Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Myanmar: El Consell de Seguretat de l'ONU ha d'actuar amb urgència i exigir responsabilitats a les forces armades


Amb motiu de la reunió d'urgència que se celebrarà a porta tancada avui el Consell de Seguretat de l'ONU sobre Myanmar, Sherine Tadros, directora adjunta d'incidència d'Amnistia Internacional, ha manifestat:

"El que estem presenciant a Myanmar no ha passat de sobte. No es pot deixar en llibertat els qui perpetren crims greus de dret internacional i reaccionar amb sorpresa després, quan trepitgen de nou els drets humans".

"Ahir, unes forces armades envalentonades van interpretar anys d'inacció internacional com un senyal silenciós que podien enderrocar el govern civil i embarcar-se en tot de detencions injustificades de l'oposició política sense cap conseqüència real".

"¿Seguiran els membres del Consell de Seguretat parlant entre ells sense més, a porta tancada o actuar per fi amb fermesa per prevenir més violacions de drets i l'amenaça molt real que empitjori la crisi de drets humans? Si el Consell de Seguretat hagués actuat amb decisió i fermesa des del primer dia, potser no estaríem en una situació en la qual les vides i la llibertat de la població de Myanmar corren ara un perill encara més gran".
 
"Com hem dit, el Consell de Seguretat ha d'imposar sancions econòmiques selectives al comandant en cap, el general Min Aung Hlaing, i a altres dirigents militars responsables de crims atroços contra diverses minories ètniques de tot el país, inclosa la rohingya. A més, ha d'imposar un embargament d'armes global i complet a Myanmar i, la qual cosa és crucial, remetre la situació d'aquest país a la Cort Penal Internacional".

"Aquest és un moment crític que exigeix l'acció immediata del Consell de Seguretat, la qual cosa inclou la celebració d'una sessió oberta sobre Myanmar i condemnar rotundament les detencions i altres violacions de drets humans per les forces armades. Finalment, el Consell ha d'exigir la llibertat immediata de totes les persones detingudes en els assalts del dilluns si no van a ser acusades formalment i sense dilació d'un delicte reconegut en el dret internacional".

Informació complementària

El Consell de Seguretat de l'ONU celebrarà una reunió d'emergència a porta tancada sobre Myanmar dimarts 2 de febrer a les 10 del matí en resposta al cop d'estat d'ahir al país.

Les forces armades van imposar ahir un estat d'excepció sota l'autoritat del comandant en cap, general Min Aung Hlaing, i han detingut desenes d'autoritats civils, altres personalitats polítiques destacades, així com activistes polítics i defensors i defensores dels drets humans. S'han ordenat talls dels sistemes de telecomunicacions en parts del país.

En un informe de 2018, Amnistia Internacional va citar al general Min Aung Hlaing entre les persones responsables de crims de lesa humanitat perpetrats com a part de l'atac generalitzat i sistemàtic contra la població rohingya a l'estat septentrional de Rakhine.

L'any passat, les forces armades van seguir cometent violacions greus de drets humans i violacions del dret internacional humanitari, inclosos crims de guerra, contra les minories ètniques dels estats de Chin, Kachin, Rakhine i Shan, eludint la rendició de comptes. Amnistia va revelar dades d'atacs aeris indiscriminats que van causar la mort de menors d'edat, així com tortures i detenció arbitrària.
La Missió Internacional Independent d'Investigació sobre Myanmar, establerta per l'ONU el 2019 ha demanat que el general Min Aung Hlaing sigui investigat i jutjat per genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra.