Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Myanmar no protegeix la població rohingya tot i existir una ordre de la Cort Internacional de Justícia

© Burhaan Kinu/Hindustan Times via Getty Images

A punt de complir-se el termini, el 23 de maig, concedit a Myanmar per informar del seu compliment de l'ordre de la Cort Internacional de Justícia de prendre "mesures provisionals" per protegir la població rohingya, Nicholas Bequelin, director regional d'Amnistia Internacional, ha afirmat:

"Malgrat l'ordre de la Cort Internacional de Justícia, res no ha canviat per les 600.000 persones rohingyes que es calcula que viuen a l'estat de Rakhine en pèssimes condicions, incloses les prop de 126.000 a qui les autoritats mantenen recloses indefinidament en camps".

"A la població rohingya de l'estat de Rakhine se li segueixen negant els seus drets a la nacionalitat, la llibertat de circulació i l'accés als serveis, inclosos els de salut. Està atrapada, a més, enmig d'un conflicte armat cada vegada més intens entre les forces armades de Myanmar i l'Exèrcit d'Arakan".

"Els bloquejos d'Internet segueixen privant la població rohinyá i altres minories dels estats de Rakhine i Chin d'informació vital i els impedeixen vigilar la situació humanitària sobre el terreny. Aquest bloqueig informatiu fa que la gent corri encara més perill, especialment en relació amb la pandèmia de COVID-19".

"Encara que les recents directrius presidencials dictades a Myanmar per impedir que el personal públic cometi genocidi o destrueixi proves semblen ajustar-se a l'ordre de la Cort Internacional de Justícia, la veritat és que no s'han pres mesures significatives per posar fi a les atrocitats, inclòs el crim d'apartheid".

"Una directiva addicional llarg temps esperada ordena als funcionaris acabar amb el "discurs d'odi", però manca de garanties suficients que impedeixin la seva utilització per restringir encara més la llibertat d'expressió. Sense seguiment i transparència significatius en el compliment per part de Myanmar de l'ordre de la Cort Internacional de Justícia, aquestes mesures no poden ser considerades més que una simple façana.

"Fins que no hi hagi autèntica rendició de comptes dels responsables de crims de dret internacional, no cal esperar grans millores en la vida de la població rohingya i altres minories ètniques dels Estats de Rakhine i Kachin i el nord de l'Estat de Shan. Aquestes poblacions encara pateixen violacions generalitzades de drets humans a mans de les autoritats de Myanmar. Amnistia Internacional reitera la seva crida al Consell de Seguretat de l'ONU perquè remeti amb urgència la situació a Myanmar a la Cort Penal Internacional".

Informació general

L'11 de novembre de 2019, Gàmbia va presentar una demanda davant la Cort Internacional de Justícia en la qual acusava a Myanmar d'incomplir les obligacions contretes en virtut de la Convenció sobre el Genocidi, de 1948. La demanda incloïa la petició urgent que la Cort ordenés "mesures provisionals" destinades a prevenir tots els actes que poguessin constituir crim de genocidi contra la població rohingya o contribuir-hi i protegir a la comunitat enfront de nous danys mentre es veia el cas.

Les vistes públiques sobre les mesures provisionals es van celebrar a l'Haia del 10 al 20 de desembre de 2019. La delegació de Myanmar, encapçalada per la consellera d'Estat Aung San Suu Kyi, va rebutjar les acusacions de genocidi i va instar la Cort a rebutjar el cas i denegar les mesures provisionals.

El 23 de gener de 2020, la Cort va accedir a les mesures provisionals i va ordenar a Myanmar informar de la seva implementació en quatre mesos, així com cada sis, posteriorment, fins que es fallés el cas. En la seva decisió, la Cort ordenava a Myanmar prendre totes les mesures que estiguessin a les seves mans per protegir a la població rohingya de genocidi, garantir la protecció de les proves relatives a denúncies de genocidi i impedir la incitació pública a cometre genocidi.

L'ordre es va dictar només uns dies després que la Comissió d'Investigació Independent, establerta pel govern, presentés al president de Myanmar el seu informe final sobre l'Estat de Rakhine. La Comissió va concloure que, encara que les forces de seguretat de Myanmar podrien haver estat responsables de crims de guerra i "ús desproporcionat de la força", no hi havia indicis d'intenció genocida. L'informe complet encara no s'ha fet públic.

Des de febrer, els combats entre les forces armades de Myanmar i l'Exèrcit d'Arakan, grup armat ètnic de Rakhine, s'han intensificat en aquest estat i en el veí estat de Chin, i s'han denunciat greus violacions del dret internacional i un augment de les víctimes civils, entre elles la mort d'un membre del personal de l'Organització Mundial de la Salut en enfrontaments el 20 d'abril. Les forces armades i l'Exèrcit d'Arakan s'han culpat mútuament de l'atac.

L'alto-el-foc unilateral aprovat arran de la pandèmia de COVID-19 no s'aplica a les zones d'on les forces armades combaten contra l'Exèrcit d'Arakan, considerat una "organització terrorista" per les autoritats de Myanmar.