Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Mèxic: Amnistia demana a Sánchez que doni prioritat als drets humans en la trobada amb López Obrador

Imatge: AP Photo / Moises Castillo

    • Abordar la violència contra dones i nenes, protegir les persones defensores dels drets humans, impulsar la cerca de persones víctimes de desaparicions forçada, limitar la presència militar a la seguretat pública i respectar drets de persones migrants, grans reptes en drets humans per al nou president mexicà, Andrés Manuel López Obrador.
    • Amnistia Internacional també ha demanat a Sánchez que paralitzi la venda d'armes lleugeres al país per les contínues violacions de drets humans comeses per les forces de seguretat mexicanes que no són investigades.


Amnistia Internacional considera que el nou govern d'Andrés Manuel López Obrador té una gran oportunitat per a impulsar canvis substancials en la situació dels drets humans a Mèxic si els col·loca en el centre de les seves polítiques públiques i de les seves decisions de govern.

Amnistia Internacional ha preparat un document amb mesures concretes per a López Obrador que poden implementar-se fàcilment sobre violència de gènere, persones defensores de drets humans, desaparició forçada, seguretat pública i drets de les persones migrants.

Amnistia Internacional s'ha adreçat el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que visita Mèxic el 30 de gener, per a plantejar-li 5 preocupacions i 5 propostes que contribueixin a millorar la vida de milions de persones a Mèxic.

Cinc preocupacions:

    1. Violència de gènere contra dones i nenes. A Mèxic la violència de gènere contra dones i nenes està generalitzada, i recollida en la legislació mexicana com a «feminicidi». Però, les investigacions sobre aquests casos són deficients i solen quedar impunes. Encara que en dotze Estats es van posar en marxa mecanismes d'Alerta de Violència de Gènere, no hi ha protocols d'actuació coordinats entre les diferents administracions, existeixen pocs recursos i menys mecanismes de rendició de comptes, fet que impedeix la prevenció, atenció, investigació, sanció i reparació de la violència de gènere contra les dones.
    2. Protecció de defensors i defensores de drets humans, especialment dels qui defensen el medi ambient. Mèxic és un dels països signants de l'Acord Regional sobre l'Accés a la Informació, la Participació Pública i l'Accés a la Justícia en assumptes Ambientals en Amèrica Llatina i el Carib (Acord d'Escazú), que estableix salvaguardes per als drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en qüestions mediambientals; així com la protecció de les persones que defensen els drets humans relacionats amb el medi ambient.
       No obstant això, la situació a què s'enfronten les persones defensores dels drets humans a Mèxic és molt preocupant, i fins i tot moltes són assassinades pel treball que realitzen. És el cas del defensor indígena rarámuri Julián Carrillo, lider de la comunitat de Coloradas de la Virgen, a l'estat de Chihuahua, assassinat el 24 d'octubre de 2018. Unes setmanes abans, membres de la seva comunitat havien denunciat l'existència d'una concessió minera en el seu territori a tres particulars, després d'un procès gens transparent. Recentment un dels presumptes culpables del seu assassinat ha estat detingut, sens dubte un primer pas per aclarir aquest crim i portar-ne els responsables a la justícia.
    3. Desaparicions forçades. En tot el territori mexicà, continuen pasant casos de desaparició forçada comeses per actors estatals i no estatals. Segons el Registre Nacional de Dades de Persones Extraviades o Desaparegudes, es desconeix la sort i el parador de 35.410 persones (26.422 homes i 8.988 dones). Les autoritats no han fet cap recerca exhaustiva de les persones desaparegudes, no han dut a terme investigacions immediates, ni han presentat davant de la justícia a la majoria dels responsables. Encara que el 2017 es va aprovar una Llei General de Desaparicions Forçades, no s'han facilitat prou recursos per a la seva aplicació.
    4. «Guàrdia Nacional» militaritzada per atendre a la seguretat pública. La creació de la «Guàrdia Nacional» és una proposta de López Obrador que se sotmetrà a consulta el 21 de març de 2019. Es tracta d'una estratègia de seguretat basada en un model militar, similar a les de les últimes dècades, la qual cosa ha fet créixer el nombre de soldats al carrer. Lluny de reduir la violència i la delinqüència del país, han augmentat les denúncies de violacions de drets humans, com les execucions extrajudicials, la tortura i les desaparicions forçades.  
    5. Migració. Encara que celebrem l'anunci del nou govern de centrar les polítiques de migració en un enfocament de drets humans, el cert és que milers de persones, procedents de Guatemala, Hondures i El Salvador, continuen sent retornades als seus països d'origen, d'on van sortir perquè la seva vida corria perill, violant el principi del «no devolució».
 
Cinc peticions per a millorar la vida de milions de persones a Mèxic

Amnistia Internacional demana al president Pedro Sánchez que insti el Govern mexicà a:

    1. Impulsar mesures efectives, dins del mecanisme d'Alerta de Violència de Gènere, per a abordar la violència contra dones i nenes. Mesures que puguin ser treballades i avaluades al costat de les víctimes i les organitzacions de la societat civil i que permetin eliminar els obstacles a què s'enfronten.
    2. Reconèixer públicament la legitimitat del treball de les persones defensores de drets humans, la necessitat de protegir-les, i dur a terme una recerca ràpida, exhaustiva i imparcial de l'assassinat del líder indígena Julián Carrillo.
    3. Impulsar un sistema nacional de cerca de persones desaparegudes, i acceptar les competències del Comitè de les Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades per a rebre i examinar denúncies individuals de desaparició forçada.
    4. Desistir de crear una Guàrdia Nacional militaritzada per a atendre la seguretat pública de la ciutadania, i impulsar un pla que retiri a poc a poc a les forces armades de les tasques de seguretat pública.
    5. Deixar de retornar persones migrants als seus països d'origen, on la seva vida corre perill.

Finalment, Amnistia Internacional ha demanat al Govern espanyol que no autoritzi exportacions d'armes petites i lleugeres a Mèxic, per les contínues violacions de drets humans comeses per les forces de seguretat mexicanes (detencions arbitràries, tortures i maltractaments, desaparicions forçades, execucions extrajudicials, homicidis), que no són investigades adequadament.

Entre el 2013 i el primer semestre del 2018, Espanya va autoritzar llicències d'exportació d'armes a Mèxic per valor de 513 milions d'euros, i les exportacions d'armes van superar els 176 milions.