La catastròfica situació provocada pel cop d'estat de Myanmar és la prova més dura a què se sotmetrà l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) en tota la seva història, ha manifestat Amnistia Internacional avui, en demanar al bloc regional que doni prioritat a la protecció dels drets humans del poble birmà i impedeixi que la situació degeneri en una crisi de drets humans i humanitària.

L'organització insta també les autoritats indonèsies i els altres Estats membres de l'ASEAN a investigar el general en cap Min Aung Hlaing per denúncies creïbles de responsabilitat en crims de lesa humanitat comesos a Myanmar. Com a Estat Part en la Convenció de l'ONU contra la Tortura, Indonèsia té l'obligació jurídica de processar o extradir un presumpte responsable d'aquests crims si es troba al seu territori.

"La crisi de Myanmar provocada per les forces armades sotmet l'ASEAN a la prova més difícil de la seva història. L'acostumat compromís de no ingerència del bloc no serveix de res: aquesta situació no és un afer intern de Myanmar, sinó una greu crisi de drets humans i humanitària, amb efectes a tota la regió, i fins i tot més enllà d'ella", ha afirmat Emerlynne Gil, directora regional adjunta d'Investigació d'Amnistia Internacional.

"Aquesta crisi en què unes forces armades sanguinàries han enfonsat Myanmar tindrà greus conseqüències humanitàries i d'altres tipus a tota la regió, sobretot si els militars poden continuar cometent greus violacions de drets humans i crims amb total impunitat".

A més, les autoritats indonèsies estan obligades a investigar el general en cap Min Aung Hlaing i als altres comandaments militars birmans que formin part de la delegació enviada a Jakarta.

"Les àmpliament documentades denúncies que han formulat contra el líder colpista birmà la missió d'investigació de l'ONU sobre Myanmar, Amnistia Internacional i altres organitzacions, han d'investigar-se. Les autoritats indonèsies i els altres Estats membres de l'ASEAN no poden fer cas omís del fet que Min Aung Hlaing és sospitós dels crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en el seu conjunt".

La credibilitat de l'ASEAN, en joc

En una carta oberta als Estats membres de l'ASEAN, Amnistia Internacional posa en relleu que en les setmanes següents al cop militar de l'1 febrer s'ha matat a Myanmar centenars de persones i se n'ha detingut milers. Les forces armades birmanes segueixen impassibles davant les diverses crides de la comunitat internacional i les organitzacions de la societat civil.

L'economia de Myanmar està patint les conseqüències i es preveu que es contregui fins a un 20%, mentre que la pujada del preu dels aliments, les pertorbacions del sistema bancari i la disponibilitat limitada d'efectiu obstaculitzen les operacions humanitàries. El Programa Mundial d'Aliments ha advertit que fins a 3,4 milions de persones passaran fam a Myanmar en els propers mesos.

Les forces armades birmanes semblen donar per descomptat que podent actuar amb total impunitat. La situació actual és conseqüència directa de la falta en general de mesures de la comunitat internacional, inclosa l'ENDRECEN, per fer rendir comptes a les forces armades de Myanmar pels crims comesos en el passat.

"Si no s'aturen, les violacions de drets humans de les forces armades de Myanmar donaran lloc a una escalada de violència i conflictes, que agreujarà la desigualtat, la fam i el desplaçament massiu fins i tot en els Estats membres de l'ASEAN, i tot això enmig de la pandèmia de COVID-19".

"Amnistia Internacional insta l'ASEAN i als seus Estats membres a treballar junts i prendre immediatament mesures per protegir el poble birmà, donant prioritat als seus drets humans i a la necessitat de posar fi a la impunitat", ha explicat Emerlynne Gil.

La necessitat de posar fi a la impunitat

El 10 de març de 2021, després d'examinar més de 50 vídeos de la repressió que s'està exercint, Amnistia Internacional va determinar que les forces armades de Myanmar vénen utilitzant tàctiques cada vegada més letals i armes que normalment es veuen en el camp de batalla contra manifestants pacífics i simples vianants a tot el país. Molts dels homicidis comesos constitueixen execucions extrajudicials.

En una declaració al Consell de Drets Humans de l'ONU l'11 de març de 2021, el relator especial sobre Myanmar, Tom Andrews, va assenyalar que la repressió de les protestes pacífiques des del cop militar probablement assoleix el llindar dels crims de lesa humanitat.

El 2018, Amnistia Internacional va publicar un informe amb nombroses dades fidedignes que impliquen el general en cap Min Aung Hlaing i 12 persones més, els noms de les quals se citaven, en crims de lesa humanitat comesos durant la neteja ètnica a què es va sotmetre a la població rohingya en el nord de l'estat de Rakhine. Milers de dones, homes, nenes i nens rohingyes van ser assassinats per mitjans com lligar-los i executar-los sumàriament, disparar contra ells quan fugien o cremar-los a casa seva. A les dones i les nenes les violaven al seu pobles i quan fugien a Bangladesh.

En els últims anys, Amnistia Internacional ha documentat també crims de guerra i altres violacions greus de drets humans comeses per les forces armades de Myanmar contra diverses minories ètniques més en els estats de Rakhine, Chin, Kachin i Shan del Nord.

Amnistia Internacional continua demanant a tots els Estats, especialment als Estats membres de l'ASEAN, que exerceixin la jurisdicció universal i altres formes de competència per investigar qualsevol persona de la qual sigui raonable sospitar que ha comès crims de lesa humanitat, crims de guerra o altres delictes de dret internacional a Myanma. L'ASEAN no ha d'emparar els presumptes responsables perquè no rendeixin comptes, sinó que ha de posar fi als llargs anys d'impunitat de les força armades de Myanmar.

"Hi ha prou indicis per sospitar raonablement que Min Aung Hlaing és responsable de crims de dret internacional, inclosa tortura, i cal posar-ho en relleu en cada oportunitat que es presenti", ha manifestat Emerlynne Gil.

"Les mortíferes operacions dutes a terme per les forces armades des del cop militar de l'1 de febrer no fan més que magnificar la urgència de portar Min Aung Hlaing i els altres presumptes responsables de crims davant la justícia. Les autoritats indonèsies tenen l'obligació d'obrir una investigació contra ell i han de fer-ho".

Informació complementària

En la carta oberta que ha adreçat a l'ASEAN i els seus Estats membres abans de la cimera d'urgència, Amnistia Internacional demana el següent:

A l'ASEAN:

• Condemnar inequívocament totes les violacions de drets humans comeses a Myanmar i continuar demanant que es deixi en llibertat totes les persones detingudes arbitràriament i es posi fi a l'ús de mitjans letals contra nens i nenes, manifestants pacífics i vianants.
• Demanar a la Comissió Intergovernamental de Drets Humans de l'ASEAN que elabori un enfocament comú per garantir que en totes les relacions amb Myanmar es tenen en compte i aborden els problemes de drets humans, de conformitat amb el que es disposa en l'apartat 4.11 del mandat de la Comissió. Aquest enfocament comú serà adoptat per l'ASEAN i orientarà l'organisme regional en totes les seves relacions amb Myanmar, fins i tot pel que fa a la situació a l'estat de Rakhine i a la repressió de l'oposició al cop militar.
• Donar suport al treball realitzat pels mecanismes internacionals independents, l'Oficina de l'Alt comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i el relator especial de l'ONU sobre la situació dels drets humans a Myanmar per investigar les violacions de drets humans comeses al país.
• Instar el Consell de Seguretat de l'ONU a remetre la situació de Myanmar en el seu conjunt a la Cort Penal Internacional.
• Donar suport a la la crida al Consell de Seguretat de l'ONU perquè imposi un embargament mundial i exhaustiu d'armes a Myanmar.
• Donar suport a la crida al Consell de Seguretat de l'ONU perquè imposi sancions econòmiques selectives a les autoritats sospitoses de responsabilitat en crims de dret internacional i greus violacions de drets humans, especialment en el context de la repressió de l'oposició al cop militar de l'1 de febrer.

Als Estats membres de l'ASEAN:

• Abstenir-se de retornar ningú a Myanmar en les circumstàncies actuals, qualsevol que sigui la seva condició en matèria d'immigració, i continuar aturant totes les deportacions i devolucions fins que la protecció dels drets humans estigui garantida. Retornar a algú en les circumstàncies actuals constituiria un incompliment del principi de no devolució (non-refolulement), que forma part del dret dels drets humans consuetudinari i prohibeix retornar una persona, qualsevol que sigui la seva condició migratòria, a un Estat on hi hagi raons fundades per creure que patirà en la seva arribada danys irreparables a causa de greus violacions de drets humans.
• Garantir que les reparacions o devolucions de persones refugiades que vagin a dur-se a terme en el futur només es realitzen si són segures, voluntàries, dignes i amb garanties expresses de protecció dels drets humans, inclòs el dret a la ciutadania. Els Estats han de fer una avaluació individual de cada persona per determinar les necessitats de protecció internacional.
• Exercir la jurisdicció universal i altres formes de competència per investigar el general en cap Min Aung Hlaing per la presumpta comissió de crims de lesa humanitat, crims de guerra i altres crims de dret internacional a Myanmar.