Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

Myanmar: absència de rendició de comptes per les atrocitats comeses contra els rohingyes

Persones refugiades rohingyes esperant per rebre aliments. Imatge: ©Andrew Stanbridge / Amnesty International

"La inacció dels governants del món està permetent que els autors de crims de lesa humanitat de les forces de seguretat de Myanmar segueixin en llibertat un any després que la seva campanya homicida contra la població rohingya provoqués un èxode de proporcions èpiques", ha declarat avui Amnistia Internacional.

Més de 700.000 dones, homes, nens i nenes rohingyes han fugit del nord de l'estat de Rakhine a la veïna Bangladesh després del 25 d'agost de 2017, quan les forces de seguretat de Myanmar van llançar un assalt generalitzat i sistemàtic contra centenars de poblats rohingyes. La campanya es va iniciar després d'un seguit d'atacs contra posicions de les forces de seguretat per part d'un grup armat rohingya, l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan.

Amnistia Internacional ha documentat àmpliament que aquesta ofensiva militar va constituir una neteja ètnica que va incloure incendis selectius de poblats rohingyes, l'ús de mines terrestres i la comissió de crims de lesa humanitat, com ara assassinats, violacions, tortures, inanició forçada i expulsions, així com altres violacions greus de drets humans contra la població rohingya.

"Aquest aniversari commemora una fita vergonyosa. La comunitat internacional, amb la seva inacció a l'hora d'exigir comptes als responsables de crims de lesa humanitat, corre el risc de transmetre el missatge que les forces armades de Myanmar no només gaudiran d'impunitat, sinó que podran cometre de nou aquestes atrocitats. No hem de permetre que això passi", ha declarat Tirana Hassan, directora de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

"Un any després, centenars de milers de dones, homes, nens i nenes rohingyes que van fugir d'aquest atac perfectament orquestrat segueixen en una situació incerta en camps de refugiats de Bangladesh. Mentre els seus botxins de les forces de seguretat de Myanmar continuïn en llibertat, qualsevol idea que les persones refugiades rohingyes poden fer un retorn sense riscos, digne i voluntari és ridícula".

Condicions d'apartheid ben arrelades

Al juny de 2018, dues agències de l'ONU i el govern de Myanmar van signar un memoràndum d'entesa, que van qualificar de "primer pas" per a la repatriació de persones refugiades rohingyes des de Bangladesh. Encara que s'ha filtrat una versió gairebé definitiva, l'acord final mai no s'ha fet públic.

Però perquè les repatriacions siguin viables en el futur, calen reformes serioses en el nord de l'estat de Rakhine. Amnistia Internacional i altres entitats han documentat que la virulenta resposta de les forces armades de Myanmar als atacs de l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan d'agost de 2017 va tenir lloc en el context d'anys de discriminació i segregació institucionalitzades que constitueixen  apartheid: un crim de lesa humanitat.

"Fer que la població refugiada rohingya retorni d'uns camps massificats a Bangladesh a allò que és, bàsicament, una presó a l'aire lliure a l'estat de Rakhine no és una opció viable. Els estats del món han de pressionar perquè Myanmar desmantelli el seu sistema d'apartheid i permeti que la població rohingya i totes les altres minories ètniques gaudeixin dels seus drets a la nacionalitat i a la llibertat de circulació", afirma Tirana Hassan.

L'informe de la missió d'investigació de l'ONU

L'informe de la missió d'investigació de l'ONU sobre Myanmar, de publicació imminent, serà un element important que se sumarà a l'allau existent de proves que es van cometre crims de dret internacional contra la població rohingya, així com contra les minories ètniques dels estats de Kachin i de Shan del Nord, on Amnistia Internacional ha documentat crims de guerra i on continuen cometent-se violacions greus de drets humans contra la població civil.

En aquestes dues regions, les autoritats de Myanmar segueixen imposant severes restriccions a l'accés humanitari, amb conseqüències devastadores per a la població civil.

 

"És innegable que les forces de seguretat de Myanmar han comès crims de lesa humanitat contra la població rohingya. Però mentre la comunitat internacional dóna llargues per decidir què fer sobre aquest tema, hi ha proves vitals que podrien desaparèixer o ser destruïdes", ha afegit Tirana Hassan.

Que les atrocitats no s'amaguin sota la catifa

A finals de maig de 2018, davant la creixent pressió internacional, les autoritats de Myanmar van anunciar la creació d'una comissió d'investigació independent per investigar les violacions de drets humans a l'estat de Rakhine. Les comissions anteriors han estat poc més que simulacres d'investigació per encobrir les atrocitats dels militars. En una conferència de premsa celebrada aquest mateix mes, la presidenta de la Comissió va manifestar que no assenyalaria, culparia ni exigiria comptes a ningú, una clara indicació que aquest organisme no serà diferent.

"No s'ha de permetre que les autoritats de Myanmar utilitzin una comissió nacional d'investigació per escombrar sota la catifa les atrocitats contra la població rohingya. Ja hem fet aquest camí i és evident que estan tractant de guanyar temps fins que el món passi a una altra cosa", ha explicat Tirana Hassan.

Un moment crític per a la rendició de comptes

En el seu informe de juny de 2018, "Ho destruirem tot", Amnistia Internacional cita els noms de 13 persones -entre les quals figura el comandant en cap de l'Exèrcit de Myanmar, general cap Min Aung Hlaing- que van exercir un paper clau en les atrocitats contra la població rohingya.

L'organització recomanava mesures concretes per exigir comptes a aquestes i a altres persones, incloses l'enviament de la situació pel Consell de Seguretat de l'ONU a la Cort Penal Internacional i l'establiment d'un mecanisme internacional destinat a recaptar i preservar proves per al seu ús en futures actuacions penals.

Encara que en els últims mesos la Unió Europea, el Canadà i els Estats Units han anunciat sancions selectives contra alguns dels presumptes autors, calen moltes més mesures urgents en l'ONU per garantir la rendició de comptes.

"Quan el Consell de Drets Humans i l'Assemblea General de l'ONU es reuneixin el proper mes, caldrà una actuació enèrgica i resolta per preparar el camí per a la justícia per a la població rohingya i les minories ètniques del nord de Myanmar. El Consell de Seguretat de l'ONU ha de remetre amb caràcter urgent la situació de Myanmar a la Cort Penal Internacional; l'amenaça del veto no és excusa per a la inacció. No es pot perdre aquesta oportunitat crítica", conclou Tirana Hassan.

Amnistia Internacional té en marxa una ciberacció en què demana al Consell de Drets Humans de l'ONU que exigeixi justícia davant aquests crims contra la humanitat.