Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Myanmar: nous indicis de violacions de drets humans en operació militar en curs a Rakhine

Foto: AFP/Getty Images

Les forces de seguretat de Myanmar han bombardejat poblats i bloquejat l'accés de la població civil a aliments i assistència humanitària a l'estat de Rakhine, en el marc d'una operació repressiva empresa després dels atacs armats de l'Exèrcit d'Arakan a principis de gener. Les forces de seguretat també han fet ús de lleis imprecises i repressives per a detenir a civils a la zona.

“Aquestes operacions ens recorden un cop més que les forces armades de Myanmar actuen sense cap consideració cap als drets humans. El bombardeig dels nuclis de població habitats i la retenció de subministraments alimentaris són injustificables en qualsevol circumstància”, ha manifestat Tirana Hassan, directora de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional ha rebut informes segons els quals divisions de les forces armades implicades en atrocitats comeses contra la població rohingya a l'agost i setembre de 2017 han estat desplegades de nou a l'estat de Rakhine durant les últimes setmanes.

“Malgrat la condemna internacional de les atrocitats comeses per les forces armades de Myanmar, totes les dades indiquen que estan cometent de forma descarada nous i greus abusos”, ha afirmat Tirana Hassan.

Aquestes violacions de drets humans tenen lloc després que una Missió de Recerca de l'ONU fes la petició de conducta a la recerca penal i l'enjudiciament d'alts funcionaris de Myanmar per crims de dret internacional contra la població rohingya a l'estat de Rakhine, i contra minories ètniques als estats de Kachin i Shan septentrional.

Atacs de l'Exèrcit d'Arakan

El 4 de gener de 2019 —Dia de la Independència de Myanmar—, un grup armat de l'ètnia rakhine conegut com Exèrcit d'Arakan va dur a terme atacs contra quatre llocs de policia al nord de l'estat de Rakhine, en els quals segons els informes van morir 13 agents de policia. L'Exèrcit d'Arakan ha combatut les forces armades en el marc d'una aliança de grups armats al nord de Myanmar, i en haver desplaçat la seva atenció als estats de Xin i Rakhine en els últims anys, ha protagonitzat enfrontaments esporàdics amb les forces armades en aquestes zones.

Dies després dels atacs del 4 de gener, el govern civil de Myanmar va ordenar a les forces armades llançar una operació per a “esclafar” l'Exèrcit d'Arakan, a la qual el portaveu del govern va qualificar de “organització terrorista”. Des d'aquesta data, les forces armades han traslladat a la regió considerables recursos i tropes, de les quals segons activistes locals i informacions de mitjans de comunicació hi formen part soldats de la 99a Divisió d'Infanteria Lleugera. Amnistia Internacional i uns altres van implicar aquesta divisió en atrocitats comeses contra la població rohingya al 2017 i contra minories ètniques al nord de l'estat de Shan l'any 2016.

Segons l'ONU, fins al 28 de gener, més de 5.200 homes, dones, nens i nenes s'havien desplaçat a causa dels combats en curs. Pertanyen a una proporció aclaparadora de minories ètniques majoritàriament budistes, com les mro, khami, daingnet i rakhine.

Amnistia Internacional va entrevistar per telèfon 11 persones afectades pels combats, així com representants d'organismes d'assistència humanitària i activistes locals de l'estat de Rakhine. La majoria van explicar que havien fugit dels seus poblats després que les forçes de seguretat haguessín bombardejat llocs pròxims o haguessín imposat restriccions al subministrament d'aliments.

Atacs il·legítims

Tres persones de Auk Pyin Nyar, població on predomina l'ètnia mro, en el districte de Tha Dl. Chaung, municipi de Kyauktaw, van explicar a Amnistia Internacional que dos projectils d'artilleria o de morter van explotar a escassos 100 metres del seu poblat el 21 de desembre de 2018. Quan els residents fugien a primera hora del matí següent, van sentir més explosions de projectils a les proximitats.

“Vaig sentir les explosions d'artilleria pesada i fins i tot va haver persones que es van marejar”, va recordar un pagès de 64 anys.

Un altre pagès del mateix poblat, que va tornar dies després per a recuperar algunes pertinences, va explicar que s'havien robat diners de les cases després de la fugida de la gent. Va culpar soldats de Myanmar, a qui va veure en el poblat i els seus voltants en aquelles dates.

Un home de 24 anys d'un poblat on predomina l'ètnia mro, al districte de Tha Yet Pyin, municipi de Buthidaung, va explicar que també havia sentit explosions de projectils d'artilleria o de morter als voltants del seu poblat el 13 de gener de 2019. La població va fugir al monestir local i després, aquest mateix dia, a un camp informal per a persones desplaçades al poblat de Doni Thein, el districte veí de Kin Taung. L'home va tornar al seu poblat quatre dies després, per a recuperar documents del registre civil, i va veure danys en algunes cases i a l'escola local. Va dir que s'havien emportat diners d'algunes cases, en un moment en què les forces de seguretat de Myanmar controlaven l'accés al poblat.

Informacions de mitjans de comunicació detallen més incidents

The Irrawaddy i Radio Free Asia van informar que un nen de set anys anomenat Naing Soe va resultar greument ferit quan un projectil d'artilleria va explotar prop de casa seu al districte de Tha Pixi Ha, municipi de Rathedaung, cap al 26 de gener de 2019. Radio Free Asia va afirmar que les forces armades de Myanmar van disparar cap al poblat després que uns soldats detonessin un dispositiu explosiu improvisat als voltants. Els dos mitjans van informar que les forces armades de Myanmar van saquejar objectes de valor en el poblat. The Irrawaddy va informar també que el 16 de gener de 2019, dos germans, de 18 i 12 anys, van resultar greument ferits en explotar un projectil d'artilleria al costat de la seva casa situada al municipi de Maungdaw.

Encara que Amnistia Internacional no ha pogut determinar de forma concloent la responsabilitat de les forces armades de Myanmar en cada atac individual que va causar ferides entre la població civil o va danyar o va destruir béns civils, aquesta tàctica il·legítima és des de fa temps un dels trets distintius de les operacions de les forces armades contra grups armats. En un informe de juny de 2017, Amnistia Internacional va documentar detalladament els bombardejos indiscriminats de les forces armades de Myanmar durant les seves operacions en els estats de Kachin i Shan septentrional, que van causar morts i ferits entre la població civil i van forçar el desplaçament de milers de civils.

“Aquests atacs il·legítims estan sembrant la por en molts poblats. Centenars, si no milers, de civils s'han vist desplaçats de les seves llars com a conseqüència directa d'ells”, ha assanyalat Tirana Hassan.

Restriccions a l'accés a aliments i ajuda humanitària

Una dona de 34 anys d'un remot poblat d'ètnia mro del municipi de Kyauktaw va explicar a Amnistia Internacional que soldats i policies de Myanmar van restringir la quantitat d'arròs que es podia portar al seu poblat. La població ja patia escassetat de subministraments alimentaris bàsics perquè els combats que van esclatar al desembre de 2018 van impedir la recol·lecció d'arròs o de bambú, un cultiu comercial clau.

En empitjorar la situació, un grup de persones del poblat, entre elles la dona de 34 anys, es va dirigir a una comissaria de policia i lloc de control militar prop del poblat de Taung Min Ku Lar per sol·licitar permís per a portar arròs de tornada al seu poblat. La dona va dir que les forces de seguretat els van dir que podien portar un màxim de sis pyi (unitat birmana equivalent a un recipient de 2,56 litres) d'arròs i que necessitarien una carta d'autorització de les forces de seguretat.

“Vam parlar entre nosaltres que era impossible continuar vivint en el nostre poblat”, va dir a Amnistia Internacional. “No volíem traslladar-nos a un camp -de persones desplaçades-, però no podíem intercanviar el que trobàvem en el bosc, i no podíem aconseguir prou subministraments.”

El poblat es va buidar, igual que diversos nuclis de població veïns en circumstàncies similars.

Un activista local va explicar a Amnistia Internacional que havia ajudat a obtenir cartes de recomanació de la policia perquè les persones poguessin circular pel municipi de Kyauktaw, però les autoritats continuen impedint que la gent transporti aliments, adduint que ho fan per restringir les línies de proveïment a l'Exèrcit d'Arakan.

Les autoritats de Myanmar han imposat també restriccions addicionals a l'accés humanitari a l'estat de Rakhine. El 10 de gener, el govern de l'estat de Rakhine va prohibir les activitats de tots els organismes de l'ONU i de les organitzacions humanitàries internacionals, a excepció del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) i el Programa Mundial d'Aliments (PMA), en cinc municipis afectats pel conflicte. Moltes organitzacions s'han vist obligades a deixar de prestar assistència humanitària, la qual cosa menyscaba la resposta d'emergència i les iniciatives d'ajuda a una de les regions més pobres i subdesenvolupades de Myanmar.

Les autoritats de l'estat, juntament amb el CICR i el PMA, han proporcionat diners en efectiu i assistència en espècie a persones desplaçades pels combats, però els receptors l'han qualificat d'insuficient i desigual. Diversos representants d'organismes d'assistència humanitària van afirmar que les restriccions també semblen ser una manera de desviar l'atenció internacional de les operacions de les forces armades.

Ús de lleis abusives i possible detenció arbitrària

Les forces de seguretat de Myanmar també semblen estar fent ús de lleis abusives per a detenir i enjudiciar civils pel seu presumpte suport a l'Exèrcit d'Arakan, la qual cosa fa témer que es produeixin detencions arbitràries i possibles maltractaments.

Durant els dies que van seguir als combats del 13 de gener de 2019 al districte de Tha Yet Pyin, la policia es va portar a un líder de poblat d'ètnia mro, Aung Tun Sein, i almenys a altres 10 homes per a interrogar-los. Van quedar en llibertat posteriorment, però diversos dies més tard Aung Tun Sein va ser citat a comparèixer en un lloc de la Policia de Guàrdia de Fronteres. Resta detingut des de llavors, actualment en la presó de Buthidaung.

A un informe de juny de 2018, Amnistia Internacional va documentar tortura i altres tractes inhumans contra homes i nens rohingyes reclosos en llocs de la Policia de Guàrdia de Fronteres en el nord de l'estat de Rakhine.

Familiars i altres líders de poblat no van poder determinar el parador d'Aung Tun Sein durant més d'una setmana després de la seva detenció. Les forces armades l'han acusat, segons informes, d'informar l'Exèrcit d'Arakan sobre els moviments dels militars. Una persona del poblat va dir que Aung Tun Sein s'enfrontava a càrrecs en virtut de la Llei d'Associacions Il·lícites, una llei imprecisa i repressiva que les autoritats de Myanmar utilitzen sovint per a enjudiciar a activistes, periodistes i altres persones en zones de conflicte.

Activistes locals i mitjans de comunicació apunten que les detencions arbitràries i l'ús de lleis imprecises i repressives han estat habituals durant l'última operació militar a l'estat de Rakhine. The Irrawaddy va informar de la detenció del 26 al 4 de febrer per presumpta associació il·lícita amb l'Exèrcit d'Arakan. Aquest mateix mitjà va informar també que uns 30 administradors dels poblats van presentar una carta de renúncia al gener, preocupats per la possibilitat de ser enjudiciats injustament per associació il·lícita.