acabar amb la flagell mundial que representa la utilització de menors com soldats a no pot posar-se en dubte, però els esforços actuals no són suficients ?diu la Dra. Victòria Forbes Adam, directora de la Coalició?. Les lleis, polítiques i pràctiques ara s?han de traduir en un canvi real que mantingui els nens i les nenes fora del conflicte armat d'una vegada per sempre.? En els últims quatre anys s'han produït canvis positius. Les investigacions de la Coalició mostren que el nombre de conflictes armats en els quals estan involucrats menors ha descendit de 27 l'any 2004, a 17 a finals de 2007. En aquest període, desenes de milers de nens i nenes han estat alliberats d'exèrcits i grups armats en concloure els llargs conflictes a l'Àfrica Subsahariana i altres parts del món. Però l'informe mostra que desenes de milers de nens i nenes continuen estant a les files dels grups armats no estatals d'almenys 24 països i territoris diferents. Tampoc ha millorat molt la pràctica governamental: les forces governamentals van desplegar menors en nou situacions de conflicte armat, només una menys que les 10 documentades en l'últim Informe Global, publicat el 2004. Segons la Dra. Forbes Adam, ?les estratègies actuals no han tingut l'efecte desitjat. Per assolir un major progrés és necessari que es reconegui que la qüestió dels nens i nenes soldats no és només rellevant per als especialistes en els drets del nen, sinó que ha de formar part de l'agenda de totes les persones que treballen en prevenció i resolució de conflictes, en consolidació de la pau i en desenvolupament?. Myanmar (Birmània) ha seguit sent el govern més persistent en aquesta pràctica. En les seves forces armades, implicades des de fa molt temps en operacions contra insurgents, en què hi ha un seguit de grups ètnics armats, encara hi havia milers de menors, alguns fins i tot de 11 anys d'edat. També se servien de menors les forces governamentals del Txad, la República Democràtica del Congo, Somàlia, el Sudan, Uganda i el Iemen. Les forces de defensa d'Israel van utilitzar com escuts humans nens i nenes en diverses ocasions, i fins a mitjan del 2005 les forces britàniques van desplegar diversos menors de 18 anys a l'Iraq. L'incompliment de les obligacions internacionals pels governs no s?acaba aquí. En 14 països almenys, nens i nenes han estat reclutats en les forces auxiliars vinculades amb els exèrcits nacionals, en els grups de defensa civil locals creats per donar suport a les operacions en contra d'insurgents, o en les milícies il?legals i grups armats que els exèrcits nacionals utilitzen com apoderats. També s'han utilitzat nens i nenes com espies. En alguns països, en lloc d'ajudar-los a tornar amb les seves famílies i a les seves comunitats, les forces governamentals han empresonat els nens i nenes soldats que havien escapat, que s'havien rendit o que havien estat capturats. Burundi, Israel i els Estats Units figuraven entre els països que s'al?legava que havien maltractat o torturat menors detinguts que se sospitava havien estat associats amb grups armats. Segons la Dra. Forbes Adam, ?donada l'obligació que pesa sobre els governs de protegir els menors de participació en conflictes armats, no hi ha excusa possible perquè les forces armades de cap país utilitzin il?legítimament nens i nenes per a fins militars ni cometin altres violacions dels seus drets humans?. També han utilitzat nens i nenes en combat els grups armats d'almenys 18 països o territoris. Han exposat aquests nens ?alguns fins i tot menors de 12 anys d'edat?, a la mort i a sofrir lesions i trauma psicològic. A l?Afganistan, a l?Iraq, en el Territori Palestí Ocupat i al Pakistan, es van utilitzar adolescents per perpetrar ataquis suïcides. ?Els grups armats representen el major repte ?explica la Dra. Forbes Adam?. El dret internacional té un impacte limitat a l'hora de dissuadir els grups armats d?utilitzar els menors com a soldats. Molts grups concedeixen poc valor a les normes internacionals, i comptar amb una força de combat és per a ells una necessitat molt més imperiosa que qualsevol altra consideració. És imprescindible que encarem aquesta realitat i desenvoluparem estratègies noves.? L'informe de la Coalició també subratlla el fet que les persones a càrrec de dissenyar i implementar els programes de desarmament, desmobilització i reintegració (DDR) no tenen en compte les bones pràctiques acumulades al llarg d'anys sobre com alliberar nens i nenes de les files de forces combatents i assistir-los en la seva rehabilitació i reintegració. Rarament es disposa de finançament sostingut per donar suport a llarg termini als nens i nenes que han estat soldats. A la República Democràtica del Congo, per exemple, un finançament amb retards, imprevisible i a curt termini, combinat amb la mala planificació i la mala gestió del programa de DDR, s'ha traduït en què uns 14.000 ex nens i nenes soldats hagin quedat exclosos del suport a la reintegració. Les qui més perden són les nenes. És ben coneguda la presència de nenes entre les forces de combat, com a combatents i no combatents, i com víctimes d'esclavitud sexual, violació i altres formes de violència sexual. No obstant això, l'aclaparadora majoria de les nenes soldats no són identificades i no figuren en programes oficials de DDR. A Libèria, on el programa de DDR va finalitzar a finals del 2004, només una mica més de la quarta part de les 11.000 nenes que se sap van estar associades amb les forces combatents, figurava en el programa oficial de DDR. En aquest cas, com en tants d?altres, milers de nenes van tornar a les seves comunitats de manera informal, sense que s'atenguessin es seves complexes necessitats mèdiques, psicosocials i econòmiques. ?Desenes de milers de menors ?nenes, en particular? es tornen pràcticament invisibles durant el procés de desmobilització i reintegració ?diu la Dra. Forbes Adam?. No és que les seves necessitats i vulnerabilitat no es reconeguin; és simplement que no s'apliquen les lliçons apreses i això és el que està perjudicant aquests nens i nenes, i el seu futur.? El persistent reclutament militar de menors en temps de pau està obstaculitzant el progrés cap a una norma global que prohibeixi el reclutament militar o la utilització de menors en hostilitats. Almenys 63 governs ?entre ells el britànic i el nord-americà?, permeten el reclutament voluntari d'adolescents de 16 i 17 anys d'edat, malgrat que en molts països l'edat adulta no s'aconsegueix fins als 18 anys. Els joves reclutes, als quals es considera massa joves per votar o per comprar begudes alcohòliques, són sotmesos a la disciplina militar i a activitats perilloses i queden exposats a abusos. Perseguir activament el reclutament de menors, sovint de famílies pobres, posa en dubte la sinceritat del compromís d'aquests governs de protegir la infància i fa dubtar que tal reclutament sigui veritablement voluntari. ?L'any 2012 marcarà el desè aniversari de la promulgació del tractat internacional sobre nens soldats ?assenyala la Dra. Forbes Adam?. Al llarg dels quatre pròxims anys la comunitat internacional ha d'honrar la seva promesa de posar fi a la utilització de nens i nenes en els conflictes armats.? Informació addicional L'Informe Global cobreix el període d'abril del 2004 a octubre del 2007. Conté informació detallada sobre reclutament militar i utilització de nens i nenes com a soldats, iniciatives d'alliberament i de reintegració, i iniciatives de justícia ?quan és rellevant?, en 197 països. La Coalició per a acabar amb la Utilització de Nens Soldats va ser formada el 1998 per organitzacions de drets humans i humanitàries. La meta de la Coalició és posar fi a la utilització de nens i nenes soldats, és a dir, de menors de 18 anys, impedir que els reclutin, aconseguir el seu alliberament de forces i grups armats, i promoure el seu retorn a la vida civil. La Coalició treballa amb socis i organitzacions no governamentals locals de moltes regions del món. Disposeu de més informació a: COMUNICAT en català: http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/2008-05-21_MENORES-S OLDADO/comunicat2008-05-23_SOLDAT_cat.doc Document de DADES I XIFRES en castellà: http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/2008-05-21_MENORES-SOLDADO/DATOS_CIFRAS.doc TESTIMONIS de menors soldats en castellà: http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/2008-05-21_MENORES-SOLDADO/TESTIMONIOS.doc RESUM de l'informe en castellà: http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/2008-05-21_MENORES-SOLDADO/RESUMEN.doc EXTRACTE de l'informe en castellà: http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/2008-05-21_MENORES-SOLDADO/EXTRACTO.doc (21/05/2008)