Les autoritats mexicanes van reprimir dones que protestaven pacíficament en contra de la violència de gènere el 2020, violant els seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica mitjançant l'ús innecessari i excessiu de la força, detencions arbitràries i fins i tot violència sexual, ha afirmat Amnistia Internacional en un nou informe.
México: La era de las mujeres. Estigma y violencia contra mujeres que protestananalitza cinc manifestacions de dones i grups feministes en contra de la violència de gènere en els estats de Guanajuato, Sinaloa, Quintana Roo, l'Estat de Mèxic i Ciutat de Mèxic.
"La resposta violenta de les diverses autoritats a les manifestacions de dones va vulnerar els seus drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica. Durant les detencions i trasllats, elements policials es van adreçar a les dones amb llenguatge violent i sexualitzat, les van amenaçar amb violència sexual i les van sotmetre a violència física i sexual. Moltes dones no sabien on eren, qui les detenia i on se les emportaven, per la qual cosa van estar en risc de patir desaparició forçada", ha explicat Tania Reneaum Panszi, Directora Executiva d'Amnistia Internacional Mèxic.
“Les autoritast han estigmatitzat les manifestacions de dones, caracteritzant-les de 'violentes' amb la finalita de deslegitimar-ne l'activisme”
"Les autoritats de diferents nivells de govern han estigmatitzat les manifestacions de dones, caracteritzant-les com a "violentes" amb la finalitat de deslegitimar el seu activisme i qüestionar-ne els motius. Que no es confonguin, aquestes protestes són un reclam del dret de les dones a viure una vida lliure de violència. Són una crida a combatre la impunitat que preval en milers de casos de feminicidi i de violència sexual, que han causat un dolor inimaginable a tantes famílies a Mèxic".
L'informe estableix que policies van detenir més d'una dotzena de dones sense haver-se identificat degudament, les van mantenir incomunicades per llargs períodes de temps, les van traslladar per rutes no usuals sense dir-los on les portaven, i en alguns casos sense presentar-les davant l'autoritat competent, causant-les una intensa por de ser víctimes de desaparició forçada. La generació deliberada de sofriment i incertesa entre les manifestants sobre poder ser subjectes de desaparició forçada vulnera el seu dret a la integritat personal i contravé la prohibició absoluta de la tortura i altres maltractaments.
A més, en moltes ocasions elements policials van recórrer a l'ús de la violència sexual com una tàctica per alliçonar-les per atrevir-se a sortir a manifestar-se a la via pública, i per tenir un comportament contrari als estereotips de gènere, segons els quals les dones han de quedar-se a casa i "no sortir a buscar problemes". Amnistia Internacional destaca que qualsevol violació sexual comesa per una autoritat de l'Estat ha de ser considerada com una forma de tortura, d'acord amb el dret internacional dels drets humans, incloent sentències de la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) relatives a Mèxic.
Diverses autoritats i alguns mitjans de comunicació han estigmatitzat les manifestacions de dones i grups feministes com a "violentes". A Ciutat de Mèxic, la cap de Govern, Claudia Sheinbaum, va titllar les accions de protesta com "provocacions" que buscaven que l'Estat respongués amb més violència i així generar més atenció i condemna pública. A León, Guanajuato, el Secretari de Seguretat Pública va assenyalar que la ciutat no podia convertir-se en un "manifestòdrom violent" per justificar la restricció i dispersió de les manifestacions. Aquesta estigmatització ha generat un ambient hostil al dret de reunió pacífica de les dones que deslegitima el seu activisme i facilita que tant autoritats com particulars exerceixin violència en contra seva.
Segons el dret internacional dels drets humans, les autoritats no han d'utilitzar els actes violents d'uns pocs durant una manifestació com a pretext per restringir o impedir l'exercici dels drets d'una majoria, i han d'assegurar-se que els qui es troben protestant de forma pacífica puguin continuar fent-ho. Amnistia Internacional va trobar que les autoritats van restringir indegudament els drets de les manifestants en qualificar les protestes com a violentes per accions que estan protegides pel dret a la llibertat d'expressió, tals com pintar consignes en parets públiques o intervenir monuments. Si bé les autoritats podrien justificadament imposar certes restriccions per prevenir danys a la propietat pública o privada, no han de prendre mesures que restringeixin indegudament els drets humans i impedeixin manifestar-se a els qui ho fan de forma pacífica.
L'informe mostra, a més, l'estigmatització i criminalització de dones que participen en protestes amb el rostre cobert -fins i tot amb màscares com a mesura sanitària per evitar la propagació del COVID-19- o dels qui es vesteixen de negre. Amnistia Internacional assenyala que ocultar el rostre o vestir-se d'una forma particular no pot equiparar-se a la comissió d'un delicte, justificar una detenció, o a la suposició d'ús de violència durant les manifestacions.
Amnistia Internacional insta les autoritats al fet que reconeguin, de forma constant i de manera àmplia, la legitimitat de les manifestacions de dones i grups feministes i que s'abstinguin de fer declaracions estigmatizants contra les manifestants.
Respecte a les denúncies de violència sexual presentades per dones manifestants, les autoritats han d'obrir investigacions ràpides, exhaustives, independents, imparcials i amb perspectiva de gènere per assegurar que es porti a les persones responsables davant la justícia en judicis justs i es garanteixi la reparació integral del dany a les víctimes. Alhora, han d'investigar l'ús innecessari i excessiu de la força durant les manifestacions i establir la responsabilitat individual de policies, així com de la cadena de comandament.
Finalment, l'organització insta les autoritats a adoptar mesures efectives per prevenir, protegir i garantir el dret de les dones a viure una vida lliure de violència, particularment davant dels feminicidis i les diverses formes de violència sexual, a més de garantir l'accés a la justícia i la reparació adequada dels qui han sofert violència de gènere.