Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Mèxic: Una dona indígena acusada de segrest, adoptada com a presa de consciència

Amnistia Internacional ha adoptat avui, 18 d'agost de 2009, com a presa de consciència Jacinta Francisco Marcial, una dona de 46 anys condemnada injustament a 21 anys de presó i ha demanat a les autoritats mexicanes que la deixin en llibertat immediatament i sense condicions.

 L'organització ha manifestat que a Jacinta se li va negar un judici just i que està empresonada només per la seva situació social marginal de dona indígena, pobra i amb limitat accés a la justícia.

 Mare de sis fills, Jacinta Francisco Marcial, indígena otomí de Santiago Mexquititlan, estat de Querétaro, està empresonada en el Centre de Readaptació de San José el Alto des de l'agost de 2006. Se l’acusa del segrest de sis agents de l'Agència Federal d'Investigacions de Mèxic, que asseguren que ella i altres venedors de les parades del mercat de la plaça de Santiago Mexquititlan els van prendre com ostatges el març de 2006 durant una operació contra venedors de DVD “pirata”.

 “El cas de Jacinta és un escàndol –ha manifestat Rupert Knox, investigador d'Amnistia Internacional sobre Mèxic–. És una farsa de l'administració de justícia i un clar exemple de la justícia de segona classe que solen rebre a Mèxic les poblacions indígenes”.

 “El que li ha passat a Jacinta demostra l'ús indegut que s'està fent del sistema de justícia mexicà per processar sense les degudes garanties les persones més vulnerables –ha afegit Rupert Knox–. S'ha anat contra ella a causa de la seva ètnia, al seu gènere i a la seva condició social”.

 El 26 de març de 2006 van entrar al mercat central de Santiago Mexquititlan sis agents de l'Agència Federal d'Investigacions vestits de civil, que deien que estaven fent una operació de recerca de drogues i DVD “pirata”. Enmig de la tensió consegüent, els agents van intentar confiscar productes del mercat i els venedors van punxar els pneumàtics d'alguns dels seus vehicles.

 Segons la comunitat local, la protesta va acabar el mateix dia, després que el cap de la policia regional anés a una localitat propera a buscar fons per indemnitzar els venedors pels danys causats a les seves mercaderies. Aquella nit, els sis agents van presentar una denúncia davant la Procuradoria General de la República, al·legant que les persones participants en la protesta els havien tingut segrestats diverses hores.

 Més de quatre mesos després de l'incident, el 3 d'agost de 2006, Jacinta va ser detinguda i conduïda a la Procuradoria General de la República. En aquell moment, li van dir que volien fer-li unes preguntes sobre un arbre talat, així que fins que no la van dur a la presó no es va assabentar que estava acusada, juntament amb dues dones més, del segrest dels agents.

 L'única prova que hi havia contra ella era una fotografia publicada en el diari local en la qual se la veia darrere dels participants en la protesta. En les seves declaracions originals, del 27 de març de 2006, els agents de l'Agència Federal d'Investigacions no van esmentar en cap moment Jacinta Francisco Marcial. Va ser un mes després, en mostrar-los aquesta fotografia, que la van acusar d'haver pres part en el presumpte delicte. Mai s'ha presentat cap altra prova de la seva participació en l'incident i durant el judici no es va demanar en cap moment als agents que compareguessin per demostrar la seva denúncia o reconèixer Jacinta.

 En aquell moment Jacinta parlava molt poc espanyol i no entenia el que passava. No se li va proporcionar cap intèrpret i el seu advocat d'ofici no va parlar mai amb ella per explicar-li el seu dret de defensa. Jacinta afirma que el lletrat es va limitar a asseure's en un racó de la sala, sense dir res, quan la van obligar a signar uns documents que no entenia.

 Parlant amb una persona enviada per Amnistia Internacional per investigar el cas i que va anar a veure-la a la presó, Jacinta va dir: “La primera nit a la cel·la plovisquejava i feia molt de fred i amb les reixes totes obertes i tot, i en aquell moment sí que em vaig sentir malament perquè jo no he fet res i per què em fan això i estic a la presó i mai havia fet res. I sí en aquell moment vaig plorar, vaig plorar i vaig dir ‘ara què?’. I quan sentia les portes que s'obrien vaig dir tant de bo que em deixin anar, i jo em parava i em veia a la porta a veure si algú em pensava deixar anar i no”.

 El 17 de juliol de 2009, la Comissió Nacional de Drets Humans va determinar que hi havia hagut greus irregularitats i proves falses en el judici de Jacinta. La dona continua a la presó tot esperant el resultat d'un nou judici.

  

 Alliberament immediat per Jacinta

 La secció espanyola d'Amnistia Internacional ha engegat una ciberacció a través de la seva web, www.actuaconamnistia.org en la qual es pot demanar al president mexicà, Felipe Calderón que prengui les mesures necessàries per a l'alliberament immediat i sense condicions de Jacinta Francisco Marcial, a la qual l'organització considera presa de consciència.