L'Estat mexicà va fallar en la seva obligació de garantir la protecció efectiva del defensor de drets humans i del medi ambient Julián Carrillo, ha afirmat avui Amnistia Internacional, als tres mesos del seu assassinat, en l'informe Entre balas y olvido: Ausencia de protección a personas defensoras del territorio en la Sierra Tarahumara.

“Les persones indígenes Rarámuri de la comunitat de Coloradas de la Virgen s'han enfrontat a anys d'atacs i amenaces per la defensa de drets humans i del seu territori ancestral”, ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

“L'assassinat de Julián Carrillo és l'evidència mésclara i inacceptable del fracàs de les autoritats mexicanes de complir amb la seva obligació de garantir la protecció efectiva de qualsevol mena de violència, amenaça o represàlia resultant de la seva defensa dels drets humans”.

El 24 d'octubre de 2018, homes armats van entrar a la comunitat de Coloradas de la Virgen, a l'estat del nord de Chihuahua, i van assassinar Julian Carrillo. El líder indígena Rarámuri havia estat prèviament víctima d'amenaces i fustigació en relació a la defensa del territori ancestral a la Serra Tarahumara. Almenys cinc altres membres de la seva família havien estat assassinats en els darrers anys.

A tres mesos del seu assassinat, les autoritats mexicanes encara no han identificat els responsables per a portar-los davant la justícia. Davant d'aquests fets, Amnistia Internacional fa una crida a l'Estat mexicà a prendre mesures urgents per posar fi a la impunitat dels atacs contra la comunitat de Coloradas de la Virgen i a dur a terme investigacions exhaustives, independents i imparcials sobre l'assassinat de Julian Carrillo i els altres membres de la seva família.

Julian Carrillo era beneficiari des del 2014 de mesures de protecció brindades pel Mecanisme de Protecció per a Defensors de Drets Humans i Periodistes, a càrrec de la Secretaria de Governació, després d'una anàlisi dels greus riscos a què s'enfrontava. No obstant això, les mesures –que incloïen telèfons satel·litals, botons de pànic i escortes de policies per a acompanyar-lo en els seus trasllats – no van ser suficients per a impedir-ne l'assassinat.

Amnistia Internacional va poder comprovar que l'anàlisi elaborada per les autoritats va fallar a atendre el context de pobresa, marginació, discriminació, manca d'accés a serveis bàsics, presència del crim organitzat i les dificultats per a accedir a la Serra. Pels mateixos motius, les mesures no van ser adequades ni suficients per a respondre a les causes estructurals de violència a la comunitat Coloradas de la Virgen, ni per a garantir la seguretat de les persones defensores de drets humans i del territori Rarámuri.

Amnistia Internacional insta el nou govern federal a desenvolupar com més aviat millor, i en consulta amb la societat civil i persones defensores de drets humans, una política pública integral per a garantir que les persones defensores puguin fer la seva feina de manera segura al país.

“Les autoritats mexicanes no poden continuar limitat la protecció de persones defensores de drets humans a un mecanisme que no funciona”, ha afirnat Tania Reneaum, directora executiva d'Amnistia Internacional Mèxic.

“El govern ha d'adoptar sense demora una política pública integral que atengui les causes estructurals que generen un context de risc per a les persones defensores de drets humans. La defensa del territori i del medi ambient no ha de ser una sentència de mort.”

Informació addicional

Setmanes abans del seu assassinat, Julian Carrillo va explicar en una entrevista amb Amnistia Internacional que la seva gran preocupació eren els alts nivells de violència a Coloradas, generats per la presència de grups del crim organitzat i les divisions dins de la comunitat que han resultat de l'atorgament de drets a la terra a persones que no pertanyen a la comunitat.

Segons Julian Carrillo i altres membres de la comunitat, grups del crim organitzat ha recorregut a la violència per a apropiar-se del territori indígena amb l'objectiu de sembrar cultius il·lícits, sobretot cànnabis i rosella. Molts membres de la comunitat han estat desplaçats a ciutats pròximes, mentre líders indígenes i els seus familiars han rebut diverses amenaces, fins i tot de mort.

Al setembre de 2018, Julian Carrillo va explicar a Amnistia Internacional que creia que les amenaces i els assassinats de membres de la seva família es relacionaven amb la seva defensa dels drets humans i del territori. També va revelar que ell havia rebut amenaces per denunciar les afectacions al territori de les Coloradas per part del crim organitzat.

Aproximadament dues setmanes abans de l'assassinat de Julián Carrillo, membres de la comunitat van denunciar davant les autoritats estatals i federals l'existència d'una concessió minera a tres particulars en el seu territori, i van sol·licitar mesures urgents per a garantir la seguretat dels habitants de les Coloradas per la situació d'extrema violència generada pel crim organitzat.

Dies després, Amnistia Internacional va estar present en una assemblea comunitària en la qual Julian Carrillo va manifestar l'oposició de la comunitat a la concessió minera a causa dels impactes ambientals i socials que tindria, i per l'increment de violència que podria generar en la zona.

++ Més informació:La mortal defensa del bosc per Julián Carrillo (28 de novembre de 2018)