Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Myanmar: atrocitats militars despietades i sense fi a Shan del Nord

Getty / AFP

Amnistia Internacional ha aplegat noves proves que la junta militar de Myanmar segueix cometent atrocitats contra minories ètniques en el nord del país, on la població civil pateix les pitjors conseqüències de les ofensives contra múltiples grups armats. Els conflictes no donen senyals de remetre, la qual cosa augmenta les perspectives que es cometin noves violacions de drets humans.

En el seu nou informe, Caught in the middle: Abuses against civilians amid conflict in Myanmar's northern Shan State, Amnistia Internacional descriu amb detall les terribles condicions de civils detinguts arbitràriament i sotmesos a reclusió i tortura pels militars. Alhora, posa en relleu les tàctiques abusives empleades pels grups armats de minories ètniques en els seus enfrontaments amb l'exèrcit, i entre ells mateixos per exercir el control a la regió.

"L'exèrcit de Myanmar s'està mostrant més implacable i despietat que mai, cometent crims de guerra contra civils a Shan del Nord i amb impunitat absoluta", ha afirmat Nicholas Bequelin, director d'Amnistia Internacional per a Àsia Oriental i el Sud-est Asiàtic. "En no existir rendició de comptes de cap tipuse, els soldats i, sobretot, els caps militars, estan sotmetent la població civil a la brutalitat característica de l'exèrcit".

Amnistia Internacional va documentar crims de guerra i altresviolacions de drets humans comeses per militars contra civils de les ètnies kachin, lisu, shan i ta'ang durant les dues visites d'investigació sobre el terreny que va fer a la regió al març i agost de 2019.

Els civils que van parlar amb Amnistia Internacional van implicar reiteradament la 99ª Divisió d'Infanteria Lleugera de l'exèrcit en moltes de les violacions de drets humans. Unitats d'aquesta Divisió han participat en algunes de les pitjors atrocitats contra els rohingyes comeses a l'estat de Rakhine des d'agost de 2017, així com en crims de guerra i altres violacions greus de drets humans perpetrades en el nord de Myanmar en 2016 i principis de 2017.

"Allà on ha estat desplegada la 99ª Divisió d'Infanteria Lleugera veiem els mateixos patrons d'abús i la comissió de crims atroços. Això destaca la urgència de mesures internacionals per obligar a retre comptes a l'exèrcit de Myanmar, i en particular als seus generals d'alt rang".

Després de l'alto-el-foc unilateral anunciat al desembre de 2018 per la junta militar, que ja no està en vigor, es van seguir cometent violacions de drets humans. La recent escalada dels combats a la regió, que el govern ha associat amb el tràfic il·legal de drogues però que els grups ètnics atribueixen a les ofensives militars en curs, han portat a nous informes de violacions de drets humans. Mentre, el procés de pau al país continua bloquejat i sembla improbable que avanci mentre totes les parts es preparen per a les eleccions generals el 2020.

Patrons coneguts de violacions comeses per l'exèrcit

Soldats birmans van cometre greus violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans l'any passat, sobretot en els municipis més al nord de l'estat de Shan, i van seguir fent-ho fins i tot després de l'alto-el-foc unilateral a la zona declarat per la junta militar el 21 de desembre de 2018.

Soldats han detingut civils -homes en la seva immensa majoria-, i sovint els han torturat o sotmès a altres maltractaments. A la majoria els van acusar de tenir vincles amb grups armats concrets només pel seu origen ètnic, un reflex del clima de sospita, discriminació i càstig arbitrari que pateixen les comunitats de les minories ètniques kachin, shan i ta'ang, entre altres, a mans de l'exèrcit birmà. A més, els militars han disparat indiscriminadament en zones civils, matant i ferint civils i causant destrosses en habitatges i altres propietats.

L'11 de març de 2019, soldats de la 99ª Divisió d'Infanteria Lleugera van detenir i van torturar dos residents d'ètnia kachin del municipi de Kutkai. Mentre els homes estaven fora pescant, va esclatar un enfrontament armat entre els militars i l'Exèrcit Independentista Kachin (KIA). Un dels homes, de 35 anys, recordava així el succeït quan es van trobar amb el grup de soldats:

?[Un soldat va preguntar:] 'Sou del KIA?' Jo vaig dir que no, i van començar a donar-me cops de puny i puntades. Em van obligar a llevar-me la roba [i] em van posar un ganivet en el coll [...] Després em van obligar a posar-me a la gatzoneta amb els dits sobre els genolls [...] Em van dir que si em movia em tallarien els dits [...] Em van ficar una granada a la boca [...] vaig témer que explotés si em movia.?

En alguns casos van portar les persones detingudes a bases militars, on van romandre recloses en règim d'incomunicació, algunes fins a tres mesos, i van ser privades d'accés a familiars i advocats. En un cas documentat per Amnistia Internacional, un home de 18 anys i un noi de 14 reclosos en una base militar de la localitat de Kutkai van ser obligats a realitzar treballs forçosos, com cavar trinxeres.

Al jove de 18 ja l'havien copejat abans de portar-lo a la base, on van sotmetrel' a més tortures. Així ho explicava: "Van preguntar si era soldat [del KIA] [...] Jo vaig dir que no i que no, i llavors em van posar una bossa de plàstic al cap [i] la van lligar amb força subjectant-la a l'esquena. Mentre, em preguntaven si coneixia a algun soldat del poble. Ho van fer sis o set vegades, i cada vegada s'allargava entre dos i tres minuts. No podia respirar".

Els grups armats de les minories ètniques també cometen abusos

La població civil està cada vegada més atrapada entre els grups armats ètnics que segresten, capturen i, en ocasions, torturen homes adults i menors d'edat, normalment acusant-los de donar suport a un grup armat rival. Amnistia Internacional va documentar aquests abusos a mans de l'Exèrcit Independentista Kachin (KIA), l'Exèrcit de l'Estat de Shan-Nord (SSA-N), l'Exèrcit de l'Estat de Shan-Sud (SSA-S) i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Ta'ang (TNLA).

A més, aquests grups armats han sotmès civils a treballs forçats. Amnistia Internacional va documentar diversos casos en què es va obligar a civils a treballar de portadors, a transportar estris dels combatents i a servir-los de guia fins a altres pobles durant accions de combat, posant en perill la seva vida. D'altra banda, civils van explicar a Amnistia Internacional que els grups armats solen amenaçar-los per quedar-se amb el seu menjar i els seus diners, amenaçant amb violència física qui es negui.

"Els grups armats són responsables d'abusos atroços contra civils, inclosos segrestos, treballs forçats i pallisses. Demanem a totes les parts del conflicte que deixin d'actuar contra la població civil i que adoptin totes les mesures possibles per prosseguir les hostilitats fora de zones poblades", ha dit Nicholas Bequelin.

La població civil paga el preu

Milers de civils van haver de fugir de casa seva l'any passat en veure que els combats s'apropaven als seus pobles. Moltes persones han sofert múltiples desplaçaments. Una dona va explicar a Amnistia Internacional que, només al març de 2019, havia fugit quatre vegades de casa seva.

Els habitants dels pobles solen fugir a llocs provisionals de desplaçament, com a esglésies i monestirs, i quedar-se allí fins que les hostilitats es desplacen a una altra zona. Aquests breus desplaçaments poden dificultar l'accés del personal d'ajuda humanitària a les persones necessitades, ja agreujat per les restriccions del govern i l'exèrcit sobre el repartiment d'ajuda humanitària.

Ni tan sols els qui fugen estan fora de perill: des de 2018 s'ha observat un alarmant increment del nombre de civils morts o ferits per mines terrestres o artefactes explosius improvisats

Amnistia Internacional demana a totes les parts del conflicte que respectin el dret internacional humanitari i dels drets humans, protegeixin la població civil i garanteixin l'accés a l'ajuda humanitària. Els grups armats han de posar fi a qualsevol acte de violència i intimidació contra civils i adoptar totes les mesures possibles per evitar les zones de població civil.

"Tots els responsables de crims de guerra han de comparèixer davant la justícia, inclòs el propi general Min Aung Hlaing, comandant en cap de les forces armades de Myanmar", ha afirmat Nicholas Bequelin Tant els combatents com els caps dels grups armats ètnics han de ser igualment investigats i obligats a retre comptes per crims de guerra".

"El Consell de Seguretat de l'ONU porta massa temps impassible davant l'abandonament de la població civil a un cicle de violència incessant. Ja és hora que el Consell posi fi a la seva actitud i remeti la situació de Myanmar a la Cort Penal Internacional".